Pau Cabot: “La Viquipèdia té tots els biaixos de la societat; n’és el reflex”

Viquipedista Constància Cada dia, des del 2005, en el temps que li deixa la docència, entra a la Viquipèdia i revisa els canvis recents. És, amb diferència, qui més cops ha pitjat el botó ‘Modificar’ de l’edició en català de l’enciclopèdia més llegida de la història. N’és administrador

Ha pitjat més de 600.000 vegades el botó ‘Modificar’ de la Viquipèdia, qui més ho ha fet i amb una gran diferència sobre el segon. Pau Cabot (Palma, 1974) va entrar per primera vegada a l’edició en català de la Wikipedia l’any 2005 per modificar l’article ‘Fornalutx’, el poble del qual és el seu pare. Confessa que ho va fer malament. Així i tot, hi va quedar enganxat, i de llavors ençà no n’ha sortit. És un de la vintena d’administradors que té la Viquipèdia. Admet que hi dedica més d’una hora diària, bastant més, una bona part del temps que li queda lliure de la seva feina de professor de matemàtiques, física i química de l’escola Mata de Jonc. A la Viquipèdia, revisa els canvis recents, esborra, fa correccions ortogràfiques, posa etiquetes si en falten, elimina articles, afegeix referències, bloqueja usuaris, destria el que és bo, millor, pitjor o dejectable. “Jo em dedic a fer de femeter de la Viquipèdia”, diu, i esbossa un somriure tímid.

Com heu vist créixer la Viquipèdia des que us vàreu fer viquipedista?

Les dades ho diuen tot: el 2005, quan m’hi vaig registrar, la Viquipèdia tenia uns 10.000 articles. Ara en tenim més de 600.000. Hem de tenir en compte que l’edició catalana de la Wikipedia, que va ser la primera en llengua no anglesa a ser operativa i que va néixer només dos mesos després de l’anglesa, el proper 16 de març farà 18 anys. Ara n’hi ha edicions en més de 300 llengües. La Viquipèdia és la vintena en nombre d’articles i la 36a per visites. L’esforç que s’ha fet des dels territoris de llengua catalana és enorme. Llàstima que no hi hagi el mateix nivell de consulta, cosa que ve donada perquè a molts dispositius del país, per defecte, en surt l’edició castellana. Dit això, si ens donen el mateix temps que té la Britànica, que va néixer a finals del XVIII i que és el gran referent enciclopèdic, imaginau la feina que podem arribar a fer.

Parlau de quantitat. Què hi ha de la qualitat? És fiable, la Wikipedia?

Si em demanau si la Wikipedia és fiable, he de dir que no, no ho és, però és tremendament útil. El mateix podem dir de la Viquipèdia. És cert que hi ha pàgines desactualitzades, que hi ha mancances greus, que hi podem trobar faltes d’ortografia i que hi ha molts articles que no estan prou referenciats. Jo faig feina perquè no hi hagi aquests problemes i que els coneixements millorin. A mi les mancances no em fan defallir.

Què és el més dejectable del que trobau?

Allò que més trobam són alumnes avorrits, que afegeixen expressions doiudes als articles com qui fa un grafit en una paret. N’hi ha centenars cada dia, qualque dia n’hi ha desenes... També hi ha molta gent que ve a fer-hi publicitat. La Wikipedia és la cinquena pàgina més visitada del món. La gent vol ser-hi perquè pensa que és una excel·lent finestra per anunciar-s’hi. I hi ha qui, perquè el pare fa 90 anys, li regala un article a la Wikipedia, sense mala intenció, però sense que el pare hagi fet mèrits per estar en una enciclopèdia. Tot això ho esborram.

Què us fa estar-hi tan enganxat?

La Viquipèdia és un hobby amb sentit. Construïm una eina que ajuda a divulgar el coneixement. En certa mesura, el mateix que faig a l’escola. A més, m’interessa molt que sigui un projecte col·laboratiu, horitzontal, sempre actualitzat, i que gairebé sense recursos s’hagi convertit en l’enciclopèdia més llegida de la història. És un gran mèrit saber fer-la entre tothom. Si fer una enciclopèdia és una iniciativa complexa, ho és molt més que qualsevol hi pugui col·laborar. També és molt interessant que reforci una comunitat lingüística. No hi ha tants projectes organitzats per llengües.

Només el 15,8% de les biografies de la Viquipèdia són de dones.

La Viquipèdia té tots els biaixos de la societat; n’és el reflex. El 85% dels qui hi escriuen són homes, el 85% de les biografies són d’homes. Hi ha qui fa un esforç ingent per afegir-hi biografies de dones, però si tenim en compte que a la vegada se’n continuen fent més d’homes, no veig com es pot minvar la injusta desproporció. Igualment, hi ha un acusat centralisme. Hi ha poca gent de Mallorca o de l’Empordà que hi escrigui. La perifèria hi compta poc.

Els docents dejecten la Wikipedia?

Abans, hi havia molts professors que la dejectaven. Ara, els que la rebutgen és que la coneixen poc. Internet ha qüestionat el model educatiu i ha deixat obsolets els treballs de tota la vida. Per a l’alumnat no té sentit que li demanin fer un treball sobre un tema que troba ja fet només pitjar un botó del mòbil. Si vols alumnes capacitats per enraonar, destriar la informació i comparar-la, fes-la servir. És més, una bona experiència és fer que els alumnes escriguin articles per a la Viquipèdia. Així no fan treballs que només llegeix el professor, que per a ells és molt trist. Pots fer-los sentir útils.

Si les enciclopèdies en paper han tornat velles, hi tornarà la Wikipedia? Cap on va el seu futur?

Jo ara em dedic molt a endollar la Viquipèdia amb la Wikidata. Aquesta té un enorme futur, perquè una màquina no pot llegir un article, però sí una base de dades. Així, podem fer que ens digui les ciutats més grans del món que tenen una dona de batlessa. Si aprenem a demanar, l’encreuament de dades ens pot donar un coneixement infinit.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF