Claudio López Lamadrid, un lector apassionat i voraç

Va treballar com pocs per fer de la literatura en espanyol un espai comú

Divendres es va morir a Barcelona un editor irreemplaçable. Un editor que era, sobretot, un lector apassionat i voraç. La majoria dels editors del seu nivell llegeixen tot just els llibres que s'han de publicar, ja en tenen prou amb això. Però el cas del Claudio era diferent. Ho havia llegit tot i, encara pitjor, ho seguia llegint tot, com demostraven els correus que escrivia als seus col·legues per felicitar-los per la publicació d'aquest o aquell llibre. Com a bon lector, que sap que són molts els llibres i poc el temps per llegir, fugia del rebuf de la novetat, i moltes vegades els llegia bastant temps després de la publicació. Els seus correus, a més d'animar i omplir d'orgull el receptor, eren un recordatori que la part fonamental del nostre ofici és la lectura i que no n'hi ha prou amb llegir el que un podria publicar, que cal llegir també el que un hauria d'haver publicat, que l'olfacte cal afinar-lo constantment, que si no s'acaba perdent.

Claudio López Lamadrid, l’editor tothom admirava

Va treballar com pocs per fer de la literatura en espanyol un espai comú en el qual els millors llibres escrits en el nostre idioma poguessin arribar als lectors amb independència d'on haguessin estat escrits o publicats, per fer que els mercats no s'imposessin al talent. Un editor que entenia el nostre sector com una gran comunitat la salut de la qual -és a dir, la seva diversitat, fortalesa i cohesió, però també la qualitat dels llibres que publiquem- és un bé superior al dels interessos particulars de les empreses que el conformen.

El Claudio era un home amb molts i molt bons amics que transmetia una envejable 'joie de vivre'. Era una persona generosa, expansiva i pròxima que sempre et feia sentir estimat. Una d'aquestes persones que de veritat fan del món un lloc millor i que els seus amics i col·legues no podrem reemplaçar.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF