TEATRE

"Encara no hem resolt l'equació de l'existencialisme"

Lara Díez porta al Lliure una peça amb dos personatges tancats en un microespai

Així com Heidegger va parlar del " dasein", de l'ésser "llançat" a l'existència, la dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla llança dos personatges a escena, M i J (Marta Marco i Judit Farrés), sense donar-los cap explicació: no es coneixen ni saben com hi han arribat, tampoc qui les ha posat allà ni què poden esperar. Així engega  La nostra parcel·la, que es podrà veure a l' Espai Lliure de Montjuïc de l'11 de març al 5 d'abril, una obra que revisita l'existencialisme d'un món sense Déu. "Què hi ha després d'aquí? Res", reflexiona Díez Quintanilla, fascinada per la troballa d'aquest absurd que l'emparenta amb el Beckett d' Esperant Godot i el Sartre d' A porta tancada. "Encara no hem resolt l'equació de l'existencialisme", assevera.

A diferència de l'existencialisme originari, Díez Quintanilla ha fet un gir humorístic. "L'objectiu és que la gent surti amb un somriure", comenta la dramaturga i directora, que posa l'accent en les "absurditats i les coses ridícules que fem els humans amb l'existència que ens ha tocat viure". I afegeix: "Sembla que volem endreçar el caos i aquestes normes són absurdes".

De fet, els dos personatges tenen una psicologia diferent: un necessita ordenar el món, mentre que l'altre assumeix que res té sentit. "Som com rates d'experiment. No hi ha res a l'escenari, i partir d'aquí construïm un món juntes. Hi portem tancades dos anys i no tenim ni son ni gana", explica Marta Marco. Trobar el "to d'absurditat" ha sigut el que més li ha costat a l'hora de preparar un paper que, per primer cop, l'ha dut a compartir escenari amb Judit Farrés, i això que van estudiar juntes a l'Institut del Teatre. Farrés, que també és compositora, s'ha encarregat a més de l'espai sonor, juntament amb Efrén Bellostes. "Hem intentat crear un univers que encaixi amb l'obra", exposa Farrés.

La nostra parcel·la forma part de la trilogia El buit de la parcel·la oblidada amb Omplint el buit (La Gleva, 2019) i Les oblidades (Premi Teatre Akadèmia 2019). Les obres són independents, però tenen en comú el qüestionament sobre la relació entre els homes i l'espaitemps que els ha tocat viure. La dramaturga, creadora de les companyies Retret Teatre i La Volcànica, posa el focus aquest cop en les creences i idees heretades que ajuden l'home a afrontar la incertesa. 

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF