Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

Mario Gas dirigeix dos espectacles a La Gleva

L’espai cultural es decanta per un teatre íntim i proper al públic amb quatre muntatges

La nova temporada de l’espai cultural La Gleva Teatre de Barcelona, que va començar ahir i que s’allargarà fins al març, aposta per un teatre íntim amb quatre muntatges. Tots tenen com a denominador comú el contacte directe amb el públic per afavorir la complicitat amb l’artista. Un dels muntatges és El sueño de un hombre rídiculo,dirigit per Ricardo Moya i Mario Gas, que des d’ahir i fins al 28 de gener donarà veu al monòleg de Dostoievski. L’obra mostra la història de l’espècie humana i la seva cultura comprimida emmarcada en l’íntim i peculiar viatge iniciàtic d’un home ridícul. Consisteix en una “interpretació profunda i pròxima”, en què l’escena teatral queda buida d’objectes per prestar atenció a “les emocions que hi haurà a escena” i ressaltar així “l’essència del text”, explica Ricardo Moya, director i monologuista de l’obra. Un ambient que encara pren més força amb les dimensions reduïdes de La Gleva, que afavoreixen el contacte directe amb el públic.

“Quan vaig llegir el llibre de Dostoievski vaig sentir la necessitat de dir-lo en veu alta, de posar-lo en escena”, assegura Moya. L’obra, en definitiva, és “un espai entranyable i acollidor que el teatre hauria de recuperar, ja que el més important de l’espectacle és reunir, compartir i estar junts”, diu Moya.

Paral·lelament, Mario Gas també serà l’encarregat de portar a la sala Amici miei, que es podrà veure de l’1 al 5 de febrer. Ofereix als espectadors “passar una vetllada amb amics”, amb Gas que recitarà alguns dels poemes que més li agraden, a banda de comentar l’actualitat, explicar anècdotes, posar cançons i “improvisar una mica”, segons diu el mateix Gas. “És una cosa molt senzilla i simple. És el principi del no-res!”, afegeix.

Música, teatre i poemes

La Gleva també ofereix dos espectacles teatrals amb música, un amb un piano i l’altre amb una guitarra. Les dues propostes seran concerts dramatitzats, que posaran de manifest la relació entre la música i el teatre.

A finals de febrer i a principis de març, la cantant i actriu Elisa Crehuet interpretarà amb l’actriu i pianista Clara Ferrer No soc actriu, soc una artista, un concert de poemes dramatitzats que també busca interaccionar amb el públic. Elisa Crehuet, una veterana en l’escena teatral, cantarà cuplets acompanyada del piano de Clara Ferrer, que també fa d’actriu a l’obra. Juntes recordaran el seu passat treballant per a la Gran Estrellita Antoja. El personatge de Crehuet acabarà posant-se sota els focus i recordarà aquest passat amb una nostàlgia un pèl malaltissa i obsessiva.

Per acabar, l’actor Paul Berrondo i el guitarrista Jordi Busquets oferiran un recital amb música dels poemes de Konstandinos Kavafis, una de les figures literàries més importants del segle XX, a Cos meu recorda. Berrondo explica que el llibre de poemes de Kavafis va ser “el primer” que va caure a les seves mans i que, per a ell, els poemes de l’autor grec són “paraules majors”. L’actor agraeix a La Gleva la confiança dipositada en ell, ja que recorda que a “Barcelona l’espai teatral està molt complicat”, però alhora assegura que és un “luxe treballar en espais petits” que permeten una relació més directa i pròxima amb el públic. L’espectacle Cos meu recorda es podrà veure a La Gleva Teatre del 8 al 10 de febrer.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/02/2018

Consultar aquesta edició en PDF