Jansky: "Ens agrada pensar que vivim una època de creació del canvi"

PalmaA punt d'acabar el 2016, Jansky estrena un nou espectacle avui horabaixa a l'auditori d'Alcúdia. Es tracta d'una òpera des de l'òptica de l'electrotechno en què hi haurà improvisació lírica i jazzística, una fusió que, segons Laia Martínez i Jaume Reus, seguirà en el futur perquè ja van néixer així i "ens fa anar investigant noves fórmules".

Darrer concert de l'any, un nou espectacle musical a l'estil de Jansky. Què veurem i escoltarem en aquest concert?

Sentireu la nostra versió d'una història d'amor i de guerra a la Mediterrània, en què els protagonistes són els espais (albufera, mar, superfície), el Nicar (flauta travessera) i la Sirena (teclat). Si tot surt bé, aconseguirem tornar a veure la mítica ciutat de Parella.

Explicau aquesta fusió amb la lírica i el jazz que fareu a l'espectacle d'òpera. Com ha sorgit?

El novembre del 2015, l'associació es FAR ens va seleccionar per a la primera residència de creació Illes d'art, que consistia en una setmana de treball a Menorca, amb 6 artistes més, durant la qual havíem de construir una peça relacionada d'alguna manera amb l'illa. Inicialment, volíem compondre una cançó a partir d'enregistraments d'ocells del Grau (com ja havíem fet a Alcúdia), però en arribar-hi ens va caure a les mans el llibre de Carlos Garrido, 'Menorca Mágica', i el pla va canviar: explicaríem el mite des de l'actualitat i en vers.

La construcció del poema llarg en quatre parts ens va fer pensar en l'estructura clàssica de l'òpera, una obra amb diversos actes, diferents quant a tema i composició però lligats per l'argument i la instrumentació. Així, vam assignar cada personatge a un instrument o secció, també de la manera clàssica, però emprant les eines de Jansky: sintetitzadors, caixes de ritmes, 'samplers', flauta travessera, etc. És un projecte líric pel to i la forma poètica, i jazzístic perquè, tot i partir d'uns esquemes, es basa en la improvisació musical.

En la segona fase del projecte, vam iniciar la col·laboració amb Equipo Mârtir (Mateu Moragues i Núria Jover) per bastir allò que ens faltava: la part visual i escenogràfica de l'òpera. La seva tasca de reinterpretació de la peça contribueix, sobretot, a orientar el públic durant el viatge pels diferents espais i veus, des d'una perspectiva abstracta, minimalista i onírica.

L'electrotechno i Jansky... Com ha anat evolucionant, durant la vostra trajectòria professional, aquest binomi musicopoètic?

Durant els quatre darrers anys hem après moltes coses tant a l'estudi com als escenaris, tant en la nostra interacció com a duet, com en les col·laboracions amb altres músics, artistes i tècnics. Al principi, el gruix de cançons es creava a l'estudi i, en directe, el vers i la flauta travessera eren els únics instruments completament 'vius'; amb el temps hem descobert que la improvisació i la creació de sons electrònics en directe ens permet una major expressivitat i més joc entre els versos i la música. Aquest fet ens ha empès a incorporar nous instruments electrònics sobre l'escenari (sintetitzadors analògics, 'samplers' i caixes de ritmes) per crear els temes 'in situ'. Ara mateix cadascun de nosaltres té una sèrie d'instruments sincronitzats i el directe es basa en la superposició d'aquests instruments amb sons extrets de la natura i capes de ritmes.

'Parella' és el primer fruit d'aquesta experimentació i podríem dir que és un espectacle amb certa estructura però sense una partitura concreta.

El 2016 ha estat un any en què heu sortit fora de les nostres fronteres. Com vos ha acollit el públic? Hi ha diferència cultural entre el públic d'aquí i el de fora?

Des del 2013 ja havíem actuat en festivals i sales de la resta d'Europa, però enguany hem pogut fer una gira sencera per Anglaterra en la qual hem combinat tallers d'electrovers a les universitats angleses i concerts en diverses sales de Liverpool, Manchester, Newcastle i Londres. El nostre públic sempre és molt entusiasta, en el sentit que ens comenten un munt d'impressions diferents després dels concerts. Això passa allà i aquí, amb la discrepància que la paraula 'diferent' té altres connotacions quan surts de l'Estat espanyol: es valora positivament l'experimentació, potser perquè quan vas a un concert n'esperes alguna cosa més que passar l'estona, potser perquè hi ha més oferta o més variada o potser pel fet que l'educació i la creació mantenen vincles molt sans i el públic té més eines per a gaudir-ne emocionalment.

A nosaltres ens agrada pensar que vivim una època de creació del canvi: que la música pop ja ha fet el fet, que d'aquí a poc temps ningú no podrà sentir-s'hi identificat i que el més inspirador i esperonador és investigar els nous camins que es van entreveient a l'horitzó.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han modificat per complet la manera d'escoltar música i han fet potenciar, també, els directes. Què pensau d'aquest consum de música?

La manera de consumir música és un reflex directe de la manera de consumir en general de la nostra societat: ràpida, irreflexiva i que suposi poca despesa. Així, la major part de la població empra la xarxa per escoltar-ne de manera gratuïta i, un cop o dos a l'any, inverteix en un gran festival o concert dels que impliquen moltes més coses que música. Aquesta tendència també defineix la manera de crear música actualment. En aquest context, els directes suposen la manifestació musical que més s'acosta a una veritat (tant per al creador com per a l'espectador).

Tota la idea de consum cultural, consum musical... és una trampa que ens ha parat el sistema. L'art i la cultura no són productes ni objectes de consum, sinó que constitueixen experiències. Són material emocional. És possible que per això mateix avui dia hi ha més creadors: si l'experiència com a espectador resulta insatisfactòria, sorgeix la necessitat d'intentar viure-la des de l'altra banda, de tornar a trobar el nostre paper dins la cultura, dins la humanitat.

Acabam el 2016. Què farà Jansky ara?

La idea és editar el material visual i literari de 'Parella' amb Edicions del Despropòsit i presentar l'òpera en altres territoris. Seguirem igualment girant com a Jansky i, en aquest sentit, ja tenim confirmats per a la primavera el festival Mini d'Olot i d'altres (que encara no es poden anunciar) a Madrid, Anglaterra i Ucraïna. Tenim molt material nou -aquest mes hem cedit el tema "Frec" a la revista 'Enderrock'-, però encara ens trobam en procés de decidir cap a on volem que vagi el nostre tercer disc.

Hi haurà més fusions com les que heu preparat per a l'espectacle d'òpera?

Suposam que sí, perquè Jansky neix d'una fusió improvisada i això ens fa anar investigant (volent-ho o inconscientment) noves fórmules. A més, un dels grans privilegis de sortir a tocar a fora és el fet de conèixer altres maneres de crear, altres usos dels instruments, de la paraula, de la imatge, i tot això obliga el nostre projecte a transformar-se.