OBSERVATORI

Ara es pot començar a fer el Pla

El Pla de Cultura que va aprovar la setmana passada el Consell de Govern no passa de ser un marc teòric i generalista en extrem que es pot vendre a Lleida o a Múrcia si es té la precaució de canviar abans el nom de les Illes Balears que hi surt amb relativa freqüència. Tot i que encara no està presentat, cosa que es preveu que es faci en les dues properes setmanes, la Conselleria de Cultura ha penjat el Pla de Cultura (PdC) a la web, potser amb tantes presses per les crítiques rebudes per una aprovació sense presentació pública prèvia que està plagat d’errades ortogràfiques i de redacció.

També està farcit d’errors formals i de concepte: el primer és que convindria saber si és el Pla de Cultura de les Illes Balears 2018-2028, títol del document, o si és el “Pla de Cultura de les Illes Balears 2017-2027”, que és el que es llegeix a la primera línia de la introducció. El segon, que comença per un índex sense paginació, cosa que no facilita la cerca dels aspectes que a cadascú li puguin resultar de més interès. El tercer, que el que més es vegi, intercalat sense gaire sentit, siguin uns gràfics de l’evolució dels pressupostos que s’han destinat a distints àmbits i departaments de la cultura en els darrers anys, perquè es vegi que en el darrer exercici i en el que vindrà és quan més s’hi ha invertit, és no saber per què es fa un pla. No és perquè s’aplaudeixi el que s’ha fet, sinó per planificar el futur.

Advertesc des d’ara mateix que el PdC no és un document la lectura del qual engresqui. Li sobra redacció (bla, bla bla) i li falta molta, moltíssima concreció.

En un primer estadi

Si el PdC que ara es presentarà i es durà previsiblement al Parlament es trobàs només en un primer estadi d’elaboració, es podria entendre tanta generalització. Una no vol que el PdC li digui que s’ha d’abordar la millora en l’accés a la informació, sinó què es farà per promoure i millorar aquest accés, en quant de temps es farà i, si és possible, quina és la inversió necessària per poder fer-ho. Una no cerca que el PdC apunti com una de les 235 mesures el “desenvolupament de campanyes de foment i sensibilització de la cultura i de participació cultural”, per posar-ne un exemple d’entre 235, sinó com es desenvoluparan aquestes campanyes, quin en serà el contingut, a qui aniran adreçades, qui les farà i com perquè realment fomentin la cultura, sensibilitzin la ciutadania i promoguin la participació.

Una no vol trobar-se amb una mesura destacada i cabdal com és l’“impuls de formes de governança obertes i participatives: obertura dels patronats i les fundacions”, ni més tard llegir que, “així mateix, cal obrir els òrgans de govern dels equipaments i entitats públiques a membres de la societat civil, experts i científics”, sense que diguin a quins patronats ho aplicaran, quin serà el grau d’obertura d’aquests òrgans de decisió i quan ho pensen fer, perquè la fi de la legislatura és a tocar, i era aquesta la legislatura que havia de promoure la participació contra la politització.

I una no vol llegir en el PdC que és necessària una revisió de la política de subvencions i, unes línies o pàgines després, topar-se amb la incongruència: “Augment dels ajuts a creadors, entitats i empreses per a l’assistència a fires, festivals nacionals i internacionals i aprofitar la presència de l’Administració a fires, dies internacionals i altres commemoracions per prioritzar la comunicació de l’art i la cultura de les Illes Balears”. Una no vol llegir aquesta mesura al PdC, sobretot perquè és el que s’ha fet fins ara però incrementat, i perquè no concreta res, com no es concreta en gairebé cap dels apartats del Pla aprovat pel Govern.

Posats en un marc tan general, sense concreció de les mesures, sense especificar el pla per a cada mesura, sense fixar una temporalització, aquest PdC per força es percep com un primer estadi teòric. A partir d’ara, s’espera que es comenci a treballar el vertader Pla.

El Pla de Cultura que trobareu al web pladeculturaib.cat peca del que més se li ha criticat durant tot aquest any d’elaboració. En comptes de promoure’l, s’ha evitat el contacte amb la realitat, amb les situacions concretes i, sobretot, amb les persones que treballen en els sectors de la cultura i també i especialment amb la ciutadania en general, que no només n’ha de ser partícip, sinó que n’és generadora. Les aportacions concretes dels professionals i les aportacions essencials dels desitjos i necessitats que percep la societat haurien duit a una concreció que no s’hi troba. Si dèiem fa una setmana que s’ha d’evitar que el Pla de Cultura 2018-2028 o 2017-2027 sigui arraconat en un calaix, ara una veu més inevitable que això passi. I sap greu.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF