Balears 10/06/2017

Els comes etílics dels menors, a la Fiscalia

Sencelles planteja mesures dràstiques per lluitar contra el descontrol dels més joves

Anna Schnabel
4 min
TRADICIÓ EN RISC PELS EXCESSOS 
 Les tradicionals revetles d’estiu que es duen a terme als pobles de Mallorca han patit, durant els darrers anys, un increment notable de l’assistència i, per tant, dels incidents que s’hi registren.

PalmaEls pobles de Mallorca diuen prou als excessos de les revetles. El president de la Federació d’Entitats Locals (FELIB) i batle de Sencelles, Joan Carles Verd, assegura que posaran en coneixement de la Fiscalia de Menors i l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM) tots els casos de joves de fins a 16 anys que presentin problemes relacionats amb el consum de l’alcohol durant les festes i que no vagin acompanyats d’un adult que se’n faci càrrec: “Si cal, denunciarem la situació d’aquests infants”, declara a l’ARA Balears. La Policia Local de Sencelles, en aquest cas, serà l’encarregada d’informar els òrgans competents d’aquestes “situacions de risc”.

Verd va presidir aquesta setmana una reunió amb la resta de municipis de l’illa, en la qual es va posar sobre la taula que en una dècada s’han duplicat les incidències a les revetles, la majoria de les quals estan vinculades a l’excés amb l’alcohol. No només això, l’edat mitjana d’iniciació al consum de begudes alcohòliques ha caigut fins als 13,8 anys. “Aquesta és una responsabilitat massa gran que no hem d’assumir nosaltres, sinó els pares”, afirma Verd, qui considera que els progenitors, en molts casos, se’n desentenen més del compte. “No podem comprendre que un al·lot quedi a la festa mentre els pares dormen, ni que aquests no els vagin a cercar fins a la matinada”, afegeix.

Responsabilitats

Verd troba que els pares han d’exercir les seves obligacions. “Segurament, un cas puntual no té per què comportar una sanció molt greu”, diu, encara que “cal fer alguna cosa si es presenta el mateix problema de manera continuada”, afegeix. Amb aquesta proposta damunt la taula, és inevitable preguntar-se si assenyalar els pares com a responsables i denunciar els fets és o no excessiu. Per Verd, però, “allò realment delicat és que els al·lots puguin beure sense cap mena de control”.

El president de la FELIB considera que la situació actual és molt més complicada que en el passat: “A tretze anys no pots anar de revetla fins a les quatre de la matinada i fer botellada!”, exclama, i afegeix que “aquesta permissivitat no es pot tolerar”. Durant les festes de l’any passat, el municipi va ser testimoni de quatre casos greus d’alcoholèmia en menors d’entre 13 i 14 anys que derivaren en ingrés hospitalari. “Varen haver-se d’avisar els pares”, els quals en el moment dels fets no hi eren presents. “Jo no vull unes festes així”, recalca.

Infants desatesos

Verd es remet al cas del llogaret de Biniali, que pertany a Sencelles i que el 2013 va veure morir el somni de celebrar una revetla en pau. A causa de la botellada i del descontrol, el Consistori va decidir suspendre les festes. A partir d’aquell any, Verd recorda que va imposar-se més vigilància, es col·locaren barreres als accessos i s’hi prohibí l’entrada de botelles de vidre i begudes alcohòliques. “Si nosaltres deim que no hi podran entrar, com a mínim els pares tindran un argument per vigilar-los”, indica.

Per la seva banda, José Díaz, delegat de la Secció de Menors de la Fiscalia Superior de les Balears, opina que “és necessari que es posin en coneixement de la Fiscalia els casos que poden assenyalar l’existència de menors desatesos”. De fet, la policia o els mateixos hospitals que s’han trobat amb situacions de menors amb comes etílics, per exemple, tenen l’obligació d’informar-los perquè puguin valorar la situació del menor i proposar al jutjat, si escau, la petició de mesures cautelars o de protecció, en casos extrems. Amb tot, remarca que és difícil parlar de respostes genèriques en aquest camp i cal anar cas per cas.

Conscienciació

L’ODDM, per la seva banda, davant una denúncia d’aquestes característiques, demana informació a les diferents parts i pot remetre l’expedient a la Fiscalia. Serafín Carballo, director de l’entitat, creu que alguns dels casos de menors trobats “gats” per la policia en reiterades ocasions posa en evidència una manca de responsabilitat dels pares. No obstant això, Carballo subratlla que sovint el problema és que aquests es veuen desbordats davant la criança dels fills i necessiten ajuda per gestionar millor aquestes situacions.

Per això, creu que cal treballar, abans que res, amb el reforç de la prevenció i amb la conscienciació, que “és fonamental”. Els pares disposen de serveis d’atenció a la drogodependència, els equips de suport dels Serveis Socials als pobles, equips d’intervenció familiar. La denúncia, en tot cas, ha de ser el darrer recurs, remarca.

De tota manera, assenyala que també es poden donar casos puntuals de pares que no es responsabilitzen prou dels seus fills. En aquestes ocasions, creu que pot parlar-se fins i tot “no d’un maltractament actiu, però sí d’una manca de supervisió i d’una insuficiència de l’exercici de la pàtria potestat per part dels progenitors”. Per aquest motiu, Carballo considera convenient posar aquests casos en coneixement de la Fiscalia, de Protecció de Menors o dels Serveis Socials, per poder valorar si s’hi pot apreciar o no “una situació de possible negligència”.

Posat que no hi hagi resposta per part de cap d’aquestes instàncies davant una petició de la Policia Local, l’Oficina no pot prendre mesures legals de cap tipus, però sí que pot fer un seguiment del cas i instar les institucions competents que hi actuïn.

Evitar problemes

El policia tutor Pío Martí considera que la responsabilitat de la situació d’aquests menors és dels pares, si bé no es mostra partidari del sistema punitiu i “que tot sigui castigable”. La Fiscalia és qui se n’entén, de lleis, i qui ha d’aplicar la normativa des d’un punt de vista exclusivament jurídic, però considera que el que fa falta és fer pedagogia amb els progenitors i informar-los dels recursos que tenen a l’abast per tal de poder controlar una mica millor els seus infants. “El càstig no és la solució”, assegura, i afegeix que “tots cometem errors” i, en tot cas, creu que “la sanció hauria de ser més educativa que punitiva”. Una multa, per Martí, “no canviaria la mentalitat dels pares, sinó només la seva economia”. “Hi ha molta ignorància sobre el que fan els fills i sobre els mecanismes de control que poden utilitzar-se per evitar aquests problemes”, conclou.

stats