Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Àlex Torío posa cançons a 'Pedro Páramo'

El disc 'Ghosts of Comala' s'inspira en la novel·la de l'escriptor mexicà Juan Rulfo

El repte és d'aquells que espanten: adaptar al llenguatge musical una novel·la de la magnitud de Pedro Páramo (1955), del mexicà Juan Rulfo, una de les grans obres de la literatura del segle XX. I que el resultat no traeixi ni l'esperit de les paraules de l'escriptor ni la personalitat del músic. Àlex Torío (Barcelona, 1974) ha trobat l'equilibri: transmet l'obra de Rulfo i alhora convoca els fantasmes musicals que l'han acompanyat d'ençà que va publicar el disc Last year's man (2002); és a dir, Leonard Cohen, Bob Dylan, Tom Waits i ara més que mai Nick Cave i Ennio Morricone. Tot plegat, per crear Ghosts of Comala (Columna Música, 2013), un disc "al servei de Juan Rulfo", diu Torío. Això sí, l'àlbum es pot escoltar sense conèixer la novel·la, tot i que "el plaer serà més gran" si s'ha llegit el llibre.

Com sempre que algú s'implica en una aventura conceptual basada en l'obra d'un altre, cal una bona dosi d'obstinació i obsessió. Torío tenia 23 anys quan va llegir per primer cop Pedro Páramo . "Me'l va recomanar una amiga. Jo no sabia qui era Juan Rulfo i el títol em semblava ridícul; em recordava Pilar Prim ", explica Torío. Va descobrir "un llibre increïble", i al cap d'uns anys va començar a voltar-li pel cap la idea de fer-ne un disc. I en anglès, la llengua habitual de tots els seus àlbums. "Sóc dels que quan anaven a l'escola es van creure que l'anglès era la llengua del futur", diu.

D'aquell impuls ençà, ha publicat tres àlbums més, algun també conceptual, com The lame fiancée (2005), i ha rellegit la novel·la "fins a divuit vegades". Durant aquest temps ha anat triant les cançons que anirien en aquest disc buscant la manera d'estructurar-lo i presentar-lo. "Vaig començar seguint l'ordre del llibre -diu-. Les tres primeres cançons són pràcticament cronològiques. Després vaig compondre l'última. Tenia el principi i el final, i llavors calia lligar-los". És literal: la primera cançó comença amb la primera frase del llibre, i l'última acaba com la novel·la.

A Ghosts of Comala Torío ha pres una decisió tan assenyada com arriscada. Tret de la menció a Comala, en les cançons no hi ha cap referència explícita a la novel·la ni hi surt el nom de cap personatge. "He buscat un equilibri entre la informació del llibre i que les cançons es puguin seguir de manera independent", assegura, i reconeix que només hi ha una cançó, Right side in the war , que "demana conèixer la novel·la per entendre-la".

Nick Cave i el cor fantasmal

Una de les dificultats de convertir Pedro Páramo en cançons era determinar el punt de vista. La novel·la comença amb la narració de Juan Preciado, un home que, en morir la mare, viatja fins a Comala per conèixer el pare. Després el narrador es multiplica per donar veu als habitants del poble, els fantasmes de Comala, i finalment és el mateix Pedro Páramo, "un cabró que és capaç d'estimar", el que reclama el protagonisme entre el cor espectral. Torío respecta l'ordre i separa cada part amb passatges instrumentals amb l'eco de l' spaghetti western .

La primera part és la més Nick Cave del disc, "per la força del piano i per l'equilibri entre el piano i unes bateries que cavalquen", sobretot en cançons com Riderless horse . I la final és la més crispada, sobretot a The wrong fair , la cançó que il·lustra el trastorn de Pedro Páramo.

Camí de 'Sota el volcà'

De totes maneres, Torío no canvia la veu en funció del personatge, perquè en el fons també parla d'ell mateix. " Pedro Páramo , com totes les grans obres, toca coses universals, com la por de la mort, la pèrdua de la innocència, els amors desesperats i el sentiment de culpa, que pots sentir com a pròpies", diu el músic barceloní, que ara té una altra obsessió literària també ambientada a Mèxic i amb morts pel mig.

"He escrit algunes cançons sobre Sota el volcà , la novel·la de Malcolm Lowry. Me l'imagino com un disc de tres cançons de 15 minuts centrades en els tres personatges", explica Torío, que voldria que tot plegat es convertís en una trilogia. Li falta trobar el tercer llibre mexicà .

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF