Els hotelers i els productes lactis de les Balears

Sobrassada de porc negre

La producció està en procés de reposicionament favorable

La producció de sobrassada de Mallorca de porc negre, segons dades publicades per l’IQUA, ha tingut una remuntada l’any 2015 després de passar de 106.636 kg el 2014 a 114.785 kg el 2015. L’increment, idò, és del 7,64 %. Això és una bona notícia, encara que es tracta d’una xifra modesta, considerada globalment. Ens quedarem en l’aspecte positiu: la producció de sobrassada feta amb carn de porc negre sembla que està en un procés de reposicionament favorable o, com a mínim, limitadament favorable. En el tema dels embotits l’important és optar per una línia de qualitat clara basada en el porc negre i en la producció porcina local. Els embotits de les Balears: carn i xulla de Menorca, sobrassada de Mallorca, Menorca i Eivissa, camallot, botifarró... tenen davant unes grans possibilitats, però sols si es basen en la qualitat i en l’origen local del producte.

Ajudes a la recerca

Poden incidir en una potenciació de la recerca en el sector primari

El FOGAIBA ha publicat la convocatòria d’ajudes per a la investigació aplicada en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca corresponent a l’any 2016. La línia disposa d’una dotació màxima de 100.000 euros, que representa un increment prou significatiu respecte d’anys anteriors i, de qualque manera, pot incidir en una potenciació de la recerca en el sector primari. Entre els temes objecte d’ajuda es pot esmentar l’estudi dels fongs de fusta que afecten les figueres, la millora del cultiu de l’ametler, l’estudi de la influència del medi a les característiques diferencials dels albercocs secs de Porreres, de la carn de vedella de raça menorquina, de les figues seques de Formentera i del pebre coent mallorquí, l’estudi de la diferenciació i certificació de la porcella a les Illes Balears i diversos estudis sobre les varietats locals de figa, cereals i llegums.

Els hotelers i la llet

S’ha signat un conveni per impulsar els lactis als hotels

S’ha signat un conveni de col·laboració entre la Federació Patronal Hotelera de Mallorca i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, dirigit a impulsar els lactis d’origen balear en els establiments hotelers mallorquins. No tan sols és notícia la signatura d’aquest acord, amb una “implicació màxima” de la patronal, segons ha dit Inma de Benito, presidenta executiva de la FPHM, sinó l’excel·lent presa de posició d’entitats com el grup Gran Isla, expressada a través del director general, Antoni Roses, en nom dels cinc establiments de l’empresa a Mallorca, ja amb un contracte de subministrament de 20.000 litres de llet de procedència local. Hi ha molt per fer, però per qualque cantó s’ha de començar. La supervivència del sector primari a les Balears depèn d’acords com aquests.

El sector equí

Comparar oci i producció d’aliments és un error

Aquest és un tema del qual s’ha abusat tant que ha arribat a estar devaluat. El sector equí és important, sense dubte, però hi ha diferències entre els sectors ramaders d’oci i els sectors ramaders productors d’aliments. És destacable que estiguem entorn dels 14.000 caps d’equins a les Balears, que són molts comparats amb els 18.000 caps de boví, els 30.000 de porcí o els 250.000 ovins, sobretot pel que representen com a consumidors de farratges i cereals, sense oblidar la seva transcendència social i esportiva. La ramaderia equina, o l’esport hípic, està contribuint a returar l’esboldrec complet del sector primari, però d’aquí a afirmar que la ramaderia d’oci està per davant la ramaderia alimentària hi va un bon tros. Els cavalls, i els cans i els moixos, potser fins i tot generen més negoci que els animals de renda, però són tota una altra cosa. Comparar dues activitats tan diferents, oci i producció d’aliments, és un error perquè no són coses comparables.

Són bons els regadius?

En un país mediterrani el bessó de l’agricultura és el regadiu

L’adaptació al canvi climàtic implica aniquilar el poc regadiu que tenim o cercar-ne formes sostenibles? Mentre que Catalunya, l’Aragó, el País Valencià, Múrcia o Almeria tenen percentatges de terres regades d’entre el 25 i el 50 % del total de les terres llaurades, resultat de quantioses inversions estatals fetes durant dècades, a les Balears en tenim poc més del 5%. El cas és que aquest rònec 5% de la terra produeix entre el 50 i el 60 % de la producció final agrària. És bo o és dolent que a les Balears hi hagi regadius? Fer-nos aquesta pregunta és com si ens demanàssim si és bo o és dolent que a les Balears hi hagi agricultura. En un país mediterrani el bessó de l’agricultura és el regadiu, sobretot si no es tenen il·limitades extensions de terra per desenvolupar cultius de secà poc o gens retents.