Publicitat
Publicitat

Eduard Ribera: "Escriure m'ajuda a esbrinar què he vingut a fer en aquest món"

El balaguerí Eduard Ribera, especialitzat en narrativa breu, ha publicat des de l'any 1988 set llibres, alguns dels quals premiats en diverses ocasions. A més, Ribera ha participat en diversos volums col·lectius, i també en articles en diaris, revistes i mitjans digitals. Des del març del 2005 manté 'L'Escriptori', amb el qual va obtenir el premi Vila de Martorell 2009 al millor blog. Enguany presenta el seu vuitè llibre, 'La paraula primera', un 'patchwork' literari nascut arran d'un joc: el de les paraules encadenades. 

Podries fer un resum del teu llibre per als nostres lectors?

Quan el meu fill era més petit i anàvem de viatge en cotxe, sovint jugàvem al joc de les paraules encadenades. Era un entreteniment per fer més lleuger el trajecte i una manera de mantenir despert el cos i la ment. A partir de l'estructura d'aquest joc –ja sabeu, l'última lletra de la primera paraula ha de ser la primera de la següent– i utilitzant les paraules com a detonador de la imaginació, el llibre està construït amb històries encadenades independents entre si i forjades a partir de materials diferents: notícies, aforismes, significats, ficcions, històries de personatges reals, citacions, anècdotes, reflexions, descripcions d'indrets de la geografia… Les històries que en algun moment ens van suggerir les paraules que anàvem encadenant mentre jugàvem.

A l'inici d'aquest llibre, tu mateix el presentes com un joc, un 'patchwork' literari, amb la finalitat de divertir el teu fill en primer terme i molts altres fills i pares en segon. En fullejar-lo, observo que, més enllà de l'humor, hi ha també molta crítica a la societat actual. Esperes que aquest llibre serveixi per obrir els ulls al teu fill (i a tothom que el llegeixi) o simplement són reflexions que vols compartir sense més intenció?

Algú va dir que ensenyar és essencialment fomentar l'esperit crític. Jo hi estic d'acord. Sobretot en els temps que corren, en què hi ha molts interessos a difondre un pensament únic que, en el fons, implica una visió mercantilista de la societat. Hem deixat de ser persones i hem passat a ser clients. Jo em nego a ser client i vull seguir sent persona, amb criteris propis, amb ideologia. I m'agradaria transmetre al meu fill aquesta visió més humanista del món i de la societat, que hem heretat de la tradició cultural europea. Sí, el llibre té aquesta doble intencionalitat: divertir i oferir una visió crítica del món. Coneixes alguna manera millor d'educar?

Al llibre dius que la majoria de matèria literària surt de sota les pedres. Sota quina pedra vas trobar la idea de convertir un joc familiar en un llibre didàctic, crític i ple d'humor?

En el fons, pretenc desmitificar l'escriptura i la literatura. Escriure és un ofici. Això vol dir dedicació, provatures, assumpció de riscos i refinament del llenguatge per acabar obtenint el teu propi producte, com en qualsevol altre ofici. La imatge de les pedres ve a dir que qualsevol història, degudament elaborada, pot esdevenir matèria literària. En aquest cas, el pretext o el fil conductor és el joc de les paraules encadenades, però podria ser qualsevol altre motiu que permetés dotar de coherència una colla de textos aparentment inconnexos.

És potser amb aquest llibre amb el que t'ho has passat més bé en el procés de creació?

M'agrada escriure. En algun moment del llibre dic que escriure m'ajuda a esbrinar què he vingut a fer en aquest món. I realment és així, perquè escriure m'ajuda a pensar, a elaborar un discurs, a tenir opinió pròpia, a divertir-me, a fer autocrítica, a observar el món, a posar-me en la pell d'un altre, a intentar saber per quin motiu passen les coses. Confio que el dia que sàpiga totes les respostes estaré en condicions de saber què he vingut a fer en aquest món i, per tant, ja em podré morir tranquil·lament. Mentrestant, escric i m'ho passo bé escrivint, evidentment que sí. Amb aquest llibre i amb tots els que l'han precedit. El dia que això no em diverteixi, deixaré de fer-ho.

De tota la teva obra, quin és el llibre al qual tens més estima?

No voldria menystenir-ne cap. Cada un és fruit d'un moment de la meva evolució com a escriptor i me'ls estimo tots, cada un a la seva manera, com passa amb els fills i amb els pares. Dit això, he de dir que a 'La vida assistida', i en especial al seu protagonista, Bergadan, els tinc un afecte especial.

Et plantejo l'última pregunta seguint el teu joc: entrevista-amor-ratolí-indecís-saviesa-animal-lactosa-apòcrif-futur.

Com deia Woody Allen, el futur ens ha d'interessar perquè és el lloc on passarem la resta de la nostra vida. Curiosament, fa poques setmanes vaig publicar al meu blog un text que parla sobre el futur. El futur, per definició, obre sempre un escenari d'incertesa. No sabem el que succeirà demà, d'aquí a una setmana, d'aquí a un any o d'aquí a dues hores. Davant d'aquest panorama que ens obliga a viure intensament el present o a refugiar-nos en el passat, que és allò que coneixem, tenim dues possibilitats: abandonar-nos a la sort del que pugui arribar o treballar perquè acabin passant les coses que ens agradaria que passessin. Normalment coincideixen aquestes dues maneres d'afrontar el futur amb dues tipologies de persones: els qui tenen por i els qui tenen esperança. A hores d'ara, jo em considero dels esperançats. Benvinguda sigui la incertesa!

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF