Jaume Oliver Ripoll: Una ucronia en què els republicans guanyen la Guerra Civil signada per Jaume Oliver, premi Ciutat de Palma de novel·la

Palma“He volgut imaginar-me la Mallorca on el capità Bayo va desembarcar i ho va aconseguir”, sentencia el periodista Jaume Oliver Ripoll (Palma, 1975), a tall de resum de la novel·la Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 2025, dotat amb 26.000 euros. “Estic molt content perquè és un dels premis més prestigiosos que queden ara mateix”, diu Oliver. “He de reconèixer que crec que és el que més il·lusió em podia fer. És un premi que ha sabut mantenir la seva independència, i per mi això és molt important”, reflexiona el també historiador. Ara bé, no se n’amaga: a més d’il·lusionant, la concessió del guardó li va resultar també sorprenent. “Més que res perquè aquest no és l’estil de novel·la que se sol premiar en aquest certamen, perquè flirteja descaradament amb la ciència-ficció, però per això també estic content, perquè es premiï una obra així”, exposa. 

El punt de partida de tot plegat, segons explica Oliver, és un mapa que té penjat a ca seva, una reproducció de la reforma urbanística de Palma plantejada per l’arquitecte Gabriel Bennàssar l’any 1917. “Hi havia, per exemple, una immensa zona verda devora el castell de Bellver que era més gran que el barri antic de Ciutat”, comparteix el flamant guanyador del Ciutat de Palma de novel·la. "M’entretenia passant el dit per aquell mapa que em varen regalar, imaginant aquella Ciutat que no va poder ser per culpa de l’arribada de la Guerra Civil”. Així, en aquella ciutat imaginada per Bennàssar i mai construïda, Oliver va trobar la llavor per a una novel·la que ha desenvolupat durant més de quatre anys, centrada en les converses entre una dona, Roma Vidal Silverstone, i un home de nom Bradley que assegura haver viscut, entre el 1941 i el 1946, les conseqüències de la victòria dels republicans. Amb diversitat de formats i estils, també amb moltes referències periodístiques, literàries i cinematogràfiques, que van des de Philip K. Dick a El silenci dels anyells, Oliver ha donat forma a un trencaclosques que el lector es veu obligat a reconstruir.

Un crit d’alerta

“Al final és un llibre sobre la memòria, sobre la importància de la memòria històrica, que xerra també de resistència i revolució”, explica Oliver. De fet, l’autor, que va debutar el 2019 amb Crònica desordenada de Ciutat Antiga, assegura que durant un temps el títol provisional del llibre va ser Com guanyar una guerra perduda, si bé finalment l’ha fet servir per batiar el capítol en què s’explica el viatge en el temps cap a aquesta realitat alternativa. Demanat sobre l’auge actual de l’extrema dreta, Oliver assegura que la novel·la serveix també de crit d’alerta. “Al cap i a la fi, la literatura també ha de servir per això, per alertar-nos dels perills que tenim ara mateix. Vivim en un moment de retrocés democràtic que jo no havia viscut abans. Vaig néixer 17 dies abans que morís Franco, així que fins ara puc dir que he viscut sempre en democràcia. Ara bé, no m’imaginava mai això que tenim, des del president del Parlament fins a Donald Trump”, resumeix. 

I si bé Oliver, que exerceix de redactor de RTVE Balears des de fa més de dues dècades, assegura haver-se sentit “escriptor abans que periodista”, aprofita el premi per reivindicar l’ofici periodístic i la televisió com a espais on ha pogut cultivar i entrenar la seva faceta literària. “El meu català literari s’ha construït decididament a la televisió. Des de fa trenta anys hi escric cada dia, així que m’he impregnat tant dels temes com de les maneres d’explicar d’aquest mitjà, cosa que també es pot percebre a la novel·la”, comparteix. 

Sobre el fet que la novel·la que va guanyar el mateix premi fa tot just un any, titulada inicialment Les estrelles no parlen i signada per Joan Moragues Roca, no hagi estat encara publicada, tal com l’autor va denunciar a l’ARA Balears, Oliver opina que es tracta d’una “demostració del funcionament actual del sector editorial, especialment en català”. “Jo encara no tenc cap compromís firmat amb cap editorial, però sí que sé que és complicadíssim fer arribar els teus manuscrits i que se’ls llegeixin, i és molt frustrant”, comparteix.