Franck Chartier: "Els infants tenen violència a dins i sovint la volem amagar"

La prestigiosa companyia francobelga Peeping Tom presenta aquest dissabte vespre al Principal 'Kind' (Nin), que s'estrena per primer cop a Espanya

'Kind' és l'obra que tanca la trilogia dedicada a la família (després de 'Mare' i 'Pare') de la multipremiada companyia francobelga Peeping Tom i s'estrena per primer cop a Espanya al teatre Principal de Palma aquest dissabte vespre. "És una obra molt nova i encara no sabem de quina manera arriba al públic", explicava Franck Chartier aquest dijous en un encontre amb la premsa que va tenir lloc al mateix teatre.

Franck Chartier i Gabriela Carrizo són ballarins i coreògrafs, i no resulta estrany que en les seves creacions la virtuositat coreogràfica i l'expressió corporal juguin un paper fonamental. Les seves obres són, també, hiperrealistes, i 'Kind' segueix aquesta línia.

"Per nosaltres és molt important que l'escenografia sigui hiperrealista, que et porti més enllà de la realitat, perquè hi hagi un procés d'identificació més profund. Ens agrada fer un zoom a la ment dels personatges", explica Chartier. "Ens interessa la contradicció que genera explicar una història real en un ambient hiperreal, caminam constantment per la línia que separa realitat d'imaginació", afegeix.

Amb 'Kind' allò que han volgut fer és retratar com els infants digereixen la violència que els envolta. I l'orfandat que sovint pateixen, no necessàriament perquè hagin mort els pares, sinó també per pares que no hi són presents. Per aconseguir-ho, l'escenificació repesenta un bosc en què les úniques referències a una llar són una tenda de campanya i una cova, que simbolitza l'amor i el refugi. 

L'obra aflora després de cinc mesos d'investigació i de creació col·lectiva. Han treballat amb nins a diferents llocs d'Europa per poder reflectir-ne la mirada a l'escenari. "Ens va impactar la influència que tenen de les armes. Els infants tenen una violència natural i una altra de perversa, i sovint la intentam tapar. Nosaltres volíem mostrar-la, parlar-ne", exposa Chartier.

A l'obra, el nin el representa una persona adulta, "perquè crèiem que podíem expressar el que volíem amb més profunditat", precisa. Els ballarins de l'obra també creen i en el procés de construcció de la peça fan les seves propostes. "Són mesos molt intensos i profunds. Potser de 500 propostes n'escollim cinc, però a l'escenari es noten les altres 500 i que els ballarins-creadors estimen el que estan interpretant", clou Chartier.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF