GEOLOGIA
Balears 08/04/2017

"Les costes de les Balears no estan exemptes de rebre tsunamis"

Un grup d’investigadors visita Mallorca per estudiar els impactes al litoral

Martí Gelabert
3 min
Francesc Xavier Roig explica que la transformació del litoral pot ser catastròfica a causa del fenomen.

PalmaInvestigadors de tot el món es varen reunir aquest dissabte per estudiar grans blocs del litoral arrabassats i dipositats per tsunamis a la Mediterrània occidental. Francesc Xavier Roig va realitzar la seva tesi doctoral, a la Universitat de Barcelona però en col·laboració amb membres de la UIB (Antonio Rodríguez-Perea, Jose Ángel Martín Prieto i Bernardí Gelabert), sobre la presència d’aquests grans blocs a les costes de les Illes, un fet que va cridar l’atenció d’investigadors de l’Estat i també de països com el Japó, Xile, Indonèsia, França i Grècia. Ahir arribaren a Mallorca per veure en persona aquests blocs ubicats a les costes rocoses del Migjorn de Mallorca.

Roig explica que va trobar més de 50 àrees a les Illes amb evidències d’aquests blocs, que provenen de fluxos de tsunamis que va haver-hi al nord d’Algèria. Una de les datacions coincideix amb unes cròniques de l’any 1756 que relataven una gran ona sísmica a les costes de Santanyí i, es creu també, a Eivissa. “És impossible que els blocs arribin per l’ona d’una tempesta”, puntualitza l’investigador.

Com es produeixen? La velocitat dels tsunamis és abismal, arriben a uns 700 km/h. Als penya-segats es troben blocs que presenten condicions de fractures i que s’arrabassen i es traslladen terra endins. La curiositat de les Balears, però, és la seva falta d’estudi. Roig explica que a la Mediterrània oriental tot està ben estudiat, ja que disposen de moltes fonts històriques des dels grecs i els romans, que disposaven de cronistes. Això no ha ocorregut, en canvi, a les Illes.

En aquesta línia de desconeixement, Roig recorda que és “una evidència que les costes de les Balears no estan exemptes de rebre tsunamis”. A més, assegura que són un lloc de risc evident. “Mentre tu i jo xerram, pot haver-hi un tsunami i al cap de 35 minuts arribar a Formentera. I en 40, a Mallorca”, exemplifica Roig. Així defineix la imprevisibilitat d’aquests fenòmens, tot i que apunta que les zones de risc estan ben localitzades.

Explica que les transformacions del litoral poden ser catastròfiques. “Pot desaparèixer”, remarca. L’impacte més gran, això sí, seria a la zona de platges, quan entra una ona que ho arrasa tot.

En aquest punt recorda un tsunami que hi va haver el 2003 a les Illes. Diu que una de les zones més afectades va ser el port de Sant Antoni. “Si agafes les cròniques dels diaris, tots els impactes de tsunamis coincideixen on he identificat blocs i les simulacions numèriques detecten l’impacte”, hi afegeix.

Una altra de les mostres dels efectes del tsunami és la distància a què es troben elements marítims de la costa, una vegada succeït el fenomen. Roig explica que, en la crònica de 1756 d’un torrenter de Santanyí, s’escriu que entraren peixos dins la cala i eren a 2 km de la costa. De fet, ho compara amb una troballa seva, el 2003 a Menorca, de peixos a 800 m del litoral.

Pel que fa a la protecció, Francesc Xavier Roig pensa que no se’n pot fer cap. “La natura es mou i a vegades no ho tenim en compte. Podem prevenir-ho tot, però les muntanyes poden caure, com va caure un tros de muntanya fa relativament poc pujant el puig Major”, apunta Roig. Així mateix, recorda que cada hora hi ha centenars de terratrèmols a tot l’Estat i reitera que són fenòments totalment “incontrolables”.

La gestació del tsunami

A alta mar, els tsunamis tenen una longitud d’ona molt elevada, per la qual cosa és difícil que superi els 3 m. Poder-les apreciar és molt complicat. La seva aproximació a les costes provoca un augment d’alçària de l’ona. Quan el tsunami ha establert el contacte amb la costa s’originen uns fenòmens de caire geomorfològic característics, detalla Roig en els seus estudis.

Els blocs que l’equip d’investigadors internacionals ha vingut a estudiar són de datacions que han permès establir una cronologia d’episodis correlacionables amb tsunamis i terratrèmols registrats i ocorreguts en un període històric que se situa entre els segles XVII i XIX. Sobretot, la franja més agrupada és entre els anys 1700 i 1850.

stats