Antonio Isasi rep un homenatge del Festival Internacional de Cinema d'Eivissa
L'organització del certamen ha decidit retre honor al cineasta arrelat a l'illa "pel seu compromís i el seu treball"
PalmaEl Festival Internacional de Cinema d'Eivissa homenatjarà aquest dissabte el cineasta arrelat a l'illa Antonio Isasi-Isasmendi (Madrid, 1927), en un acte que tindrà lloc al gran hotel Montesol a partir de les 20.30 hores.
El director del festival, Xavier Benlloch, ha assegurat que des de l'organització es vol retre homenatge a Isasi "pel seu compromís i el seu treball". Això ha informat l'organització del certamen en un comunicat. Benlloch, a més, destaca que el cineasta establert a Eivissa va ser capaç de "triomfar als Estats Units amb projectes internacionals fa més de 50 anys".
"La seva trajectòria li va permetre formar part de jurats internacionals com la Berlinale o Sant Sebastià, a més de rebre nombrosos premis. Per tot això volem agrair-li el continu suport, la col·laboració i l'afecte al festival i a l'illa d'Eivissa", ha indicat.
El passat 16 de desembre, Antonio Isasi-Isasmendi va rebre el premi de l'Associació de Cineastes de les Illes Balears a la gala FILMACIB.
Llarga trajectòria que culminà amb un Goya d'Honor
La carrera d’Isasi presenta dues etapes. La primera es va iniciar amb el rodatge de 'La huida' (1955), pel·lícula policíaca i d’acció, estrictament estatal en la seva producció i explotació. D’aquest període són 'Pasión bajo el sol, un drama rural' (1956), 'Rapsodia de sangre' (1957), 'Diego Corrientes' (1959), 'La mentira tiene cabellos rojos' (1960), 'Tierra de todos' (1961) i 'Vamos a contar mentiras' (1962).
La segona etapa, més internacional, comença a l’any 63 amb 'La máscara de Scaramouche'. Va dirigir estrelles internacionals com Elke Sommer, Karl Malden, Raf Vallone, Jack Palance, Olivia Hussey, Jason Miller, Lea Massari, Gérard Barray, Gary Lockwood, Horst Buchholz, Klaus Kinski, Christopher Mitchum, Fernando Rey o Francisco Rabal, i els seus treballs cinematogràfics van ser distribuïts als mercats europeus i americans. D’aquesta època són treballs com 'Estambul 65', que va distribuir Columbia Pictures; 'Las Vegas 500 millones', que va comprar la Warner, i 'Un verano para matar', de 1972, que es va exhibir a Nova York. Amb aquests films va obtenir importants premis tècnics, de crítica i taquilla.
Altres treballs són el documental 'Rafael en Raphael', de 1974, i la pel·lícula 'El perro', de 1977, adaptació de la novel·la d’Alberto Vázquez Figueroa. Més endavant va produir la sèrie de televisió 'Goya' i tres anys després es va acomiadar de la direcció cinematogràfica amb 'El aire de un crimen' (1988), basada en la novel·la de Juan Benet. L’any 2000 va rebre el Goya d’Honor per la seva trajectòria.
