Debacle a les oposicions docents i crítiques als criteris dels tribunals: "Un any et poden posar un 8 i el pròxim, un 2"

PalmaLes oposicions docents a les Balears avancen en un escenari que molts aspirants qualifiquen de “desconcertant” i que les dades confirmen amb força: en diverses especialitats i illes, els percentatges d’aprovats a la primera prova (teòrica + situació d'aprenentatge) són extremadament baixos i, en molts casos, insuficients per cobrir totes les places convocades. Els que passen la primera prova passen a la prova d'exposició i els que avancen, a la fase d'oposició.

A Educació Física de Secundària a Mallorca, per a nou places convocades al torn lliure (obert a tothom) s’hi varen presentar 18 aspirants, però només 2 han superat la primera prova, un 11,1% i dels suspesos 10 han tret menys d’un 0,5 a la subprova teòrica. A Llengua Castellana, també a Mallorca, 34 aspirants optaven a 11 places i només 4 han passat a la fase següent, un 11,8%. A Llengua Catalana, la situació és similar: 33 aspirants per a 18 places i només 4 aprovats a la primera prova, un 12,1%.

Aquest escenari contrasta amb altres illes o especialitats, on la relació entre places i candidats és molt diferent i els percentatges d’èxit són més elevats. A Matemàtiques a Mallorca, per exemple, hi havia 15 inscrits per a 29 places, i 9 aspirants han superat la fase d’oposició (la darrera abans de la proclamació), un 60% dels presentats. A Eivissa, en aquesta mateixa especialitat, 3 aspirants competien per 11 places i 1 ha superat el procés. A Menorca, un únic aspirant optava a 2 places i ha superat la primera prova, mentre que a Formentera no hi ha hagut cap aprovat.

A Eivissa, a Llengua Catalana s'hi han presentat 2 aspirants per a 10 places, amb 1 aprovat que ja ha arribat a la fase final del procés (d'oposició). A Llengua Castellana, 3 dels 11 aspirants d’Eivissa han superat la fase d’oposició. En el cas d’Educació Física a Eivissa, 6 places han rebut 16 aspirants, amb 5 aprovats en fase d’oposició i 4 notes per damunt del 6,5, fet que contrasta amb els resultats molt més baixos de Mallorca.

Les dades dibuixen així un mapa desigual entre illes i especialitats: mentre en alguns casos hi ha manca de candidats, en altres els percentatges d’aprovats cauen fins a nivells inferiors al 15%, amb especialitats que ja podrien tenir dificultats per cobrir totes les places.

“No podem reclamar amb garanties”

Més enllà de les dades, diversos aspirants expressen malestar per la manera com s’està desenvolupant el procés. Un opositor d’Educació Física a Mallorca, que parla en representació d'altres companys, assegura que el principal problema és la manca de transparència en els criteris d’avaluació. “El nostre desconcert ve del fet que la percepció que tenim de com ens ha anat la prova no coincideix amb les notes publicades. No coneixem els ítems que els tribunals apliquen a les rúbriques perquè mai no es publiquen. Quan anam a reclamar, no podem fer-ho sobre una base real ni amb garanties”, explica.

L’aspirant compara aquesta convocatòria amb processos anteriors. Recorda que en el procés d’estabilització del 2022 es varen consolidar 86 places i, a més, es varen oferir 30 places ordinàries a les oposicions, 29 de les quals varen ser cobertes amb 92 aspirants. Enguany, en canvi, a la mateixa especialitat a Mallorca només 2 dels 18 aspirants han superat la primera prova per a 9 places. També posa en dubte la coherència dels criteris d’avaluació: “Pot passar que un tribunal un any et posi un 8 i el pròxim, un 2. Les oposicions haurien de ser objectives, però no consideram que sigui un procediment prou garantista”.

Crítiques a la supervisió i al paper dels tribunals

El testimoni també apunta a la manca de control extern sobre els criteris utilitzats pels tribunals. Segons denuncia, no hi ha inspecció efectiva ni revisió independent de les rúbriques. “El que més ens molesta és la sensació que ara es vulgui exigir un nivell molt superior al que realment correspon a una oposició docent. No hi ha cap inspector ni cap representant de la Conselleria que verifiqui si els criteris són adequats”, afirma.

També qüestiona la configuració dels tribunals i la seva experiència: “Ens fa mal veure que el president del tribunal sigui un interí estabilitzat que ni tan sols va haver de superar una oposició ordinària. Els membres es coneixen entre ells i no sabem amb quina intenció elaboren les rúbriques. El tracte que ens van donar va ser molt dur i fred”.

Segons l’aspirant, hi ha casos de discrepàncies importants en les correccions: “Hi ha gent que té un 2 i ha mostrat el seu examen a altres professors i li diuen que podria ser un 8”. A més, assegura que la prova pràctica no queda registrada ni escrita, i que fins i tot es van limitar eines bàsiques durant l’examen: “No ens varen deixar emprar pissarra per estructurar el guió de l’exposició”. “Ens hem queixat a Conselleria, però ens diuen que ells han de defensar la figura dels tribunals. Estam desemparats”. Les reclamacions que es facin, són davant el mateix tribunal.

Un sistema sota tensió

El malestar s’estén també a la comparació amb altres convocatòries. L’opositor recorda que en algunes illes tradicionalment hi ha més facilitat per obtenir plaça, i es demana si els canvis responen a un enduriment general dels criteris o a una interpretació més restrictiva de l’accés. “De sempre s’ha dit que a Eivissa era més fàcil aprovar per la manca de docents. Amem si ens haurem de traslladar allà”, conclou.

Però, de fet, anteriors convocatòries demostren que les places desertes i els suspensos massius són una tònica de cada vegada més habitual. A les oposicions del 2025, les Balears varen ser la comunitat autònoma on més places varen quedar desertes: el 53,24%, 30 punts més que la mitjana estatal del 23,48%, segons dades de CCOO. A l’altre extrem de la taula s’hi va situar Extremadura (5,02%) i Catalunya (5,25%). El sindicat també va aportar les xifres d’aprovats. Només varen passar el tall el 42% dels aspirants a tots els cossos docents (FP, Escoles d’Idiomes, Mestres, Secundària, Arts Plàstiques i Disseny i Música i Arts Escèniques). En el cas del cos de mestres, varen aprovar el 41,92% dels candidats mentre que a Secundària ho feren el 40,45%.

Amb les dades actuals i les precedents, les oposicions docents deixen un escenari obert: places que quedaran desertes en algunes especialitats, percentatges d’aprovats molt baixos en altres i un debat creixent sobre la transparència, la uniformitat dels criteris d’avaluació, a més de l’arbitrarietat en l’avaluació.