Lliure.- Impossible definir ‘Falaise’, que significa penya-segat, perquè és música, cantada i tocada, fins i tot Vivaldi i Pergolesi; és circ, amb les seves acrobàcies, contorsions i equilibris; és dansa contemporània, sota els auspicis de Pep Ramis; és doma amb el cavall Chapakan i dotze coloms sense nom interpretant els seus papers a la perfecció; és teatre, poesia, vida, drama i comèdia. ‘Falaise’ és un ‘gesamtkunstwerk’, que significa obra d’art total, el gran somni de Richard Wagner. No menys impossible és qualificar-la. Impactant, impressionant, increïble, inversemblant, inabastable, entre molts d’altres, podrien servir, però en tots els casos faríem curt. Baró d’Evel, la companyia, amb Blaï Mateu Trias i Camille Decouverte al capdavant, ha traspassat totes les línies imaginables amb aquest immens espectacle. ‘Falaise’ és imaginació en estat pur, és estètica que traspua sensacions sense treva, que fa que els cinc sentits al cent per cent no siguin suficients per gaudir de tanta immensitat, des de la dramatúrgia fins a l’escenografia, no menys protagonista que els actors i actrius, artistes multidisciplinaris, o que el cavall i els coloms, artistes impossibles. Mai saps d’on sortirà ni on començarà el següent capítol d’aquesta història, o són històries, sense cap ni peus, o potser són molts caps i el doble de peus. Difícil esbrinar tot el que veus, perquè saps que en tot moment s’escapa alguna cosa. La mirada no dona per a tant i sense que te n’adonis una cucavela a l’altra part del gran escenari et sorprèn i et deixa sense aire als pulmons. Ni un segon de descans. Cent minuts de tensió absoluta, diu el programa de mà, però són més. Quan sembla que tot ja ha acabat, quan la companyia decideix que acabem d’aplaudir, perquè, si no, encara hi seríem, comença la fi de festa, una cercavila amb música que condueix tots els espectadors cap a una multicopista situada al centre del ‘hall’, perquè qui vulgui s’emporti un record. No caldria, perquè la petjada que deixen no s’elimina amb una dutxa. Acompanyen Camille Decouverte i Blaï Mateu, Noémie Bouisson, Claire Lamothe, Oriol Pla, Julian Sicard, Martí Soler i Guillermo Weickert. L’escenografia la signa Lluc Castell...
PS: Tot el paper venut.
