La millor casa passiva

PalmaPodríem dir-ho de moltes maneres: que és la casa més ecològica, la més eficient energèticament, la més sostenible... però per als que fan bioconstrucció és molt més important dir que la primera Passivhaus Plus d’Espanya és a Llucmajor i, a més a més, està pendent de millorar aquesta qualificació internacional en els pròxims dies, cosa que la col·locaria en un lloc molt destacat en el panorama internacional. Però el que pot cridar més l’atenció és que la matèria primera per construir-la ha estat la mateixa terra.

Gran confort

Una casa passiva (Passivhaus) és aquella que dóna un gran confort i a la vegada és autosuficient energèticament. La certificació de casa passiva és un reconeixement internacional en el qual un parell de mil·límetres poden determinar si és o no mereixedora d’aquesta distinció. Doncs resulta que la casa amb la qualificació més alta a Espanya és a Llucmajor i, encara més, col·labora amb l’Institut Passivhaus de Darmstadt, a Alemanya, al qual informa de com es comporten els materials utilitzats, ja que és l’única que s’ha fet en clima càlid, a la Mediterrània, explica Eduardo Ramos, d’Ecocreamos, la promotora d’aquest projecte.

Tal com descriu Ramos, aquesta casa passiva és autosuficient energèticament, tant pel que fa a l’aigua calenta sanitària com quant al subministrament elèctric. De tota manera, el més atractiu és que s’ha fet amb blocs de terra comprimida, els coneguts com BTC. “És sostenible perquè s’ha construït amb la mateixa terra obtinguda de l’aljub i de la piscina del projecte. I, a la vegada, s’hi ha contribuït amb el teixit empresarial de Llucmajor i dels municipis adjacents per a la provisió de fang, marès, calç...”. Per tirar endavant la casa, van haver d’experimentar amb la terra i la formació dels maons, sense cap tipus de cocció. Va ser una feina delicada, però ara -assegura Eduardo Ramos-, el BTC és més fort que el guix i la seva producció no implica cap emissió de CO2.

Tipologia constructiva

En aquesta casa passiva, hi han estat involucrats uns quants professionals. Ramos remarca el treball de l’arquitecta Neus García Inyesta, que ha aconseguit una tipologia constructiva que no desentona amb el model de Passivhaus: “Si tu veus aquesta casa des de l’aire, pensaràs que és una construcció típica mallorquina, amb els porxos i caiguda a dues aigües, pèrgoles... L’única cosa que en difereix és que els finestrals són més grans del que s’estila”. Per l’estètica en la línia de les cases típiques de la zona de Llucmajor, el projecte Terra d’Ecocreamos va ser especialment destacat, d’entre un centenar de propostes, en la darrera conferència de Passivhaus a Espanya.

Com va començar tot? Segons Ramos, ho tenien clar des del primer moment, que farien una casa passiva, encara que el projecte ha anat evolucionant fins a ser el que és ara: una construcció exemplar, ecològica i amb un certificat oficial que acredita que és Passivhaus Plus, amb la quasi certesa que obtindrà la categoria Premium. “La certificació és extremadament rigorosa, fins a tal punt que parlam d’una escala de valors en mil·límetres”, puntualitza el responsable d’Ecocreamos.

Temperatura constant

La confortabilitat és una altra de les característiques d’aquests habitatges. A manera d’exemple, Ramos comenta que a l’interior han mantingut una temperatura constant d’uns 20°C, sense cap tipus de calefacció.

Estudiants de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), de la Universitat de Cambridge i de la Nacional de Mèxic vénen a Mallorca per aprendre com construir amb pedra, calç, fang, terra comprimida, cànem, adob, i també coneixen com fer un arc, una volta típica mallorquina. Pot sorprendre’n l’interès, però “anglesos, canadencs, nord-americans, alemanys... tenen claríssim que som al final d’una era, on la disponibilitat de recursos serà el condicionant màxim de la construcció”, afirma Miquel Ramis, director i fundador d’Artifexbalear (artifexbalear.org), el centre que atreu tot aquest alumnat.

Artifex, que en llatí vol dir mestre artesà, però també artista, va començar com un projecte de recuperació i innovació d’oficis tradicionals sobre arquitectura. Fou el 2002, i pel camí, segons conta el fundador, han fet un catàleg d’elements arquitectònics, estudiant quins són els elements característics d’una casa mallorquina, feina que els ha dut poble per poble per recopilar informació, fotografies... “Per altra banda, vaig tenir clar que Artifex havia de tenir un caire internacional”, afegeix Ramis, i així sorgí la idea d’oferir formació a alumnes estrangers, sobretot anglesos.

Al centre, els alumnes aprenen la teoria, que després posen en pràctica. Ramis, de família de picapedrers, està convençut que sense embrutar-se les mans no s’aprèn i que és en aquells moments quan sorgeixen més preguntes.

Als cursos Ramis els explica com es fa una volta, però també que aquest element arquitectònic “és una manera d’evitar la tala d’arbres, que és una alternativa provada amb 1.500 anys d’història i que sent disseny tradicional va ser oblidat i ara és fashion total”.

Pel responsable d’aquest centre, reconegut d’utilitat pública el 2008, la clau per fer atractiva la bioconstrucció rau en el disseny, fer-lo atractiu; no basta de destacar els beneficis mediambientals per animar la gent. “Estic convençut que el disseny salvarà el món”, diu Ramis, qui també preveu canvis en el sistema industrial i en la legislació. Segons aquest mestre, a diferència d’altres països, la nostra societat no està conscienciada de la necessitat de la bioconstrucció i “l’Administració no hi farà res fins que no hi hagi una pulsió ciutadana”.