Música

Rosalía i els cinc dies més intensos de la història de Canada

Alba Barneda explica en una conferència al Disseny Hub els secrets de la realització dels videoclips de 'Malamente i 'Pienso en tu mirá'

"Tinc una mala notícia: la Rosalía no vindrà, però podem fer el 'trá-trá' i el 'malamente' entre nosaltres", explicava dimarts, en clau d'humor, Samuel López, secretari de l' ADG-FAT, després que més de 500 persones omplissin a vessar un dels espais del Disseny Hub per assistir a una conferència sobre el procés de producció dels dos videoclips més coneguts de la cantant, 'Malamente' i 'Pienso en tu mirá'. La conferència va anar càrrec d'Alba Barneda, de la productora Canada, i va començar una hora després del llançament del nou videoclip de Rosalía, 'Bagdad'. De fet, el públic aprofitava per mirar-lo a YouTube abans que comencés la conferència. "Vam gravar els dos vídeos junts en cinc dies, i va arribar un punt que no sabíem ni el que rodàvem", explicava Barneda.

El treball col·lectiu de fer un videoclip

L'encàrrec de produir un videoclip passa per molts filtres: l'artista o el grup tenen una discogràfica, que contacta amb un 'comissioner' que assessora i proporciona els contactes dels directors i productors amb qui és millor treballar. Després, el representant de l'artista hi posa cullerada i acaba decidint quina serà la productora que s'emporti la feina.

En aquesta ocasió va ser ben diferent: "Rosalía ens va trucar directament perquè ja hi teníem relació des de l'àlbum 'Los Ángeles'", explica Barneda. En aquell moment, la cantant de Sant Esteve Sesrovires encara no havia signat cap contracte amb Sony i tota la maquinària per posar en marxa el disc ' El mal querer' eren la seva mare, la seva germana i ella.

"El pressupost de les produccions més petites ronda els 70.000 o els 80.000 euros. Les més grans pugen a partir de 120.000 euros", diu Alba Barneda

Has de demanar molts favors i fer filigranes per no gastar-te'n més i no posar-ho de la teva butxaca", comenta Barneda. En el panorama musical d'avui en dia, la imatge ha esdevingut un element molt important en la transmissió de la música, i els videoclips són una de les eines més útils per complementar el relat de l'artista.

L'imaginari propi de Rosalía

Des de la proposta fins a l'entrega del videoclip, Canada va tenir dos mesos per posar fil a l'agulla. Rosalía s'hi va plantar amb un món visual ben definit: els camions, els toros, les figuretes de flamenques, l'Anís del Mono, els polígons industrials... Tots s'hi havien d'encabir. "El primer pas va ser fer un tractament, és a dir, un document on vomitem totes les idees que ens venen al cap, ple de fotos i descripcions de com el concebíem. A partir d'aquest document s'elabora un pressupost i es decideixen quants dies de rodatge caldran", explica.

En el panorama musical d'avui en dia, la imatge ha esdevingut un element molt important en la transmissió de la música

Fitxar els intèrprets va ser senzill. Rosalía era la protagonista i les ballarines ja formaven part del seu equip. "Vaig trucar a un cosí transportista per demanar-li ajuda i em va enviar a una fira on es reunien tots els camioners a l'Hospitalet de Llobregat. Ens vam posar les botes agafant els més autèntics, fins i tot els camions que hi apareixen eren els seus", explica Barneda.

Un cop començava el rodatge, tot estava pensat al detall. Per exemple, l'habitació de 'Pienso en tu mirá', on Rosalía té por que el seu marit surti "sonriendo pa' la calle" està basada en els baiards on es porten a processó les verges, tota plena d'espelmes. També l'escena en què unes figures misterioses vestides amb capes negres la vesteixen amb joies d'or que simbolitzen una reinterpretació de la vídua espanyola. O el braçalet daurat que es posa, que té gravat 'Varón Dandy', el nom d'un perfum tradicionalment associat a un perfil d'home masculí i dominant, que simbolitza l'home que la controla.

Fins i tot el disseny de la funda del mòbil de l'última escena estava planejat, on ella escriu un 'whatsapp' a dalt del camió de fruita que ha bolcat, una escena molt complicada de fer i que Barneda volia eliminar per l'import que tenia però que finalment va quallar i els va fer "menjar taronges durant una bona temporada". En una altra de les escenes es veu com un bat de beisbol destrueix brutalment una nina flamenca: "Ningú volia fer-ho perquè era una presa única i si sortia malament s'enduria la culpa. L'únic que s'hi va atrevir va ser Nico Méndez, el director", explica entre rialles.

La màgia de la postproducció

Un cop acabada la bogeria del rodatge, encara quedava un llarg camí al davant. Barneda va desvelar com es van dur a terme les escenes més sorprenents, com per exemple la primera escena de 'Pienso en tu mirá' en què un camió s'estampa contra una caseta mentre Rosalía es preocupa perquè "todos pueden ver los hoyuelitos que te salen": "Era una paret feta de caixes de cartró apilades i coberta per un croma". O quan a 'Malamente' envesteix un torero que la provoca amb el 'capote' vermell, en què queda suspesa fent el cavallet però amb les rodes en moviment: "La moto anava fixada amb uns ferros per mantenir la postura i el director d'art va muntar uns capons rígids fets de fil ferro però amb diferents formes i posicions que vam esborrar a postproducció. Així sembla que la moto floti", comenta.

I és que a postproducció és on realment es fa la màgia: la sang de la "mirá clavada en el pecho" en forma de bala al pit dels personatges també ho era: "Els camioners portaven a la roba uns punts de 'tracking' (uns microxips) que delimitaven l'espai per on sagnarien. "Però el 'curro' més difícil va ser fer moure els llavis de la nina flamenca, que fa 'playback'", ressalta Barneda.

Vida després l'estrena

"Els videoclips no donen beneficis, només pèrdues, però t'aporten coses molt boniques" admet Barneda, com ho va ser guanyar els premis UK Music Video Awards al millor vídeo pop i a la millor direcció, o els Grammys Llatins per 'Malamente' com a millor vídeo musical de versió curta, o ser parodiats per Los Morancos i el 'Polònia'. Finalment, Alba Barneda confessa que "no hi ha una clau de l'èxit. És una recepta màgica amb molts ingredients que si tinguéssim clara tots faríem".

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF