Publicitat
Publicitat

SA NOSTRA - INVERNOSTRA

50 milions de dòlars enterrats a Miami

El Banc d'Espanya expedientà Invernostra per finançar una operació de risc a Tolo Seguí

Falten tres dies per a Nadal de 2007. El consell d'administració d'Invernostra, la societat inversora de Sa Nostra, es reuneix a Son Fuster. Presideix la sessió Fernando Alzamora, tot i que, com ha estat tradició a l'entitat balear, qui controla tots els detalls de cada reunió són Pere Batle, el director general, i Pau Dols. Són reunions molt llargues i bona part dels membres del consell d'administració pràcticament no hi intervenen més que per votar. Un dels punts de l'ordre del dia s'anomena Brickell Bay Drive. Els anys de voràgine urbanística arriben al final, tot i que algunes empreses, com Inversanostra, continuen atiant el foc.

S'arriba al punt vuitè. Es rebaixa el llum de la sala i comença la projecció d'un vídeo espectacular. Imatges de luxe, al més pur estil Miami Vice . Es veuen edificis alts, oficines, hotels. El pla final: una jove amb poca roba a l'habitació d'un apartament. És la posada en escena del projecte Brickell Bay Drive. Dues torres de 55 pisos amb triple ús: hoteler, comercial i residencial. El director general de Sa Nostra, Pere Batle, i altres membres del seu equip diuen meravelles de l'oportunitat. Una veritable "ganga". Invernostra només ha d'agafar 50 milions de dòlars dels seus impositors i posar-los en mans dels "experimentadíssims" promotors que tiren endavant la iniciativa.

I qui són aquests dos emprenedors dels qui la direcció general de Sa Nostra parla de manera meravellosa? Ni més ni menys que Juan Tolo Seguí i Pedro Iglesias Moure. Ambdós, just en aquells moments, gestionen una monstruosa promoció urbanística a Múrcia que no s'acabarà fent i per la qual centenars de persones reclamaran. Juan Tolo Seguí és un arquitecte amb molta sort. Poc abans que Pere Batle i Pau Dols el presentassin com un gran expert en inversions, havia comprat les cases de Son Puig per 2,5 milions d'euros. Era un casal antic amb poques sortides. Va tenir la gran "fortuna" que era exactament el que Maria Antònia Munar volia per construir la seu de Televisió de Mallorca. Quatre mesos després d'haver comprat Son Puig, Seguí el va vendre a Fomento de Construcciones y Contratas per 5,5 milions d'euros. Tres milions en quatre mesos. Magnífica intuïció.

Ocultació

Res de tot això va rebre com a informació el consell d'administració d'Invernostra. Tampoc -una altra mostra de visió de futur- que Juan Tolo Seguí havia comprat terrenys devora Son Espases quan encara Jaume Matas no l'havia triat per fer-hi l'hospital. Casualment, l'arquitecte municipal de Palma aleshores era el pare de Juan Tolo Seguí.

El fet és que Invernostra aprovà finançar l'operació de Miami. N'estava tan convençut, l'equip directiu de Sa Nostra, que s'acceptà que Juan Tolo Seguí i Pedro Iglesias Moure hi aportassin garanties personals, una fórmula molt poc habitual en una inversió tan gran. La fórmula és adquirir el 25% de la societat d'Iglesias i Seguí. Els pagaments d'Invernostra seran en tres fases: 16,6 milions de dòlars els anys 2008, 2009 i 2010.

D'aquella operació no se'n torna a saber res fins al 2009. Es comença a parlar de la punxada de la bombolla immobiliària als Estats Units i quan s'intenta esbrinar el que passa amb la construcció del que havia de ser un projecte emblemàtic, els promotors responen que l'operació s'ha "congelat". Dins Invernostra creix la preocupació, perquè la situació econòmica internacional ja no és la que era quan aquell vídeo amb imatges luxoses es projectava a Son Fuster. El maig de 2009, Pau Dols és elegit nou director general de Sa Nostra. El primer "merder" que es troba, que coneix perfectament, són els 50 milions de dòlars fiats a Juan Tolo Seguí i Pedro Iglesias Moure. S'acorda donar com a fallida l'operació, és a dir, s'admet la pèrdua total de la inversió realitzada. Automàticament, com estableixen els protocols, s'iniciaren les gestions per executar les garanties que han de respondre davant l'impagament d'un crèdit tan important. Per sorpresa del consell d'administració d'Invernostra, no es pogué recuperar ni un euro. Un expert assessor immobiliari, que per raons òbvies no vol ser identificat, afirma que, "quan es va fer aquesta operació, començava la desfeta immobiliària als Estats Units. És evident que Seguí i Iglesias Moure no aconseguiren finançament nord-americà, perquè els estudis financers allà ja advertien de l'altíssim risc. Invernostra va fer un veritable disbarat", diu.

El gener de 2011, BMN inicia la seva activitat. No ha estat possible saber si Sa Nostra, propietària d'Invernostra, va informar clarament de la fallida operació als nous propietaris. La veritat és que Carlos Egea, president de BMN, va nomenar com a cap d'auditoria interna una veritable experta, María Sánchez, una persona de la seva confiança procedent de Caja Murcia. Curiosament, mesos després que Sánchez revisàs els comptes interns de Sa Nostra i obtingués molta informació d'algunes operacions, es va saber que el Banc d'Espanya havia reclamat tot l'expedient Brickell Bay Drive. L'ARA Balears ha pogut contactar amb una font de la institució reguladora que no només ha confirmat l'existència d'aquesta intervenció, el gener de 2012, sinó que n'ha aportat les conclusions. La font indica que "l'informe és molt contundent. Afirma dues actuacions greus dels membres d'Invernostra. En concret, que els beneficiaris del crèdit ni tan sols no compraren el solar, per manca de patrimoni. A més a més, els màxims responsables de Sa Nostra ocultaren al consell d'administració d'Invernostra un informe elaborat per un prestigiós despatx especialitzat en operacions internacionals que advertia que no s'estava comprant un solar, sinó únicament una opció de compra" , diu la font. En opinió d'aquest despatx, "era una operació molt arriscada", ratifica aquesta font, propera al Banc d'Espanya. I tan arriscada: 50 milions de dòlars dels estalviadors que gestionava la societat de Sa Nostra "volaren".

La informació de què disposa BMN i el Banc d'Espanya incorpora també alguns comentaris sobre aquesta i altres operacions, i sobre els directius de l'entitat. Són comentaris interns i, en el cas de BMN, gens positius dels gerents illencs.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF