Teatre
Cultura 26/03/2024

21 refugiades al Teatre Lliure: "La cultura ucraïnesa està lluitant i morint al front"

La directora polonesa Marta Górnicka dirigeix una peça coral contra la guerra

2 min
Presentacio de Mothers A Song for Wartime, a la foto d esquerra a dreta Evelin Facchini, coreografa, Marta Gornicka, directora, Svitlana Berestovska, interpret, i Veleriia Obodianska, interpret, Teatre Lliure.

Barcelona"Els nostres germans i marits són al front, les nostres famílies estan en perill cada dia, i nosaltres cantarem i parlarem fins que se'ns acabin les forces", diu la jove ucraïnesa Valeriia Obodianska. És una de les 21 dones refugiades de Mariúpol, Kíiv, Irpín i Khàrkiv que aquesta setmana pujaran a l'escenari del Teatre Lliure per presentar l’espectacle Mothers. A song for wartime, una peça coral de la directora polonesa Marta Górnicka que "mira l'horror de la guerra als ulls". Mentre l'exèrcit rus continua bombardejant Kíiv, un cor de dones ucraïneses, bielorusses i poloneses d'entre 10 i 71 anys entonarà un cant a favor de "la vida i el renaixement" a través de cançons tradicionals i testimonis reals de mares refugiades. "Necessitem un teatre que sigui una nova forma de solidaritat, un lloc on un món nou sigui imaginable", diu la directora. "Mentre els rituals de violència no canviïn, els espectacles d'aquest calibre seran necessaris", afegeix el subdirector del Lliure, Ivan Benet.

L'espectacle, que es podrà veure el dimecres 27 i el dijous 28 de març a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc, interpel·la directament els països de l'Europa occidental que fan els ulls grossos davant la guerra. "Si l'horror està a prop, intentem no mirar-lo, ens n'aïllem psicològicament i desplacem la mirada cap a Instagram, cap als mems de gatets", diu Górnicka amb un punt d'ironia. "La gent està cansada de parlar-ne, però no ens podem permetre dir que aquesta guerra no és la nostra –assegura Obodianska–. Hauríem de pensar que, quan mor una persona a Ucraïna, mor una part de tots nosaltres. És l'única manera d'arribar a la pau". La intèrpret critica que Vladímir Putin titlli els ucraïnesos de "feixistes": "Jo, personalment, no conec cap nacionalista ni cap feixista, però sí que conec músics, poetes i directors de teatre que estan morint al front. La cultura ucraïnesa és tota aquesta gent que està lluitant i morint al front".

El punt de partida de l'espectacle és una shchedrivka, una cançó precristiana molt arrelada a l'imaginari ucraïnès. "Històricament les dones i els infants la cantaven mentre caminaven pel poble, casa per casa, per desitjar sort i salut per a tothom –diu Górnicka–. Era un ritual especial. Es creia que aquesta cançó tenia el poder de canviar el món". També hi apareixen cançons infantils que parlen de la pau, textos de filòsofs contemporanis i històries sobre l'horror narrades en primera persona.

Més enllà de la dimensió artística del projecte, Mothers. A song for wartime ha tingut una funció terapèutica per a les intèrprets. "La guerra ens va destrossar la vida, d'un dia per l'altre vam perdre la casa i els plans de futur –explica Svitlana Berestovska, una de les participants–. Aquest espectacle ens va salvar, perquè en començar a assajar vam tornar a tenir plans i això ens va donar moltíssima força". A més, han creat una xarxa emocional amb les altres participants. "Ens donem suport, parlem del nostre dolor i dels nostres somnis –diu Obodianska–. Parlem tres llengües a la vegada, però ens entenem perquè totes nosaltres som un organisme viu".

stats