ART

Helios Gómez torna a fer la revolució a la Rambla

La Virreina acull l'exposició més ambiciosa dedicada a l'artista

Per fi l'artista Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) ha tornat a la Rambla de Barcelona. Noranta anys després que col·laborés en nombroses publicacions entre les quals hi havia el setmanari La Rambla, La Virreina obre aquest divendres l'exposició més ambiciosa de la seva obra, amb més de 350 dibuixos, gravats, pintures, publicacions i documents. Després de la mostra pionera de l'IVAM del 1997, la d'ara, que porta per títol Dies d'ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d'avantguarda, inclou també les pintures impregnades de malenconia, derrota i un surrealisme amb tints dalinians que va fer després de la Guerra Civil.

"És un artista importantíssim, clau per entendre la nostra modernitat", diu el comissari de la mostra, l'artista Pedro G. Romero. A diferència d'altres artistes com Pablo Picasso, Salvador Dalí i Joan Miró, que van desenvolupar les seves trajectòries sobretot internacionalment, "Helios Gómez és el primer que reivindica ser gitano com un fet polític", explica el comissari. Entre els plats forts de l'exposició hi ha les il·lustracions de la carpeta que dona títol a la mostra, editada en benefici de l'Associació Internacional de Treballadors; cartells com el de L'Opinió; els capítols de La vida a la URSS. Dos anys entre bolxevics, fruit de les dues estades que hi va fer, i  la coneguda pintura Evacuació, que va formar part del pavelló de la República a l'Exposició Universal de París del 1937 i que està dipositada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Helios Gómez era considerat per la policia franquista com "un home perillós, d'acció i propagador d'idees", segons els documents conservats a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca. Tot i així, com diu Romero, el seu art va més enllà de l'art de propaganda política i destaca per la potència de les seves imatges, que va permetre que es reproduïssin arreu d'Europa. "Moltes vegades la seva complexitat s'ha solucionat amb un traç simple de l' agit-prop de la Guerra Civil, però pràcticament no en va fer", assegura. Al llarg del recorregut es pot veure com passa d'uns dibuixos inicials marcats per l' art déco a un realisme avantguardista. "També és un artista del present per la seva reivindicació dels gitanos com un subjecte polític nou i emergent, i tenia molt clara la distribució de les seves imatges com ho fa un activista i que havien de tenir un llenguatge d'avantguarda i no populista", diu Romero.

Durant la Guerra Civil, Helios Gómez va combatre al front de Mallorca, a Madrid i l'Aragó, entre d'altres, i el 1939 es va refugiar a França. Va ser deportat al camp de concentració de Djelfa (Algèria) i va tornar a Espanya el 1942. Va morir el 1956, pocs mesos després de sortir de la Model, on havia passat vuit anys empresonat. Precisament el recorregut finalitza amb un àmbit dedicat a la Capella Gitana amb àngels negres inspirats en el bolero de Machín que va pintar a la Model i que va quedar sepultada per capes de pintura blanca el 1998. S'ha recreat l'espai de la cel·la i es poden veure materials documentals de les pintures, l'intent de recuperació de les quals podria provocar-ne la destrucció. "És un objecte de resistència", conclou Romero. L'exposició estarà oberta fins al 7 de febrer.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF