CIDE: 50 anys de la cooperativa d’ensenyament més antiga

PalmaQuan el curs 1966/1967 va començar, el CIDE era un centre envoltat de camp, aire i silenci -interromput, de tant en tant, pels animals que pasturaven als voltants-. Ningú no hauria imaginat llavors que el seu entorn canviaria tant 50 anys després. “Tenc certa nostàlgia. M’agradava molt com estava abans i als al·lots, també”. De fundadors de l’escola, ja no en queda cap al CIDE, però de gent que va viure’n els primers anys, sí. És el cas de Joan Perelló, director del centre des del 2001 i la persona que ha vist desfilar més alumnes per les aules. Entona aquestes paraules de nostàlgia quan encara el seu darrer curs com a director i professor del centre. Enguany es jubila i és el més antic que hi queda: 46 anys de dedicació que han anat més enllà de fer classes.

Deim més enllà perquè un dels trets diferencials del CIDE és que es tracta d’una cooperativa; la més antiga d’ensenyament, de fet, de tot l’Estat. “Aquest model ja dona una filosofia empresarial determinada. Permet que nosaltres mateixos puguem participar en la presa de decisions”, detalla Perelló. I, és clar, el fet de participar provoca implicació. I la implicació, bona feina. I la bona feina, bons resultats. Perelló ho té clar: “Això és ca nostra. I en ser ca teva, t’ho estimes més”.

Ser una cooperativa significa, també, avaluar les diverses propostes que arriben. Votacions, reunions, debats. Hores asseguts amb els colzes damunt la taula per definir el futur del centre. Segons Perelló, hi preval la democràcia. “Que no tothom se surt amb la seva? Això ja ho sabem... són les regles del joc, però és la fórmula més adequada, que no sigui autocràtica i que marqui la decisió d’una persona”, explica.

Els objectius i la filosofia són clars: “El nostre motiu de ser aquí és dedicar-nos a l’educació. Fer la nostra aportació dins la societat actual és un tema prou rellevant”. Perelló sap que això no és únic del centre que dirigeix, sinó que d’altres comencen a fer-ho o ja apliquen mètodes molt similars. Però, en els inicis, el CIDE nasqué amb el propòsit de remoure les figures del tauler i apostar per una nova partida. “L’ideari destacava molt més que la resta”, diu. La seva grandària, la seva situació i el gran nombre d’alumnat que hi acudia trencaven amb el model escolar que més es coneixia a Mallorca. La perifèria de Palma començava a vestir-se d’educació. Però si quelcom subratlla Perelló, és que es tracta d’un centre “que dona molt valor al desenvolupament personal”, més enllà dels coneixements que es puguin adquirir dins l’aula. “Treballar per ajudar a fer persones és una cosa molt dignificant”, recalca.

Transcendència

Ser docent al CIDE implica, sobretot aquest curs, ser conscient que ja fa mig segle que l’escola es manté dreta. Perelló sap que la seva esquena ha hagut d’aguantar una part de tota la càrrega del que implica la història. Però com que l’estructura és de tots i la direcció és col·legiada, moure l’educació de 2.100 alumnes entre tots (hi ha més de 140 professors, a més de personal d’administració i serveis, també membres de la cooperativa) és una tasca molt més assequible.

Moure tanta gent no és l’únic treball. El sistema educatiu és la pedra angular del centre i mantenir-la adaptada a les variacions socials és una necessitat bàsica. Si el CIDE va néixer fa 50 anys com un model innovador, mantenir aquesta essència ha de ser una condició determinant. Perelló explica que, ara, se cerca apostar per l’aprenentatge cooperatiu. “Transmet una sèrie de valors, com la col·laboració, l’autoajuda i la comprensió”, assenyala, i afegeix: “Crec que estam aconseguint que hi hagi millor convivència”. El treball per projectes o per ambients són algunes altres de les apostes del CIDE.

El model cooperatiu també provoca que la plantilla sigui més estable i, per tant, que pugui dur a terme models més difícils d’implantar en altres centres. La resposta dels alumnes, creu Perelló, és molt bona. “A vegades te’n creues algun que et diu: ‘Ai, si t’hagués escoltat!’. I són gent a qui potser havies obert un parell d’expedients disciplinaris”, relata Perelló. Això, per ell, és una mostra més que l’escola va en bon camí.

Model lingüístic

Públicament i com a institució, el CIDE ja va mostrar en el seu moment el rebuig a la política educativa del popular José Ramón Bauzá. “El TIL, aquella imposició... i la poca consulta a la comunitat educativa, que és qui està al peu del canó”, explica Perelló, va servir “per remoure una cosa tranquil·la i ben encaminada”. Com en tota vaga, hi haurà gent més d’acord i d’altra que menys. “No m’agrada que ens titllin de col·legi catalanista -concreta-, però sí que defensam el català com a llengua de centre”. Perelló considera que la llengua catalana està “menys valorada” i que el reflex d’aquesta afirmació es pot trobar a la televisió o al pati de l’escola. Per això, pensa que cal fer un esforç dins les aules “per donar-hi empenta”.

Després de 46 anys al capdavant d’una institució que en fa 50, Perelló està “segur” que, si es manté amb el model actual, es podrà arribar als 100. “Vull el millor per al CIDE, ha estat ca nostra. Si hi ha la participació de gent que estira la corda, el futur és imparable”, sentencia.