Els menús escolars de les Balears són els segons més cars d'Espanya

Els menús escolars de Balears han pujat aquest curs escolar 2014-15 un 8,3%, fins als 6,50 euros

enfront dels 6 del curs passat, i són, al costat dels de Navarra, els segons més cars de l'Estat per darrere d'Aragó, on costen 6,81euros.

Aquestes són les conclusions de l'estudi sobre el preu dels menús en els menjadors escolars de les comunitats autònomes fet per la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) i donat a conèixer avui pel seu president, Jesús Salido.

"Les desigualtats estan creixent a passes de gegant perquè segons la comunitat on visquis podràs tenir uns preus o altres i beques o no", ha destacat Salido, qui ha criticat, a més, que a dia d'avui hi ha centres que encara no han començat les classes per la disparitat del calendari escolar.

Aragó, amb 6,81 euros per menú escolar diari aquest curs 2014-2015 (el mateix preu que en l'anterior), és la comunitat més cara en aquest sentit, seguida de Navarra i Balears amb 6,50 euros.

A Cantàbria, amb un preu de 4,95 euros, s'ha incrementat un 19,3% els diners que han de pagar els pares pel menú escolar dels seus fills, mentre que a Extremadura (4,80 euros) la pujada és del 18,8%.

Per contra, Astúries (3 euros) i Canàries (3,30 euros) són les autonomies amb els preus més baixos i han mantingut el preu del curs passat.

La CEAPA també ha fet una repassada d'altres aspectes del curs escolar i ha assegurat que les "desigualtats entre comunitats" han augmentat.

Ha posat èmfasi en les diferències en els preus dels menús escolars i ha assegurat que hi ha algunes empreses de menjadors que estan tenint beneficis de fins a 30.000 euros al mateix temps que disminueixen les beques.

A més, han ressaltat que els preus i la baixada del nombre de beques estan provocant una disminució de fins a 1 de cada 3 comensals.

Pel que fa als llibres de text, han insistit a demanar que siguin gratuïts a l'educació obligatòria i que siguin els centres els que facilitin aquest material; han recordat que només a Andalusia i Navarra se segueix un model gratuït total.

D'altra banda, han criticat que els calendaris escolars siguin tan diversos segons les autonomies. "Enguany l'inici del curs és caòtic i per a les famílies és cada vegada més complicat per aplicar normatives a darrera hora", ha

comentat el tresorer de la CEAPA, José Luis Pazos, qui ha assegurat que valoren si acudir als tribunals per aquest assumpte.

També han comentat que "es pretén" que els pares, en veure que els centres públics cada vegada estan en "pitjors condicions", optin pels concertats i ha assenyalat les dificultats dels nins dels mitjans rurals, on s'estan "desmantellant" petits centres.

Pel que fa a l'FP Bàsica que fixa la LOMQE des d'aquest curs, la CEAPA ha dit que la seva implantació està sent "un desastre" i que els mateixos centres i docents estan "desaconsellant" als al·lots que hi optin.

L'FP Bàsica és "una via laboral vestida d'educació" amb la qual els estudiants seran "aprenents" i tindran "un futur de res", segons Pazos.

"Al Govern no li importen els cadàvers" d'estudiants que queden pel camí i només cerquen treure del batxillerat a molts, ha emfatitzat la vicepresidenta de la CEAPA, Elena González, sobre l'FP Bàsica.