I Okuda perdé els colors al West End
El projecte, amb 371.000 euros de cost, afronta reparacions imminents i deixa en l’aire el futur del manteniment davant el desgast prematur
EivissaAlgú a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany va tenir una idea: i si pintam de coloraines el carrer principal del West End? La idea era combatre amb art el turisme de borratxera –el West és una zona coneguda sobretot pels seus bars–, o, en paraules del batle portmanyí, Marcos Serra: “Un projecte de reconstrucció integral de tota aquesta zona, per fer el salt de qualitat turística que sempre hem buscat”. I així es va fer. L’artista encarregat va ser Okuda San Miguel, pintor càntabre de fama internacional, autor versàtil –responsable entre altres de la polèmica transformació del far d’Ajo, de la falla de l’Ajuntament de València de l’any 2018 i de l’interior de l’Església Internacional del Cànnabis, a Denver. El 21 de maig del 2025 l’obra d’Okuda a Sant Antoni es va presentar en societat: el terra del carrer de Santa Agnès completament pintat amb acolorides formes geomètriques, més una plaça on s’aixeca el principal emblema d’Okuda, l’anomenada Estrella del Kaos. En total, 371.000 euros, amb una aportació de 220.000 euros de fons europeus.
No és que la idea hagi sortit malament, però és que pot arribar a resultar molt cara. La intervenció artística es diu Endless Rainbow Walk. El ‘passeig de l’arc iris’ potser no té final, però els seus materials sí que el tenen, de fet, s’ha comprovat que es desgasten ben de pressa; la intervenció d’Okuda, després de deu mesos d’humitat, plogudes i sol inclement, ja no fa el goig de l’estrena; els colors s’han esvaït i el terra està escrostonat en molts de punts. El pitjor es presenta quan s’accedeix a la plaça, a l’estrella que funciona com el cor de la peça, que presenta greus desperfectes. Curiosament, està molt pitjor la part de paret que no el terra que trepitgen els vianants.
A preguntes d’aquest rotatiu, el consistori portmanyí no ha volgut estimar el cost de les reparacions; sí que ha remarcat que l’obra s’arreglarà “abans de l’inici de la temporada turística, tal com estava previst des de l’inici del projecte”. La reparació del terra del carrer de Sant Agnès va de moment a compte de l’artista, “ja que el contracte inclou un any de garantia”, mentre que el mural de la plaça, una obra addicional que va sol·licitar l’Ajuntament, anirà a càrrec del Consistori. I a partir de l’any, l’Ajuntament de Sant Antoni es farà responsable de qualsevol desperfecte o desgast de l’Endless Rainbow Walk.
Des del punt de vista artístic, l’Endless Rainbow Walk és una repassada als recursos i temes principals d’Okuda: formes geomètriques amb una policromia molt intensa, que construeixen una autèntica ‘selva de colors’; aquesta geometria de vegades es reorganitza per formar el cap d’un animal, una estrella, un ull o uns llavis; només a vegades el color s’abandona en pro de l’escala de grisos i la mirada de l’espectador descansa durant un instant.
Segons explica el mateix artista al vídeo promocional de l’obra (endlessrainbowwalk.com), el que el va inspirar és la “diversitat constant de la gent que ve, de tot tipus de cultures, i d’aquesta retroalimentació cultural que hi ha”. En realitat, els motius d’Okuda –sobretot els caps d’animals i les estrelles– es repeteixen una vegada i una altra en molts dels seus projectes, i la policromia geomètrica és una constant en tot el que pinta. Si Endless Rainbow Walk parla de ‘diversitat cultural’, no és l’única obra del pintor càntabre que ho fa.
I ara què?
Deixant de banda la qüestió de la qualitat intrínseca de la peça –per gustos, colors, mai millor dit–, la pregunta que ha de respondre el Consistori és com s’abordarà el manteniment d’una obra d’art que presenta, només en deu mesos, una degradació tan notable. S’haurà d’arreglar cada principi de temporada, com qui canvia les rajoles malmeses d’un passeig marítim? És una opció. Però una obra d’art no és un passeig marítim. D’una autèntica obra d’art s’espera que estigui sempre en perfecte estat de revista. Immortal a través del temps. Aquesta és la idea –equivocada o no– que moltes persones tenim de l’art, almenys de l’art ‘de museu’: un patrimoni que val la pena mantenir i conservar en costoses infraestructures públiques anomenades museus: llocs amb vigilants, il·luminació controlada, sensors de temperatura i humitat i que normalment et cobren entrada.
O es tractarà l’Endless Rainbow Walk com autèntic art urbà? En teoria, és el que és; de fet, Okuda San Miguel és un dels referents principals de l’art urbà espanyol. L’art urbà, al contrari que les peces de museu, està concebut per degradar-se, no es pretén immortal, sinó transitori. Aquesta és la idea: s’incorpora al paisatge urbà –sovint amb un missatge polític– i desapareix així com aquest paisatge també es transforma i es degrada. És l’altra opció: deixar que l’Endless Rainbow Walk es degradi fins a desaparèixer –tot i les crítiques que, segur, aniria suscitant la seva decadència.
Dues opcions: una que representarà als contribuents de Sant Antoni una despesa anual que el mateix Consistori encara ignora, o, l’altra, permetre la degradació progressiva d’una obra que ha costat 371.000 euros. Sabien a l’Ajuntament de Sant Antoni què estaven comprant, quan li varen encarregar l’obra a Okuda?
