'Ella' és Mercedes Gancedo

'La voix humaine'

Life Victoria. Recinte Modernista de Sant Pau. 12 de novembre

Interpretar La voix humaine és un repte d’alçada. I triomfar amb el monodrama de Jean Cocteau amb música de Poulenc equival a ascendir a alguns dels cims més alts del planeta. La soprano Mercedes Gancedo ho va aconseguir amb una brillantíssima prestació en versió reduïda per a piano. Aquesta opció deixa més despullada la intèrpret al servei d’Ella, una dona sense nom que malda per tornar amb el suposat amant que, a l’altra banda del fil telefònic, l’ha deixada per una altra. Això sense oblidar l’ambivalència del text, com si en realitat Ella no parlés amb ningú més que amb ella mateixa.

Cal fusta de cantatriu per assolir aquest cim del teatre musical del segle XX i la soprano Mercedes Gancedo en té a mans plenes. Des dels primers compassos, l’expressivitat teatral va anar de bracet amb una musicalitat innata, capaç de les inflexions més sensuals o de les invectives més punyents adreçades al suposat amant i a la suposada telefonista que interfereix en la també suposada conversa. En aquest sentit, l’espectacle va ser complet a nivell teatral i musical en el marc del Life Victoria, que ha aconseguit, amb aquesta producció, un nou triomf en la que és sens dubte la seva edició més brillant. Comptar amb gent formada a casa com Gancedo i amb professionals de renom internacional com Julius Drake davant del piano és tot un privilegi.

L’única pega és que l’obra demana direcció actoral. I, tot i que l’instint teatral de Gancedo és innegable, en alguns moments la manera de mirar no feia creïble que el personatge parlava per telèfon. Això deixant de banda que la soprano argentina és encara molt jove i que, tot i que les emocions que transmetia eren ben reals (les llàgrimes no es poden dissimular), cal haver viscut i patit molt més per assolir amb plenitud allò que Cocteau i Poulenc van crear amb innegable mà mestra.