Palma, vista pel forat d’una llauna de llet

PalmaPalma vista des d’una llauna de llet en pols, aquest és un dels projectes que va fer l’any 1987 Gabriel Lacomba. El fotògraf va captar 100 postals de la ciutat mitjançant aquesta càmera estenopeica. “L’any 1987 vaig perdre tot un curs sencer de Belles Arts. No record un temps més ben aprofitat”, assenyala l’artista.

Un recull que no va ser publicat. Ara, al cap de 30 anys, tretze fotografies veuen la llum al calendari que ha elaborat la botiga de regals La Insular, una fotografia per mes i la portada, que van acompanyades pels textos de l’escriptor Agustín Fernández Mallo.

“El concepte de càmera pobra s’ha tornat a posar de moda. Sempre he pensat que el que tenen de bo aquestes màquines és que s’aprofita allò que hom té en aquell moment, no necessites res més que un pot de llet per fer fotos”, assenyala el fotògraf. Sempre hi ha hagut càmeres estenopeiques, més o manco preparades per fer fotos. “A mi, el que m’agrada és l’art de confeccionar-les”. I és que el fotògraf disposa d’unes quantes sèries d’aquesta tipologia, com per exemple les fetes mitjançant un pot de detergent i bomboneres metàl·liques i de fusta, “que cerquen que la mateixa construcció també sigui analògica. Ara sembla que la gent jove prefereix el món analògic, encara que sigui una imitació perquè és més autèntic”.

Postals

Les postals vistes com a imatges enllaunades, prototips de la ciutat: les 100 fotografies d’aquell treball de l’any 1987 fan un recorregut per la Palma d’aquella època i recullen algunes fotografies curioses, com ara la de la reforma del quarter de cavalleria i de quan Ramón Sánchez Cuenca, més conegut com Zaca, duia el casal Solleric durant el mandat de Ramon Aguiló a la ciutat. “Reproduïa llocs significatius de la ciutat i una mescla de referents; allò que és interessant d’aquestes càmeres és que tenen molta profunditat de camp i això fa que els objectes urbans quedin al mateix nivell que els monuments. És una fotografia que unifica la ciutat”, assenyala, Lacomba, de la Palma com a “ciutat mutant”.

I és que l’experimentació fou una de les premisses de Lacomba, el punt performatiu mitjançant càmeres estenopeiques. “Tenia un company que convertia la seva boca en una càmera i posava el paper al final. En deien fotografia bucal. D’altres feien solografies seguint, durant un any sencer, la trajectòria del Sol”, recorda el fotògraf.

La sèrie que ens presenta Gabriel Lacomba té una clara tendència a la línia corba, que s’amaga tant en els astres com en la mirada de l’espectador.

Allò que és extraordinari de la ciutat de Palma, a través d’aquestes postals estenopeiques, és que ens mostra una ciutat en blanc i negre però en absolut nostàlgica: les seves imatges transmeten alguna cosa genuïnament contemporània, un gust per l’espai imaginat, la son i el deliri de l’astronauta urbà que, no obstant això, se sent absolutament real. Lacomba ens apunta, a cau d’orella, com el present d’una ciutat configura un futur. “Imagín perfectament una Palma esfèrica”, “tota bellesa tendeix a l’esfericitat”, deia María Zambrano. Sorprèn que aquesta sèrie fotogràfica, tan vívida i actual, hagi estat feta amb una càmera estenopeica -tècnica que té l’origen en el 400 aC.

Els textos que acompanyen les fotografies són de l’escriptor Agustín Fernández Mallo, que nodreix amb paraules aquestes preses de Lacomba, amb una delicadesa que caracteritza l’escriptor i que, amb Paz Talens -de la botiga La Insular-, converteixen el calendari en un projecte rodó i en un regal per al Nadal, efímer i amb fotografies úniques que per primera vegada veuen la llum.

Gabriel Lacomba Seguí

Pioner en creació fotogràfica i vídeo

Nascut el 7 de juny de 1965 a Palma, Lacomba es llicencia en belles arts, en l’especialitat d’imatge, l’any 1989. L’artista treballa com a dissenyador gràfic durant tres anys, des del 1996 fins al 1999, i després guanya el premi de l’AUI (Asociación Española de Usuarios d’Internet) a la millor pàgina web personal hispana, el 1999.

El mes de març d’aquell mateix any funda Lacomba Produccions, una empresa dedicada al disseny gràfic i editorial, al màrqueting i a la publicitat, i que està especialitzada en projectes web. De la seva obra personal, són destacables les sèries amb càmeres estenopeiques de construcció pròpia, la tècnica fotogràfica dels fotogrames, les experimentacions amb pel·lícules de cinema súper-8, les polaroid-600, els escanejats directes d’objectes i les fotos a través de mòbils.

El darrer projecte de l’artista és la part videogràfica d’ El niño Larva.

Lacomba ha obtingut diferents guardons, com el premi Biennal de Barcelona de vídeo, l’any 1989, per la producció Autoretrato. En el mateix certamen fou seleccionat en l’àmbit de fotografia, amb la sèrie Zooformol.

També fou mereixedor, l’any 1990, del premi Ciutat de Palma a la millor sèrie en color: Emprentes; i del premi Biennal de Barcelona 1991 de fotografia, per la sèrie Soma-Trans-Lucid.