El Ballet de Moscou ofereix un ‘Llac dels cignes’ fred i sense ànima

‘El llac dels cignes’

CENTRE CULTURAL TERRASSA 17 DE NOVEMBRE

El Ballet de Moscou és una de les companyies habituals de la Temporada BBVA de Dansa a Terrassa. Ara hi ha tornat amb el clàssic dels clàssics, El llac dels cignes, de Txaikovski, que ja van presentar al mateix escenari del Centre Cultural el 2014.

La producció del director de la companyia, Timur Fayziev, segueix la coreografia original d’Ivanov i Petipa, amb algunes petites modificacions ja des de l’inici, com el rapte de la princesa Odette per part del malèfic Rohbart, que la converteix en cigne -cosa que afavoreix la comprensió de la narració-, i l’aparició de quatre cignes negres acompanyant el mag al tercer i quart actes absolutament innecessària.

Els ballarins i ballarines del Ballet de Moscou són disciplinats i tenen una tècnica correcta tot i que no gaire virtuosa. Això no obstant, ofereixen un espectacle entretingut per al públic de totes les edats. Però si parlem de qualitat artística, la cosa canvia. Dissabte vam tenir la sensació que ballaven de forma rutinària i sense ànima.

En el primer i tercer actes, en què es desenvolupen danses corals i alegres, el fet no té més importància: van estar ben executats en general i hi va brillar el bufó d’Artem Minakov, un ballarí de grans salts i voltes ràpides que omple de teatralitat i simpatia l’escena. En el segon acte, l’acte blanc per excel·lència, van destacar les quatre ballarines del famós pas a quatre executat amb precisió mil·limètrica. Aleksandr Petritxenko va ser un Sigfrid correcte i Cristina Terentiev va fer gala d’una tècnica excel·lent però va ser freda i mecànica, molt lluny de la noia càndida i temorosa que requereix el personatge d’Odette. Aquesta fredor va jugar a favor seu quan va vestir-se de cigne negre per esdevenir una gran Odile, altiva, seductora, despectiva i espectacular en els 32 fouettés que va executar a una velocitat vertiginosa.

Els contes de fades requereixen màgia, i només és possible si els intèrprets hi posen ànima.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF