De l’èxode peninsular als nouvinguts del sud

PalmaHi ha un abans i un després de la Guerra Civil. Però va ser sobretot l’obertura al capitalisme dels anys 60 i el desenvolupament del turisme els detonants de la primera onada migratòria que va generar una explosió demogràfica inèdita a tot l’Estat.

“Abans de la Guerra Civil, solien venir funcionaris de l’Estat per ocupar diferents càrrecs dins l’administració, soldats que venien a fer el servei i trobaven la seva parella a les Illes”, explica Luis Vidaña, especialista en migracions internacionals i professor de Geografia i Història a la UIB. Segons assenyala l’expert, també acabaven quedant a viure aquí persones de les comunitats autònomes més properes, especialment de Catalunya, que venien per fer feina i obrien les primeres delegacions d’empreses o negocis catalans, a més de gent aventurera d’altres indrets d’Espanya.

Una vegada passada la guerra, Vidaña apunta a un canvi important que afectarà tot l’estat espanyol i canviarà la geografia humana de l’Arxipèlag. És el que es produeix després del Pla d’estabilització de 1959. Segons assenyala Luis Vidaña, “l’obertura de l’economia espanyola al capitalisme donarà lloc a un fort moviment migratori, tant intern, dins Espanya, com extern, cap a l’estranger: França, Alemanya, Suïssa, etc.”.

Èxode rural i ‘baby boom’

El desenvolupament de la indústria turística a les Illes Balears demanava mà d’obra provinent de les àrees rurals i més precàries econòmicament d’Espanya. “Cal destacar el cas dels procedents de Múrcia, fet que donarà lloc a la denominació ‘murcià’ amb caràcter ‘despectiu’, com a sinònim de foraster”, comenta el professor de la UIB.

La possibilitat de feina també atreu persones nascudes a Andalusia, Castella, Extremadura i, en general, a qualsevol territori peninsular. “Durant les dècades de 1960 i 1970 la població balear s’incrementa de manera espectacular amb aquesta primera gran onada immigratòria peninsular”, afirma l’especialista en migracions.

En aquest moment, a Espanya hi ha un important èxode rural. A més, el fet que els que arribaven eren persones en edat de procrear són factors que determinen l’increment de població d’un 50% en vint anys. Així, de l’any 1960, quan hi havia 443.302 habitants, les Illes passen a ser el lloc de residència de 685.088 persones a l’any 1981; és a dir, 241.786 nous residents en dues dècades.

Segons aquest especialista, la integració dels nouvinguts sempre s’ha caracteritzat per un procés que no és senzill al principi. “Solen comentar la dificultat d’accedir a la persona balear, a determinats col·lectius, etc., i, a continuació, se sol afegir que, una vegada superades aquestes barreres inicials, que poden durar anys, després el grau de confiança, amistat, etc. és per sempre. En aquest sentit, l’assoliment de la competència lingüística en català és un bon punt de partida que afavoreix l’apropament”.

Cap projecte d’integració

“La integració d’aquests nous residents va respondre a criteris econòmics, no a criteris socials, culturals i lingüístics”, afirma Vidaña. Aquesta crida de la indústria turística de mà d’obra barata per cobrir les necessitats del mercat laboral de la temporada donà una resposta precària als nouvinguts. “És construïren barris a la perifèria de les principals ciutats i pobles de les Illes amb habitatges de baixa qualitat, que han esdevingut avui un problema pel seu deteriorament i que han servit per acollir gran part de la segona gran onada immigratòria”. El professor fa referència a l’arribada d’estrangers dels països del sud, que s’han instal·lat a barriades on abans vivien la majoria de població peninsular i que actualment concentren la major part de la població africana, com és el cas de Son Gotleu.

Segons la tesi doctoral de la doctora Antònia Pasqual, l’actitud dels mallorquins amb relació a la darrera onada immigratòria de població estrangera, sobretot del sud, es pot qualificar de “racisme subtil”. Vidaña afirma que “no s’ha produït un rebuig obert, violent, clar, però sí que es manté una actitud vigilant, de desconfiança, de veure com actuen i, en conseqüència, si són dignes de conviure en pau i tranquil·litat”.

L’expert considera que una integració multicultural com a convivència en el dia a dia sí que es produeix; “ara bé, la integració intercultural com a intercanvi, com a mestissatge de costums, valors, creences, llengües i cultures, no”.