JORNADES

Memòria i reconeixement de la cultura jueva

El cinema dirigit per dones en mostra la diversitat i complexitat contemporània

Per mostrar diverses realitats històriques i contemporànies de la realitat jueva, un cicle de cinema posa el focus en protagonistes femenines i dones directores, amb la intenció de visibilitzar el treball de la dona. Entre les activitats que es duen a terme, del 2 de setembre al 10 d’octubre, en el marc de la 19a Jornada europea de la cultura jueva, destaca la inauguració, diumenge passat, del memorial a la plaça Gomila de Palma que la comunitat reclamava feia més de 30 anys a les administracions.

Memorial

Ja l’any 1991 Jacqueline Tobiass, presidenta de l’Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, va acudir a Ramon Aguiló, en aquell moment batle de Palma, atès que aquell any se’n complien 300 dels darrers actes de fe. Es va proposar fer un memorial per commemorar la data, a la qual cosa Aguiló respongué que no seria adequat fer-ho, ja que ell era portador d’un dels 15 llinatges xuetes.

Aquell mateix any, Aguiló va participar en el documental Out of Spain 1492, produït i difós per l’autoritat audiovisual d’Israel. L’aleshores batle de Palma va revelar per primera vegada les dificultats que havia vençut durant el seu càrrec per tenir un llinatge d’origen convers. Encara avui hi ha escassos documents en què Aguiló menciona aquesta qüestió.

El 1995 es va fer públic el projecte d’aixecar el senzill memorial en record dels xuetes mallorquins que varen patir els darrers actes de fe. Tobiass va iniciar les gestions oportunes amb el Consistori, dirigit en aquell moment per Joan Fageda. A Cort varen ser receptius amb el projecte, tot i que no podien fer-se càrrec de les despeses. Per aquesta raó, va començar a fer gestions per dur-lo a terme amb subscripció popular. L’artista seleccionat va ser Nils Burwitz, qui ja treballava amb els plànols. Es va escollir la plaça de Santa Eulàlia com a lloc més idoni. Un cop feta pública la decisió del Consistori, varen sorgir veus en contra des del posicionament públic i la premsa. “Els xuetes estaven molt discriminats i tenien por de parlar”, segons Tobiass. La premsa va vaticinar possibles actes vandàlics i, en lloc de ser entès com una reconciliació amb el passat, va ser interpretat com una provocació. Finalment, després d’aquestes reaccions, varen decidir suspendre el projecte.

El 2 de setembre es va inaugurar el memorial a la plaça Gomila amb la presència del batle de Palma, Toni Noguera, i el regidor de Cultura, Llorenç Carrió: una placa en memòria dels 37 conversos judaïtzants condemnats per la Inquisició i executats el 5 de maig en els darrers actes de fe de 1691. D’aquests, 34 varen ser relaxats (després d’abjurar del judaisme una vegada sentenciats, eren morts per garrot i després cremats) i tres cremats vius perquè no varen voler abjurar de la fe jueva (els germans Catalina i Rafel Tarongi i Rafel Valls).

Les organitzacions Comunitat Jueva de les Illes Balears, les associacions ARCA Llegat Jueu, Memòria del Carrer i l’Institut de Relacions Culturals Balears-Israel es varen mostrar satisfetes de tenir, a la fi, una peça simbòlica a l’espai públic.

Cicle de cinema de dones

El cicle de projeccions organitzat per l’Institut de Relacions Culturals Balears-Israel al teatre municipal Catalina Valls ha posat el focus, en aquesta edició, en el treball de dues joves jueves i amb reconeixement internacional.

Als estatuts de l’institut es confessen apolítics i aconfessionals, i Tobiass defensa que totes les seves activitats tenen objectius culturals i intenten no tenir res a veure amb la religiositat. Entre altres accions públiques, Tobiass exposa sovint la realitat israeliana en diferents mitjans, ja que considera que la premsa manipula la informació sobre el conflicte Israel -Palestina.

Les pel·lícules seleccionades mostren realitats contemporànies des de dues narratives personals quotidianes. Life in stills és un documental de Tamar Tal del 2011, guanyador del Dok Leipzig Film Festival d’Alemanya, del festival de Cine de Montenegro, del Shangai TV Festival i més de 20 premis internacionals. La protagonista és Miriam Weissenstein, una dona de quasi 100 anys que vol recuperar la casa de fotografia, un espai ple d’imatges d’arxiu i històriques. Miriam s’alia amb el seu net per evitar la demolició de la casa. És un documental que parla de la complicitat, de la unió familiar i de la defensa de la memòria.

Familiy, de Veronica Kedar, és una ficció que es projectarà el 10 d’octubre, basada en la pròpia vida i relacions familiars de l’escriptora, directora i actriu. És un fosc drama psicològic que segueix una dona jove que acudeix al seu terapeuta per confessar un crim.

Tobiass considera adequat visibilitzar el treball de dones, tot i que, segons afirma, “la dona no està socialment relegada en la cultura jueva, en ambients no gaire religiosos”.

Durant més de 20 anys, Tobiass ha treballat per donar a conèixer la cultura jueva a través dels seus productes culturals, organitzant conferències, exposicions, convidant personatges destacats, publicacions i cicles de cinema.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF