Mallorca, l’illa dels orgues

És un dels territoris d’Europa que en té més per metre quadrat: n’hi ha 119 de censats, 74 dels quals es consideren “històrics” perquè tenen més d’un segle

Els orgues de Mallorca, en gran majoria, no tenen gravada la signatura de l’autor que els acoblà. “Moltes vegades perquè els mestres organers no sabien escriure. Sabien fer l’instrument, fer-lo sonar, afinar-lo; però eren totalment analfabets”, explica l’organista Antoni Mulet, autor d’ Orgues de Mallorca, un estudi exhaustiu sobre aquests instruments.

Mallorca és un dels territoris d’Europa amb més orgues per metre quadrat. El departament de Patrimoni del Consell insular en té censats 119, una vintena dels quals varen ser declarats Bé d’Interès Cultural (BIC) el 2003, com el de la Seu, Sant Francesc i Santanyí. A més, 74 són considerats històrics perquè tenen més de cent anys i se sap que el 40% són dels segles XVII i XVIII i conserven la majoria de peces originals. L’any passat, Patrimoni va crear un comitè científic amb l’objectiu de tenir cura i dur el manteniment del conjunt patrimonial religiós mallorquí, i també va estipular una partida anual de 100.000 euros per restaurar els orgues.

Mulet assegura que n’hi ha una vintena que estan abandonats. Una cinquantena més s’han restaurat, però moltes d’aquestes restauracions es varen dur a terme entre els anys 70 i 90 del segle passat, i “més que restaurar-los, el que cercaven era solament posar-los en funcionament”. A més, en alguns casos es varen substituir peces originals per altres de l’època. “Com més enrere anam, menys peces orginals queden, perquè pràcticament cada 100 anys un orgue es renovava”, assenyala Mulet.

Signe d’identitat de cada poble

Avui dia, l’orgue s’ha desarrelat de la vida dels pobles i són pocs els que coneixen aquest patrimoni. Però això no sempre ha estat així. Hi va haver un temps, devers el 1500, en què els orgues i xeremies eren les úniques fonts de música de què disposaven els habitants de l’illa. “Sobretot al centre de Mallorca, els pobles rivalitzaven: si el del costat tenia orgue, ells també n’havien de tenir un”. Era un element d’identitat i un bé valorat.

El primer orgue de l’època moderna documentat a Mallorca data del 1480. A partir d’aquell moment, gairebé ininterrompudament fins a finals del segle XIX, mestres locals han construït orgues. Comparats amb els de Centreeuropa, els mallorquins “són instruments humils, fets amb pocs mitjans”, precisa Mulet. Alguns dels grans constructors varen ser els Caimari i la família Bosch, del segle XVI. Especialment Jordi Bosch, autor de l’orgue del Palau Reial de Madrid i de la Catedral de Sevilla, destruït en un terratrèmol el 1888. “Jordi Bosch ha estat molt mitificat a Mallorca perquè va sortir a fora”, defensa Mulet. “Se li atribueixen molts d’orgues del territori, però en realitat només va treballar 13 anys a l’illa i és autor del de Santanyí”, afegeix.

L’orgue de Santanyí, referent a Europa

“És realment un miracle que aquest orgue sigui aquí”, diu la professora de música i organista de la parròquia de Santanyí Francesca Suau, mentre recorre l’instrument amb la mirada, des dels peus fins al sostre de l’església. Li diu “miracle”, perquè aquest instrument, obra de Jordi Bosch del 1762, estava destinat al claustre de Sant Domingo, però amb la desamortització de Mendizábal el convent va ser destruït i l’orgue va ser traslladat a Santanyí. Encara ara no saben ben bé per què aquest poble i no un altre. Mai es va arribar a muntar del tot i, de fet, avui dia li falta l’orgue d’ecos, situat darrere l’orgue major. “Sempre s’havia dit que no hi cabia, perquè estava destinat a Sant Domingo, que era molt més gran”, assegura Suau. Ara, la comissió de l’orgue, que vetla pel seu manteniment, ha encarregat un estudi per saber què és exactament el que li faltaria i dissenyar un projecte per acabar-lo. L’encarregat serà Gerard G. Grenzing, un organer alemany, estudiós de Jordi Bosch i amant de l’orgue de Santanyí, que des dels anys vuitanta en fa el manteniment. La primera passa serà canviar els teclats actuals (que es varen posar el 1957) pels originals. Per fer-ho, han demanat una subvenció a Patrimoni perquè, com diu Antoni Mulet, “només basant-se en les peces originals s’aconsegueix sentir com sonava la música que es va compondre fa 200 o 300 anys”.

Aquesta joia barroca és viva. A banda de sonar en les cerimònies litúrgiques de maig a octubre en els dies de mercat, hi ha els concerts del festival d’estiu Penum Organis; i a l’hivern se’l pot sentir dins el cicle Audis Spiritus.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF