CONFERÈNCIES

Els científics posen en valor el Ramon Llull matemàtic

Quan es parla de Ramon Llull sempre se’l defineix com a literat i màxim exponent de la llengua catalana

Quan es parla de Ramon Llull sempre se’l defineix com a literat i màxim exponent de la llengua catalana. Però d’entre tots els seus textos i escrits, també s’hi troba un Llull que va fer dels estudis matemàtics un altre dels seus punts forts que va intentar difondre.

Per reivindicar aquesta vessant científica del literat, la Societat Balear de Matemàtiques (SBM), i coincidint en aquest any especial del setè centenari de la mort de Ramon Llull, ha organitzat un cicle de conferències amb la intenció de “donar llum” a aquests aspectes de la seva vida, afirma el president de la Soceitat, Daniel Ruiz, que explica que el literat va rebre aprenentatge de geometria, aritmètica, música i astronomia.

Era el que a l’Edat Mitjana s’anomenava el quadrívium al conjunt d’aquestes arts liberals. Però amb tot allò, on Llull va destacar molt més va ser en la lògica. Tant és així, que tres-cents anys després, el científic Leibniz va ser el primer a adonar-se de les possibilitats que l’obra de Llull contenia i va adoptar, en la seva obra, moltes d’aquestes idees lul·lianes que estaven recollides en l’obra de Llull Ars magna (en català Gran art, 1305) en la qual inventà un llenguatge formal basat en la lògica combinatòria per poder parlar de tot el que és rellevant a la filosofia i la religió sense la barrera de les llengües.

La importància de Llull en el camp de les matemàtiques és tal que fins i tot està inclòs en la prestigiosa enciclopèdia MacTutor History of Mathematics Archive ( MacTutor Història de l’Arxiu de les Matemàtiques ).

Lul·listes i científics

A les conferències hi participaran lul·listes i matemàtics que han estudiat la vessant científica del famós literat. Ahir es va encetar el cicle al Castell de Bellver amb la ponència de Lola Badia. La propera es produirà el 2 de juny, conferenciada per Xavier Mora sota el títol L’art de l’elecció de Llull: més vigent que mai, on s’abordarà un dels estudis més sorprenents del literat que tracta del sistema just i equitatiu d’eleccions, un tema avançat en el seu temps i que “podria ser traslladat a l’actualitat”, afirma Daniel Ruiz.

Al setembre, Llorenç Valverde ponenciarà una altra conferència en què es tractarà la vinculació de Liebniz amb Llull. A l’octubre, Jordi Gayà parlarà del descobriment que va fer el literat i encara una incògnita en el camp de les matemàtiques: la quadratura i triangulatura del cercle. Tot i que Llull considerava que havia estat capaç d’arribar a l’enigma, n’estava equivocat i realment “no el va trobar”, explica Ruiz, però s’ho va endur a la tomba, ja que hi apareix un gravat amb les figures geomètriques.

Finalment, el cicle acabarà el 21 d’octubre amb una taula rodona, a mode de debat, per posar de manifest tots els temes tractats en les conferències i en la qualparticiparan J. Gayà, Ll. Valverde i el recent nomenat Doctor Honoris Causa per la UIB i també lul·lista Anthony Bonner.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF