Jaume Oliver reinventa la història amb "una novel·la d'espies a una Palma que no va existir"

PalmaL'escriptor Jaume Oliver Ripoll reinventa la història de la Guerra Civil a Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, "una novel·la d'espies a una Palma que no va existir", en què fabula sobre una victòria de la República que converteix Mallorca en seu d'un govern liderat per tres dones. El seu segon llibre, amb què va guanyar el darrer premi Ciutat de Palma de novel·la, "és una ucronia ficada en una distopia", alhora que "una reivindicació de la ciutat i de la memòria històrica", un relat "amb moltes capes" que és, en síntesi, una novel·la d'aventures, explica en una entrevista amb EFE.

"M'agraden les novel·les aparentment realistes en què, de sobte, la realitat s'esvaeix i passa alguna cosa a un dels personatges realment extraordinari. M'agrada agafar el lector amb la guàrdia baixa", assenyala el narrador palmesà. Com el seu alter ego a la seva novel·la, Bradley, Oliver és "un mal historiador" que acaba treballant de periodista. L'escriptor és redactor de TVE a les Balears, una professió que, segons sosté, ha modelat la seva manera de narrar.

El cinema com a referent

Una altra condició personal crucial al llibre, ple de cites cinematogràfiques i noms presos de personatges i actors, és l'afició al cinema de l'autor. "Reivindic molt els referents generacionals i els meus són clarament del cinema", explica Oliver, que reivindica les pel·lícules populars nord-americanes dels 80 i els 90, de les d'Indiana Jones a les de Rocky.

També central per a la història, igual que en la seva anterior novel·la (Crònica desordenada de Ciutat Antiga), resulta Palma, la ciutat on va néixer el 1975 i amb què admet una relació intensa: "L'ador i l'odi". "Les ciutats són personatges de les novel·les i, de vegades, com en aquest cas, personatges centrals. (...) No sé si podria escriure sobre una altra ciutat", assegura.

L'urbanisme i l'arquitectura de la capital balear són part d'aquesta passió i d'inspiració de la novel·la, on el projecte utòpic de transformació de la ciutat de l'arquitecte Gaspar Bennàssar s'executa per l'impuls de la República triomfant que pren Palma com a seu del govern i símbol de la modernitat espanyola, encara que en paral·lel el nazisme s'expandeix més enllà del 1945.

"Això també sortia a Regreso al futuro. Quan toques una peça del passat –argumenta– es descompon tot, i toc una peça a la Guerra Civil". A la seva ucronia, l'intent fallit de reconquerir Mallorca que va liderar des de Barcelona el capità Alberto Bayo l'estiu del 1936 triomfa i "l'equilibri de la Segona Guerra Mundial també es descol·loca".

Les amenaces del totalitarisme

Per a Oliver, situar la història en espais reals molt precisos, al·ludir a referents culturals propers a la seva generació i fabular sobre fets històrics per construir una història alternativa no són restriccions per a lectors menys familiaritzats, sinó, al contrari, decisions creatives que sustenten la versemblança del relat i la voluntat de reflexionar sobre el passat i les amenaces, avui. Ha cercat fer-ho en un llenguatge simple, fruit d'un treball meticulós. "Jo crec que la bona literatura és la que està molt treballada, molt reescrita, però sense que es noti. Per mi és fonamental i em divertesc molt fent això", afirma.

Aquesta dedicació pertinaç el va dur a compaginar la seva feina de cronista televisiu amb l'escriptura en hores robades a la son i les tasques familiars d'Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro.

La següent va ser més difícil. "He estat xocant contra una paret durant tres anys intentant publicar-ho", admet. Finalment, el premi de novel·la en català de l'Ajuntament Palma el gener passat i la publicació de l'obra en vigílies de Sant Jordi pel segell català Pagès Editors han recompensat l'esforç. Jaume Oliver, que escriu des de fa un any i mig una nova història, confia que la recentment publicada tingui recorregut pel "boca-orella" dels seus lectors. "Crec en la llarga vida dels llibres, han d'estar molt de temps a les llibreries", sosté.