Rajoles Huguet: “Digue’m quines peces vols i jo te les faré”

CamposA Mallorca no només hi estiuegen els reis, Michael Douglas i Claudia Schiffer. Els mallorquins poden presumir que cada any hi passen l’estiu alguns dels arquitectes més destacats de l’Estat, com Carme Pinós, Juan Herreros i Dani Freixes. I també dissenyadors com Alberto Lievore i la modista Sybilla. Alguns d’ells tenen un tret en comú: col·laboren amb la casa Huguet. Sybilla va ser la primera, l’any 2000. Carme Pinós va guanyar fa pocs mesos un dels Delta de Plata dels FAD per la col·lecció Mallorca. Fa una setmana van assistir a la presentació de les tres noves col·leccions de la casa: Catalina, de Lluís Clotet; Remedios, de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres i Formentor, de l’helveticoargentí Alfredo Häberli. “Per aquí passa molta gent molt interessant i és molt fàcil enriquir-nos i evolucionar”, afirma Biel Huguet, fill del poeta Damià Huguet, que ja va iniciar la recuperació d’aquestes rajoles. A Catalunya l’empresa més emblemàtica ha sigut Escofet i, a Manresa, Mosaics Martí també s’ha endinsat en el terreny de l’arquitectura contemporània.

Huguet va fer les rajoles i altres elements de l’últim premi Mies van der Rohe d’arquitectura, la Filharmònica de Szczecin, de Barozzi Veiga. També va fer peces per a l’edifici Fòrum, de Herzog & de Meuron, guanyadors dels premis Pritzker, i està treballant amb un altre Nobel dels arquitectes, el britànic David Chipperfield. Però la presentació de les noves col·leccions va ser una festa informal als tallers, on es barrejaven amics i col·laboradors famosos i durant la qual es va fer una demostració de com es fan aquestes rajoles. La fàbrica Huguet no és un edifici de disseny, sinó una petita fàbrica de tota la vida on s’aprofita tot: l’esglaó que salva el desnivell de l’entrada del nou taulell, dels mallorquins TEd’A Arquitectes, està fet amb uns maons de formigó sorgits d’un projecte internacional que va quedar al calaix. “Vaig començar el 1997 i en una primera etapa vam recuperar els hidràulics i els productes tradicionals. Vaig fer arquitectura tècnica i aquells anys eren els del boom de la rehabilitació. La meva visió aleshores era fer arquitectura tradicional per a un mercat local i a poc a poc hem evolucionat i ara fem arquitectura contemporània per a un mercat internacional”, explica Huguet. Tot i l’èxit d’aquestes peces fetes a mida, Huguet toca de peus a terra. En comptes de fer més col·leccions a l’any, pensa en la vigència dels seus treballs i en l’arquitectura sostenible. “Ens interessa l’arquitectura que està concebuda per durar. No estem sotmesos a modes. El que volem fer és posar en relleu aquest ofici: digue’m quines peces vols i jo te les faré. Han passat 20 anys i sempre ve gent a demanar-nos coses noves”, diu Huguet. Les rajoles de Lluís Clotet criden l’atenció pel seu minimalisme: només tenen unes línies molt fines. Martínez Lapeña i Torres han ressuscitat mitja dotzena de motlles vells saltant-se els patrons marcats. De les flors recargolades dels hidràulics tradicionals, només n’han deixat alguns pètals. Aquests arquitectes també han renovat les muralles de Palma en les últimes dècades, però ara, mentre segueixen les obres del baluard del Príncep, les seves intervencions estan en un estat lamentable per la falta de manteniment.

La col·laboració entre Huguet i Alfredo Häberli va sorgir arran de la participació del dissenyador en la Setmana d’Arquitectura del Club Pollença de l’any passat. Aquest dissenyador ha forçat els límits amb unes peces el doble de grans que la mitjana -de 50 x 50- i en una altra ha experimentat amb el volum. Häberli no parla, bombardeja idees: “Huguet és honestedat, sinceritat i humor. M’agradaria associar-me amb ells”. També diu que no necessita acceptar encàrrecs per diners i que va dir que sí a Huguet després de veure la seva fàbrica i que ell veiés el seu estudi. “Sempre m’ha interessat trobar l’organització dins el caos, la poètica en la precisió”, conclou el dissenyador.