La Hiroshima redueix la temporada a 15 espectacles

La sala canvia el model i deixa de formar part de la líinia de subvencions de sales privades d'exhibició

La cinquena temporada de la Sala Hiroshima reforçarà el que ells mateixos anomenen “espècies en extinció”. Després de sentir-se “encotillats” pel nombre de funcions que exigia formar part de la línia de subvencions de les sales privades d’exhibició, la Hiroshima ha decidit desenganxar-se’n i programar una temporada reduïda amb 15 companyies.

“Canviem el model d’exhibició perquè creiem que va més lligat a la nostra naturalesa. Els projectes híbrids són difícils de catalogar, però creiem que són la base i el suport a l’art contemporani”, explica el director artístic de la Sala Hiroshima, Gastón Core, que explica que la programació està formada per “un conjunt de cites molt especials”, amb set estrenes internacionals, sis estrenes a l’estat espanyol i set projectes en residència. La irlandesa Oona Doherty inaugurarà la temporada de la Hiroshima amb Hope hunt & the ascension into Lazarus, un retrat coreogràfic de la masculinitat als barris obrers. “Doherty és un dels últims descobriments de la dansa europea i va ser reconeguda com a millor performer al festival Fringe”, assenyala Core.

Les ballarines i coreògrafes Núria Guiu i Aina Alegre seran artistes residents a la Hiroshima. La primera hi reposarà Likes, un dels espectacles revelació de la temporada passada, i la segona hi estrenarà La nuit, nos autres, que posa el focus en l’autocelebració i la noció d’identitat. Entre les propostes catalanes de la sala destaquen Nowhere in particular, a càrrec de Sònia Gómez, David Climent i Pere Jou; Amaro, de Raquel Gualtero, i WeWood, una peça de Federica Porello que treballa amb dansa i objectes. Els rols femenins i masculins a la dansa espanyola quedaran qüestionats amb La oscilante, de Pol Jiménez, un espectacle que, segons Core, “brilla per la seva elegància i per una tècnica brutal”. La programació inclou espectacles de fora del país com Opus, de la grega Leon and Wolf Dance Company, que explora la relació entre el moviment i la música clàssica amb quatre músics i quatre intèrprets. D’Itàlia arribarà una de les peces més prometedores de la temporada, Gentle unicorn, de la italiana Chiara Bersani, que fa 98 centímetres d’alçada.

El teatre traurà el cap a la programació de la Hiroshima amb Before, dels portuguesos Teatro Praga. Vestits de dinosaures, els intèrprets d’aquesta peça reflexionaran sobre la tendència a pensar que el passat sempre és millor. Del Quebec es podrà veure el conte de fades Untied tales, de Clara Furey i Peter Jasko, i l’holandès Arno Schuitemaker portarà If you could see me now, en què aborda l’amor, el desamor i la solitud a través de moviments repetitius i hipnòtics. La programació de la Sala Hiroshima es completa amb un tàndem format per Francesc Cuéllar i Albert Arribas, que preparen Drawn together by Hiroshima ; un concert de la colombiana Sol Escobar, que presentarà el disc La dama oscura, i un projecte elaborat en col·laboració amb La Piconera i que s’anunciarà a partir de l’any vinent.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF