Publicitat
Publicitat

ELS GREUGES DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT I DEL LÍMIT DE DÈFICIT

Qui més aporta més ha de retallar

El finançament i el criteri de dèficit fan que Extremadura abaixi imposts mentre Balears n'apuja

La comunitat d'Extremadura va tancar l'any passat amb un dèficit del 0,97%, molt per davall del límit de l'1,5 exigit a les autonomies pel govern central. Fa poques setmanes, el president extremeny, el popular José Antonio Monago, va anunciar que el seu executiu podrà rebaixar als ciutadans el tram de l'IRPF que recapta la comunitat. Balears va tancar l'exercici passat amb un dèficit de l'1,83%, incomplint el límit exigit per Madrid. En el present exercici, el president José Ramón Bauzá s'ha plantejat la creació de nous tributs per poder complir amb el dèficit, possibilitat només ajornada quan s'ha sabut que es relaxaria el límit d'enguany.

Per què el president extremeny té aquest marge de maniobra que no té el balear? Balears i Extremadura tenen una població similar, entorn d'1.100.000 habitants, mentre que la renda per capita de les Illes és molt superior, de 24.393 euros pels 15.394 anuals d'un extremeny. Tot i així, la capacitat de despesa és a la inversa. Mentre que l'any 2011 a Extremadura es gastaren 4.300 euros per habitant, a Balears just se'n destinaren uns 3.000 euros per capita . Enguany, per exemple, la despesa sanitària extremenya per capita serà de 1.475 euros. A les Illes, de 1.056.

La situació no és nova i s'explica fonamentalment pels sistemes de finançament que s'han aplicat a les comunitats autònomes, amb uns fons de anivellament anomenats de solidaritat que han acabat generant desigualtat. Ara es torna a debatre el greuge comparatiu davant les negociacions per establir un nou límit de dèficit de les comunitats. Encara que tots dos del mateix partit, el president balear encapçala el grup que vol un dèficit asimètric. És a dir, que li donin més marge per endeutar-se mentre el sistema de finançament el perjudiqui. L'extremeny lidera els que s'oposen a això, ja que consideren que hi ha d'haver un mateix esforç, perquè el sistema just fa un reequilibri.

811 milions a pagar

En qualsevol cas, Balears no en surt ben parada, del sistema actual. Segons el que preveuen els pressusposts de l'Estat per a enguany, les Illes hauran d'aportar 811 milions als fons de anivellament del sistema -els de Suficiència i Garantia-, és a dir, que es destinaran a finançar altres comunitats. Aquesta quantitat es dedueix de tota la capacitat impositiva que té Balears, o sigui, de la recaptació d'impostos i tributs, tant propis com cedits. Aquest mateix any, Extremadura serà perceptora de 1.142 milions d'aquests fons.

Així les coses, des de Balears i altres comunitats es reclama que, partint d'una capacitat de despesa basada en aquesta sistema de finançament, l'exigència de reducció del dèficit no pot ser la mateixa per a tothom. I més tenint en compte que el dèficit es calcula en funció del Producte Interior Brut (PIB) i, continuant amb la comparació, per exemple Balears té una renda per capita molt superior a Extremadura -24.393 euros per 15.394- i, amb una població similar, un pressupost públic inferior -3.598 milions d'euros per 4.217 milions-. Així, encara que s'estableixi un mateix percentatge de dèficit per a tothom, l'esforç necessari no serà el mateix. L'any passat, amb el dèficit a l'1,5%, a Balears això li va suposar retallar uns 634 milions respecte de l'any anterior. A Extremadura, aquest percentatge només li exigia un ajust de 255 milions. El govern extremeny finalment es va poder permetre tenir un dèficit de només 165 milions i va complir sobradament amb el límit exigit. Balears el va superar per tres dècimes malgrat els forts ajustaments fets.

Les negociacions amb el Ministeri d'Hisenda per establir un límit de dèficit diferenciat poden determinar de manera important la capacitat de despesa i, per tant, la prestació de serveis bàsics. Cada dècima de més o menys de dèficit per a Balears suposa 25 milions d'euros. Prosseguint un altre pic la comparació, a Extremadura només 14 milions. Tenint en compte que la despesa per habitant -fonamentalment en la prestació de serveis educatius, sanitaris i socials- és molt inferior a les Illes, l'exigència d'un mateix dèficit fa que aquí la prestació d'aquest serveis ja s'estigui posant al límit.

Per aquest motiu el Govern està lligant la negociació sobre el dèficit a una revisió del sistema de finançament, atès que continua sense complir-se la premissa d'un anivellament que permeti, almanco, un mateix finançament per capita del serveis bàsics a totes les comunitats. Mentre això no sigui així i es mantinguin les politiques de reducció del dèficit, es reclama més marge perquè l'esforç, que s'exigeix finalment als ciutadans, no sigui més gran.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF