Bach hi diu la seva en plena festa major de la Seu d'Urgell

La Seu d'UrgellVespres d'Arnadí

Seminari de la Seu d'Urgell, 23 d'agost del 2019

53 concerts. 36 municipis. 9 temporades. Podria ser l'anunci d'un circ o d'una companyia ambulant de teatre tronat d'aquelles d'abans. Res més lluny de la realitat: és l'actualitat del Femap, el Festival de Música Antiga dels Pirineus, que està plenament consolidat i que assoleix plens totals a la majoria dels seus concerts escampats entre les comarques del nord de Lleida, Girona i Barcelona. El de divendres a la Seu d'Urgell –i que es repetia dissabte a Sant Joan de les Abadesses– comptava amb una presència fidel i lleial al festival: Vespres d'Arnadí, per cinquè any consecutiu.

Dani Espasa, 'alma pater' del conjunt instrumental i director i clavecinista a parts iguals, és un músic entusiasta, vocacional i excel·lent intèrpret. I contagia aquest entusiasme als músics que l'envolten. Això es va notar en la vetllada del 23 d'agost, centrada en l'obra concertística de Johann Sebastian Bach, amb tres peces fonamentals del vastíssim catàleg del compositor d'Eisenach: el Concert per a clavicèmbal en re menor BWV 1052, la transcripció del destinat a oboè i violí en do menor BWV 1060R i, per acabar, el sempre agraït Concert de Brandenburg número 5 BWV 1050, amb presència destacada del violí i de la flauta travessera. Bona idea i bon disseny de programa, en un moment en què l'obra de Bach –almenys a casa nostra– sembla estar molt més present a partir del catàleg sacre o de les obres per a un instrument, i molt menys de les partitures destinades a conjunt instrumental (seria exagerat parlar d'orquestra).

Les tres obres programades a la Seu d'Urgell van revelar l'extraordinària bona salut de Vespres d'Arnadí, gràcies a la direcció atenta de Dani Espasa i al rendiment majúscul dels membres integrants. Però també van permetre constatar la destresa virtuosística dels solistes: Espasa al concert BWV 1052, el violinista Nicholas Anthony Robinson, l'oboista Pere Saragossa, i Marina Durany amb un 'traverso' poc audible en el primer moviment del concert de Brandenburg. Sens dubte, la mala acústica de la capella del Seminari de la Seu d'Urgell no li va fer cap favor, tot i que les coses van millorar en l''affettuoso' central, destinat a la flauta, el violí i el clavicèmbal.

Moments memorables: Dani Espasa davant de la cèlebre 'cadenza' del concert BWV 1050, i lluïment de la corda en l'adagio del BWV 1060R, amb sinuosos 'pizzicati'. I genial el bis del concert, amb una altra pàgina 'hit parade': l'ària de la Suite número 3 del compositor alemany.

L'encert és de tots: Vespres d'Arnadí i Femap. La prova, el ple de gom a gom de la citada capella seminarial de la Seu d'Urgell i la bona resposta del públic, tot i la impertinència d'un telèfon mòbil que es va entestar a dir-hi la seva en dos dels moments àlgids de la vetllada musical. A fora, la capital de l'Alt Urgell celebrava el primer dels tres dies de festa major. Però Bach ja hi havia dit la seva gràcies a uns ambaixadors de luxe.