“No sé què faríem sense les autopistes”

EivissaQui cerqui les cròniques polítiques dels darrers 20 anys a les Pitiüses toparà de front amb un nom que es repeteix en moltes ocasions: Joan Marí Tur, que a Sant Josep de sa Talaia, el seu poble natal, coneixen amb el malnom de Botja. Professor i polític “de manera accidental”, malgrat que ha exercit durant més de 12 anys, Botja presenta aquests dies Memòria Escrita, el llibre en què dialoga amb el seu fill, a qui explica “costums, records i memòries”, com resumeix Marí Tur.

“De la mateixa manera que al meu pare el vam espitjar nosaltres a escriure les seves memòries, el meu fill Joan em va demanar que li explicàs la meva vida”, conta Botja, qui “aprofitant l’avinentesa” va escriure un llibre en el qual dona la seva “versió” de tots els capítols de la seva vida. “No sé si tothom hi estarà d’acord, però n’és la meva”. Aquest episodi queda subtilment recordat a la dedicatòria, “a Joan (el seu fill) i a Juanita (la seva esposa)”.

Durant més de 400 pàgines Botja fa un recorregut per la història i l’etnologia d’Eivissa i Formentera “amb mencions als vells costums de la nostra gent”, així com ressenyes biogràfiques dels personatges locals que ha conegut. Botja també destaca “singularment” la seva època com a professor i, com no, la seva etapa com a polític. “Estic molt content d’haver-me dedicat a la vida pública”, diu Marí Tur, qui recorda que “li ve de família”. I és que el seu pare va ser batle de Sant Josep de sa Talaia durant 15 anys, el seu germà ho va ser de Sant Antoni de Portmany i el seu altre germà va ser regidor de Cultura de Sant Josep. “A casa s’ha viscut sempre la política”, recorda Marí Tur, qui reconeix que “tant la política com les aules” han estat dos moments de la seva vida “molt bells i enriquidors”. Diu que com a professor no guanyà prou “per als regals que s’han de fer a bodes, batejos, comunions i separacions” i com a polític assegura haver fet nombrosos amics que espera que l’acompanyin aquests dies.

Com a professor, la seva exalumna i editora del llibre, Neus Escandell, el recorda “com el primer professor que realment va tenir contacte directe amb els alumnes” i rememora que, al final dels anys 50, Botja “trencà distàncies” amb visites a museus i a paratges naturals. “Ens portà a Menorca l’any 69 en un moment inoblidable”. Per Escandell, Marí Tur “no és polític” sinó que “les circumstàncies” l’han duit a la política. “És un personatge que té moltes cares”, conclou Escandell.

Conseller de Patrimoni

En aquest llibre Botja també té record per a la seva darrera legislatura com a conseller de Patrimoni d’Eivissa i Formentera, en què va protagonitzar episodis molt polèmics, com la defensa de les autopistes d’Eivissa. “Jo crec que les carreteres han estat una bona obra. No sé què faríem a Eivissa sense les autopistes”, assegura. “Jo estic molt content perquè vaig actuar com pensava i perquè sempre vaig tenir el suport del president Pere Palau“. De fet, Botja fa referència a la contraportada de les seves memòries en què es demana als lectors que sentin “el batec d’un cor que defensa les seves conviccions, que estima la família i els amics i per a qui la seva petita pàtria, Eivissa, ha estat la seva predilecta obstinació”.

Marí Tur ha aprofitat per transmetre la seva opinió sobre la política actual, especialment al conseller de Cultura d’Eivissa, David Ribas, i al batle de Vila, Rafel Ruiz, que foren alumnes seus. “No sé com explicar la diferència entre la nova política i la nostra. Jo vaig viure temps molt convulsos perquè érem molt democràtics però la convivència no era fàcil”, explica Botja, qui assenyala que “abans es vivia la política d’una manera més elegant” i pensa en els polítics d’àmbit estatal quan assegura que en els seus temps “hi havia més respecte”, fins i tot “en la manera de vestir”. Ara bé, matisa. Assegura que això “no vol dir res”, perquè, “com diu la dita castellana, el hábito no hace al monje ”.

‘Flvctvat necmergitvr’

El capítol més polèmic del llibre té nom llatí. La seva traducció, segons Marí Tur, seria alguna cosa així com ‘M’empenyen però em tomben’. “A mi em van empènyer set vegades per les escales del jutjat, set vegades”, diu Botja, qui assegura que “a cap altre polític a Eivissa l’hi han portat tantes vegades, ni tampoc no l’han absolt absolutament en totes”. Tot i això, l’exconseller recorda que hi ha una sentència contra la qual varen recórrer els seus adversaris, “no enemics”, a l’Audiència. “En el llibre s’expliquen breument aquests judicis i com van fer patir, no a mi, sinó la meva família”, explica Marí Tur, qui afirma que “ningú no sap què és veure el nom d’un espòs o d’un pare un dia i un altre escrit als diaris”. L’expolític indica que en aquest llibre “no hi ha escrit cap nom propi”, però sí “el nom del partit o moviment cultural al qual pertanyien”. Botja conclou assegurant que, en aquest episodi, ha intentat dir “la veritat d’una manera educada”.