Exposicions

Lluís Llach al teatre dels somnis de l’Arts Santa Mònica

Lluís Danés dissenya una exposició sobre l’univers de l’autor de ‘L’estaca’

Un bosc d’estaques clavades en terra eixorca i amb auriculars que permeten escoltar una trentena de versions de L’estaca. Un piano amb molta història. Una sala per fer-hi una immersió 3D i trobar-hi un Lluís Llach virtual tocant una cançó. Una reproducció fidelíssima del Cafè Antic de Porrera. Una pila de fusta que tan aviat pot servir per a Sant Joan com pot fer de far i que aixopluga una instal·lació musical. Tot de maletes escampades pel claustre. Un altre espai que aplega andròmines i diferents elements escènics... “És un acte d’amor”, diu Lluís Danés sobre l’exposició Lluís Llach. Com un arbre nu, que es pot visitar a l’Arts Santa Mònica fins al pròxim 26 d’abril.

Danés ha dissenyat la mostra com “un passeig emocional” per l’univers de Llach fugint d’algunes convencions i prioritzant la representació per damunt de l’acumulació d’informació que sovinteja en les exposicions sobre músics. La part documental està detallada en un especial de la revista Enderrock que funciona com a catàleg, tal com recorda Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock i impulsor de l’exposició. Fa quatre anys Gendrau va pensar en una mostra que commemorés el 50è aniversari del primer concert de Llach, el 1967. La intenció era fer “un retrat” com els que s’havien fet al Santa Mònica de Raimon (2012) i Joan Manuel Serrat (2015). De fet, el cost de Lluís Llach. Com un arbre nu és similar al de la mostra sobre Serrat: no arriba als 200.000 euros.

“Només soc fan del Lluís”

Davant el propòsit de Gendrau, Llach hi posava condicions. “Em va dir que ell volia quedar-ne al marge, perquè no li agraden els homenatges. També va dir que no es fes l’exposició mentre fos diputat”, explica Gendrau. Llach, això sí, ha estat informat sobre el procés de creació que ha dirigit Danés. “Soc admirador del Lluís de tota la vida. Crec que només soc fan del Lluís”, diu Danés.

Aquesta admiració és evident en una exposició organitzada en vuit àmbits, cadascun amb el nom d’una cançó o un disc. N’hi ha de ben explícits, com L’estaca, que està dedicat a la cançó que, com recorda Gendrau, es va convertit en “símbol de llibertat i contra l’opressió”, sobretot a partir del concert al Palau de la Música del 13 de desembre del 1969. Era una de les cançons que havia prohibit la censura franquista, però en el concert “Francesc Burrull la va tocar al piano i va ser el públic qui la va cantar”. Entre el públic, per cert, hi havia Laura Almerich, que després es va convertir en la guitarrista de Llach, a qui Danés homenatja en un altre àmbit.

Danés fa volar la imaginació com a director escènic al claustre del Santa Mònica en la secció Viatge a Itaca, on hi ha tot de maletes obertes amb cites de Llach sobre diferents personalitats com ara Mahalia Jackson, Ernesto Che Guevara, Pep Guardiola, Jacques Brel, Teresa Rebull i el seu mànager, Andreas Claus, entre d’altres. “Són les maletes que carreguen l’equipatge vital”, diu Danés. Al centre del claustre hi ha Alè, el far, “l’ànima d’on surt tot”, una instal·lació per “sentir la música” de Llach d’una altra manera. El públic s’endinsa en la foscor del far i allà hi van sonant cançons que il·luminen unes capses amb objectes.

Fins i tot en els apartats més convencionals es nota la mà de Danés. Per exemple, a Amor particular explica la relació del públic amb Llach a través de cinc concerts emblemàtics, com el de l’Olympia de París del 1973, el del Palau d’Esports de Barcelona del 1976 i el del Camp Nou del 1985. Les pantalles de vídeo mostren els testimonis d’aquelles cites i Danés hi posa el toc escènic amb uns pirulins publicitaris amb cartells de concerts de Llach.

L’exposició és més un retrat artístic que un catàleg d’art i vida. No busca el fil cronològic, ni tan sols el temàtic, de manera explícita. “És un joc, com passejar per dintre de les seves cançons amb objectes que transmeten emocions. Els fans s’ho passaran bé”, assegura Danés, que ha convertit l’Arts Santa Mònica en una mena de teatre dels somnis dedicat a Lluís Llach.

[Nota: La revista Enderrock dedica l'especial de desembre als 50 anys de trajectòria de l'artista amb el títol 'Com un arbre nu'. La podeu aconseguir amb l’ARA fins al 8 de gener ]

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF