La Nit de la Cultura dels 30 anys dels premis 31 de Desembre

PalmaL'any 1986 el teatre Principal de Palma acollí la primera edició dels premis 31 de Desembre. 30 anys després, la commemoració repeteix l'escenari per homenatjar aquelles persones que han fet feina per la cultura, la llengua i el país.

El mestre de cerimònies, Joan Miquel Artigues, ha donat la benvinguda recordant aquell 1986 a un auditori ple de persones. Uns, tal vegada, varen néixer aquell mateix any. D'altres han recordat la primera edició dels premis i que, quan s'aprovà la Llei de normalització lingüística, es creà la Fundació Deixalles o els Sopa de Cabra entonaren aquell "bona nit mal parits".

A l'acte, no hi han faltat representants polítics -pocs- del Govern, encapçalats per Martí March. També hi anà el president del Consell Insular de Mallorca, Miquel Ensenyat. I així mateix hi acudiren la directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, diputats del Parlament principatí i membres d'Òmnium i Acció Cultural del País Valencià, representants del món de la cultura, socis i simpatitzants.

En el seu discurs, Jaume Mateu, ha recordat els 251 premiats que han precedit els guardonats d'aquest dijous i ha destacat "la tenacitat i el treball dels guardonats per ser allò que volem ser, un país arrelat". Les referències al català no han mancat en el discurs del president de l'OCB: "Volem el tractament de qualsevol altra llengua emancipada no subordinada a cap altra", ha dit. A més, ha subratllat: "Hem de plantejar-nos una vegada per totes plantar cara al menyspreu de l'Estat, sense esperar més. No es pot ajornar". Els aplaudiments més forts s'han fet quan Mateu ha manifestat que "el 31 de desembre ja és la Diada de Mallorca".

Entre les actuacions de la Nit de la Cultura ha destacat 'Ferments, el mapa sensitiu d'una illa', de Miquel Brunet, que mescla els sons més tradicionals de Biel Majoral i Mateu Xurí amb la veu del jazz de Júlia Colom o la trompeta de Pep Garau, un projecte arriscat i a la vegada atractiu -del qual ja parlarem un altre dia-. També hi han destacat un fragment de l'espectacle 'Mima & Katastrôfic', de la companyia Augments, i un parell de temes interpretats pel cantautor Joan Dausà. La gala ha estat retransmesa per IB3 Televisió.

Els protagonistes, però, han estat els els guardonats, que són:

Premi Francesc de Borja Moll, al grup Al Mayurqa

Per la dignificació que al llarg de 22 anys han fet de la música tradicional de Mallorca, sense defugir mai la lectura del present que ens va formant com a poble. Per la lluita constant i aferrissada a favor de la nostra llengua i la nostra cultura, i del nostre país. A cavall entre la tradició i la cançó d'autor, Al-Mayurqa, amb els seus treballs discogràfics i les seves actuacions a places i teatres de tot el nostre àmbit lingüístic, vol preservar la riquesa del nostre patrimoni cultural i reivindicar el Mediterrani com el seu espai creatiu, fidel tostemps al lema que acompanyà Toni Roig, el seu fundador: 'La cultura ens fa lliures'.

Premi Josep M. Llompart, a Antònia Vicens

Pel conjunt de la seva obra narrativa i en vers desplegada al llarg de gairebé cinquanta anys i caracteritzada per la solidesa, la densitat, el caràcter, la brillantor i la bellesa. Antònia Vicenç, en diàleg permanent amb el silenci, la solitud i l'observació precisa, parla de tot allò que no li agrada per obrir espais de llibertat, de valentia i de coratge. Com ella mateixa indica, s'acosta a la vida a través de la literatura, de les paraules, raó per la qual esdevé una servadora i servidora tenaç i insubornable de la paraula per tal que, a la fi, els nostres mots no hagin estat inútils. Per tot això, la veu d'Antònia Vicenç és una de les més destacades de la nostra literatura dels darrers decennis.

Premi Emili Darder, a Joana M. Palou

Pels seus nombrosos treballs d'investigació i de recerca, i pels seus esforços al llarg de quatre dècades per mostrar, difondre i prestigiar el nostre patrimoni artístic, des dels vestigis més antics fins a les expressions més actuals i des de les referències més globals a les precisions més locals. Llicenciada en Història de l'Art i membre del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, ha estat directora del Museu de Belles Arts de Sevilla, del d'Art Contemporani també de Sevilla i del Museu Municipal de Pollença. Com a directora del Museu de Mallorca i dels seus museus associats de Pollentia, Cabrera i l'etnològic de Muro, malda per obrir aquests espais expositius i de reflexió a la ciutadania illenca.

Premi Bartomeu Oliver, a l'associació Memòria de Mallorca

Pel seu compromís des de l'any 2006 amb la recuperació de la memòria i també de la justícia històrica de Mallorca centrada en la Guerra Civil i en la posterior i brutal repressió franquista. Pels seus afanys incansables per restituir la dignitat i l'honorabilitat de les víctimes d'aquella sagnia. Pels seus treballs exigents i rigorosos de documentació i d'investigació que han permès, entre altres fites, l'obertura de la fossa comuna del cementiri de Porreres. El jurat dels premis 31 de Desembre 2016 vol fer extensiu el reconeixement a totes aquelles persones i entitats que ho han fet possible, entre d'altres el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Porreres.

Premi Miquel dels Sants Oliver, al llibre 'Rebosteria tradicional de Mallorca', de Bartomeu Arbona

Pel rigor d'investigació i per l'acurada presentació d'aquest receptari, fruit de molts anys d'estudi i de recopilació de receptes familiars, que reivindica una manera de fer i de fonamentar-se en l'autenticitat i en les arrels. D'aquesta manera, la rebosteria es presenta i es converteix en memòria i, a la vegada, en educació del paladar, procés en el qual el producte de proximitat, i millor encara si és ecològic, adquireix una importància transcendental. Així, com diu el seu autor, Bartomeu Arbona, que es considera un arqueòleg de la gastronomia, cada recepta de rebosteria pot considerar-se un ésser viu que té el valor de fer felices distintes generacions.

Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Lucia Pietrelli

Nascuda a Candelara di Pesaro, Itàlia, ja fa una cinquena d'anys que ho viu tot en català, segons confessa des de Calonge. Escriptora i traductora, en les seves obres furga en les coses, en els estats d'ànim i en els pensaments dels seus personatges. Publica la primera obra en català el 2010 i fins ara ha editat set poemaris i tres novel·les, títols que han merescut diversos premis. Molt curosa amb el llenguatge i en un torcebraç constant amb el temps que tant ens condiciona i ens turmenta, Lucia Pietrelli aspira a commoure el lector, a incitar-lo a la reflexió i, finalment, al gaudi.

Premi Aina Moll i Marquès, a Biel Massot i Muntaner

Mestre, llicenciat en Filologia Catalana i màster en Periodisme i Comunicació, és investigador de la vida, costums, tradicions i cultura de Pòrtol i, per extensió, de Marratxí. Fundador de la revista 'Pòrtula' el 1981, durant 25 anys, la dirigeix, redacta i en coordina més de 300 números. Durant quatre anys més, del 2008 al 2014, continua 'Pòrtula' a Ràdio Marratxí a través del programa 'Amb P de Pòrtula'. Gabriel Massot, del treball generós, de la lluita per la llengua catalana des del voluntariat més actiu, de la investigació centrada en el municipi de Marratxí i de l'amor infinit a la música, n'ha fet les seves vies de vida.

Premi Gabriel Alomar, a "Ràdio Arrels"

Pels 35 anys ininterromputs d'emissió enterament en català a tot Catalunya Nord, fet que ha contribuït de manera decisiva a la recuperació lingüística i a la dignificació de la llengua catalana en aquest territori. Per la seva funció pedagògica, informativa, formativa i divulgativa dels valors identitaris, culturals i nacionals, i d'agermanament amb els altres Països Catalans, feta a partir de la implicació directa dels nord-catalans i amb el suport dels catalanoparlants de la resta dels nostres països. Per l'esforç mantingut i obstinat per mantenir oberta aquesta finestra en català en condicions poc favorables i que des de les Illes hauríem d'incorporar al nostre espai comunicatiu.