El vi novell i la festa

El pa d’aquí

No hi ha cap altra sortida més que reafirmar-se en la qualitat

La iniciativa de crear una identificació ‘Pa d’aquí, forn i tradició’ per als establiments que venguin, com a mínim, un 70% del pa de producció pròpia és una excel·lent iniciativa perquè, davant la invasió dels falsos pans precuinats, no hi ha cap altra sortida més que reafirmar-se en la qualitat i en la diferenciació del pa. La Conselleria de Treball, Comerç i Indústria i l’Associació de forners i pastissers de les Balears, amb la col·laboració de l’Escola de Disseny i l’Escola d’Hoteleria, s’han ajuntat per llançar una idea plena de força: defensar i promoure el bon pa i, amb aquest, els forns que elaboren el pa que venen. És el punt de partida per a un caramull d’accions que s’estan convertint en imprescindibles: potenciació de les diverses classes de pa, foment dels cereals autòctons, difusió de la pastisseria tradicional i, en definitiva, recuperació del pa de forn, producte de qualitat artesanal no comparable als subproductes industrials que li volen prendre el lloc.

Títol de tafoner major

La tasca de periodistes com Manresa és de cabdal importància

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca, Sebastià Solivelles, varen lliurar el títol de tafoner major al director d’IB3, Andreu Manresa. L’oli de Mallorca és una realitat que vol créixer i consolidar-se. I en aquest sentit, la tasca de periodistes com Andreu Manresa ha estat i és de cabdal importància. El prestigi dels nostres olis ha estat guanyat a partir de la feina i l’esforç d’olivicultors i oliers, però la tasca de promoció que ha impulsat el Consell Regulador ha estat molt important i hauria estat ineficaç sense el suport del món del periodisme. Aquesta labor ens ha fet conèixer i valorar més els grans olis de Mallorca. Està ben comprovat: la qualitat alimentària necessita difusió de qualitat.

L’ametlerar de Son Pou

Hi han sembrat varietats noves que són autofèrtils

Els projectes innovadors més positius en agricultura són els que obren camins que d’altres, llavors, podran trescar en un profit col·lectiu. Miquel Riera de Son Pou, a Vilafranca, és un home de llarga tradició pagesa i emprenedora. Per això, amb Pere i Lluís Sansó, ha emprès la tasca de reconvertir 90 quarterades de conradís en un ametlerar modern, amb 15.000 arbres nous. En els sementers de Son Pou hi han sembrat varietats noves, amb molt de rendiment i que, a més, són autofèrtils. És a dir, tenen la capacitat de polinitzar-se a elles mateixes. El nou cultiu serà de regadiu, però aprofitarà les aigües depurades de Vilafranca. El projecte és molt complet i està ben lligat des de la feina feta amb la cooperativa Es Camp Mallorquí. Varietats noves i sistema de conreu que incorpora regadiu i una major atenció als arbres, en la perspectiva d’un fort increment de la producció que els pugui fer rendibles.

La festa del vi novell

En el marc d’aquesta festa es lliuren els brots de pianyada

Avui se celebra, a Santa Maria del Camí, la XIV Festa del vi novell. L’Ajuntament i els cellers del poble es bolquen en una diada que brufa la nova anyada, els vins novells que comencen a rajar. Al matí hi haurà visites als cellers i una ruta en tren pels vinyets. La festa pròpiament dita és al capvespre, a les 20.30 h, amb un pregó a càrrec del glosador Mateu Matas Xurí. Llavors hi haurà l’arribada de les tradicionals branques de pi que es lliuren a cadascun dels cellers, abans de trencar l’aixeta de les botes de vi novell i de les actuacions dels músics. En el marc d’aquesta festa es lliuren els brots de pi, reconeixements a persones per la seva activitat a favor de la vinya i el vi. Enguany, els guardonats han estat Joan Vich Capó, pagès de Santa Maria, i l’escriptor i periodista pobler Miquel Segura.

Les ajudes a l’agricultura

La nova política d’ajudes agràries de la UE ha provocat dificultats

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha abonat, a través del Fogaiba, el 80% de la quantitat de la PAC (Política Agrària Comuna) que la Unió Europea permet pagar, en forma de bestreta anticipada parcial, als agricultors de les Balears i que consisteix, com a màxim, en un 70% de les ajudes directes d’aquesta política. La xifra total de les ajudes pagades aquests dies serà d’uns 13 milions d’euros i beneficiarà uns 5.000 pagesos. La resta de les ajudes, finançades en un 100% per la UE, es pagaran abans del 30 de juny: un total de 27 milions d’euros. La nova política d’ajudes agràries de la Unió Europea va entrar en vigor l’any passat i, per la seva complexitat administrativa, ha provocat dificultats de gestió a la majoria de comunitats autònomes, que en el nostre cas estan trobant una solució solvent gràcies al treball del Fogaiba.