Les mestres van a classe de diversitat sexual

PalmaLa sala del centre Flassaders és pràcticament buida. És el primer dia del seminari sobre diversitat sexual que Ben Amics imparteix a professors de Primària de Mallorca. Se n’oferien una vintena de places, però només s’hi han apuntat sis persones i avui se n’hi han presentades tan sols quatre. La poca assistència, interpreta Jan Gómez, encarregat de la primera sessió, està directament relacionada amb la difusió que la Conselleria d’Educació ha fet d’aquesta formació, que encara no està homologada com es fa amb altres cursos per a docents.

Per començar, Jan es presenta a les assistents, explica que el seminari s’imparteix gràcies a la Conselleria de Serveis Socials i els demana si tenen idea de què és Ben Amics. També vol conèixer les raons per les quals s’hi han inscrit. Gloria López, una de les ‘alumnes’, és la primera a respondre. Vol saber quins són els indicadors d’un cas de transsexualitat i quin ha de ser el llenguatge que s’ha d’utilitzar amb l’alumnat. Un poc més tard, contarà que coneix de primera mà casos de menors transsexuals i que ella mateixa va viure al col·legi “coses d’aquest tipus”.

Una altra mestra comenta que de petita no se sentia identificada ni amb els nins ni amb les nines, que feien les coses que se suposa que han de fer segons el seu sexe...

Prejudicis i transsexualitat

El concepte ‘disfòria de gènere’ no es torba gaire a sortir i Gómez mostra el seu rebuig a utilitzar-lo: “Actualment, la transsexualitat es continua considerant una malaltia mental i és el terme que s’empra; és com mantenir-hi una mirada patologitzant”.

“Cada dia surten termes nous i són per a persones friquis com jo que ens agrada saber-ho”, diu Gómez en plena explicació del significat de paraules com pansexual, omnisexual, demisexual, cisexual i transsexual, entre moltes altres. “Entenc que és difícil de digerir, no pretenc que ho entengueu en un dia”, les tranquil·litza. Com en totes les classes, hi ha alumnes més avantatjades que altres i que ja coneixien aquests mots o els havien sentit.

Devora Glòria, una altra mestra parla de la seva preocupació per quina és la informació sobre un alumne que es pot compartir amb la resta de l’equip docent i quina la relació amb els pares, si és que ha de tractar-se la qüestió de la diversitat sexual amb els progenitors. Jan els promet que arribaran a parlar de tot això i de les eines que tenen a l’abast.

Estereotips en l’educació

Glòria s’ha llicenciat fa poc i durant tota la carrera només ha tocat el tema de la diversitat sexual de l’alumnat de manera tangencial i “erròniament”, explica, “perquè es cau en estereotips”, com en els contes infantils tradicionals, en què la mare sempre està a casa, o en els llibres de matemàtiques, en què les dones van a comprar tantes peces de fruita a la botiga...

Jan mostra una foto d’una nina vestida de color rosa, jugant amb les pepes, amb cabells llargs... Una imatge convencional que respon a un determinat esquema social. Tot seguit, en mostra una altra. Aquesta vegada, una nina juga a futbol, va vestida amb calçons curts i camiseta d’esport, despentinada... Jan Gómez demana què en pensen les mestres o quins serien els comentaris que es podrien sentir sobre la nina. El president de Ben Amics vol demostrar com ens condiciona l’esquema social convencional. “Precisament el que veim normal, la nina jugant amb el rosa, també és fer ideologia”, es defensa.

La classe continua i repassen les diferències entre sexe, gènere i identitat sexual...

Una altra imatge que mostra Gómez és el dibuix d’una piràmide segmentada, molt similar a la nutricional. A la base de la figura, hi ha el llenguatge sexista, les bromes sexuals, la publicitat sexista, els micromasclismes... “Aquest cultiu, aquesta base, és la que ens oblidam de treballar i després ho lamentam”, afegeix.

Arriba el moment de parlar d’orientacions sexuals, i les mestres responen les que coneixen: heterosexual, homosexual, bisexual... “Més?”, demana Gómez. “N’hi ha més, us sorprendreu”, afegeix, i comença a enumerar més termes...

Aquesta és només part de la primera de les cinc sessions del seminari. Amb suport de l’Oficina de Defensa de Drets dels Menors i de l’Ajuntament de Palma, el president de Ben Amics considera que la Conselleria d’Educació hauria d’implicar-s’hi més, perquè, segons diu, als centres escolars “hi ha negligència per desconeixement de la transsexualitat”.