COMERÇ DE TOTA LA VIDA: NEGOCI AMB FUTUR?
Balears 02/12/2016

El preu dels lloguers posa en perill els establiments emblemàtics

Les ciutats cerquen mesures de protecció per evitar la pèrdua d’identitat dels carrers

Carmen Buades
3 min
Els eixos comercials de Palma són els principals afectats per la desaparició del comerç local i singular. / ISAAC BUJ

PalmaEl comerç emblemàtic està, darrerament, en boca de tothom: ja sigui per lamentar el tancament d’una botiga on no s’ha comprat mai res, per reivindicar-los com l’element que dóna singularitat a les ciutats o per protegir-los des de les administracions, els establiments singulars estan recobrant un protagonisme que havien perdut amb l’arribada massiva de franquícies i grans establiments comercials.

Pimeco assegura que el 80% del comerç local que fins ara hi havia als carrers principals del centre de Palma ha desaparegut els darrers anys. Bernat Coll, el president de la patronal, denuncia que això provoca que la ciutat s’estigui “convertint en un clon de qualsevol altra ciutat espanyola” i adverteix que “els turistes no volen venir a veure allò que ja tenen a casa seva”, motiu pel qual és necessari protegir els petits comerciants.

L’Ajuntament de Palma ha posat en marxa l’elaboració d’un catàleg per protegir els establiments emblemàtics. De moment, s’han establert els criteris que definiran què pot considerar-se emblemàtic: aquells amb una antiguitat superior als 75 anys, aquells que desenvolupen una activitat singular i aquells que disposen d’elements patrimonials protegits allà on es desenvolupa la seva activitat. En funció de si es compleix un, dos o tots tres requisits, Cort ha establert diversos graus de protecció per evitar-ne el tancament i per posar en marxa mesures al seu favor.

Tot i això, Coll recorda que durant els darrers anys “s’estan produint canvis als establiments emblemàtics, però també als locals singulars, que són diferents de les franquícies”. Pel president de Pimeco, el comerç local “també s’ha de protegir, tot i no formar part del catàleg” perquè marquen la diferència per a la ciutat.

Si bé és cert que els perills de la globalització afecten tot el comerç que queda fora de les franquícies, els establiments emblemàtics s’han trobat durant els darrers anys amb problemes específics que han dut al tancament d’espais històrics, com ara l’espardenyeria Llinàs (al carrer de Sant Miquel), la merceria Antigua Casa Bet (al carrer de la Bosseria, a Sindicat) i la botiga de roba Sinatra (al carrer de Jaume III).

Les causes

Si s’haguessin d’identificar els principals causants de la desaparició dels comerços emblemàtics a les ciutats, els problemes per trobar un relleu generacional i l’increment dels preus del lloguer serien els primers a aparèixer al debat -abans, fins i tot, de l’arribada dels grans establiments comercials i de les franquícies.

Dia 31 de desembre del 2015 va acabar la moratòria de 20 anys que es va aprovar l’any 1994 amb la nova LAU (la Llei d’Arrendaments Urbans). El text eliminava el que es coneixia com a lloguers de rendes antigues, uns contractes amb preus molt baixos i la pròrroga forçosa que permetia que els establiments centenaris pagassin mensualitats molt assequibles en zones de la ciutat on el preu del metre quadrat havia crescut exponencialment.

Molts comerços anunciaren que tancaven després de rebre anuncis per part de la propietat dels seus locals, on se’ls advertia d’una pujada innegociable del preu que els resultava impossible d’assumir. Algunes ciutats, com Barcelona, iniciaren processos de protecció per tal d’evitar la pèrdua d’allò que, fins a aquell moment, havia estat la identitat comercial dels seus carrers.

En aquest sentit, Antonio Vilella, gerent d’Afedeco, recorda que en l’àmbit municipal hi ha moltes possibilitats de protecció per a aquest tipus d’establiments.

Opcions

“Es poden catalogar les façanes interiors, els mobles i les activitats que duen a terme”, afirma. Vilella també considera “interessants” les exempcions fiscals per als establiments emblemàtics “per la funció d’identitat que donen a la ciutat”, a més d’altres incentius econòmics.

Mentrestant, és necessari, segons Vilella, “traballar en el relleu generacional” per evitar situacions com la de Casa Roca, que a la primavera va anunciar el tancament després de 166 anys d’història, després de no trobar relleu. La propietària de l’establiment anuncià, a més, que posava en venda tot l’edifici.

Aquesta és una situació que, segons Bernat Coll, es dóna cada vegada més: “Hi ha petits comerciants que s’han trobat sense successió i han decidit que els surt més a compte tancar el negoci i llogar el local a una franquícia, per exemple: és una manera de treure molts de doblers”.

Es tracta d’una situació que es produeix, principalment, al centre de Palma però que no només és característica de les petites empreses: els preus de l’habitatge també pugen per als residents, que finalment acaben desplaçant-se a la zona de la perifèria.

stats