CANVI CLIMÀTIC: ESTAM PREPARATS?

Cap a pitjor: així encaram la cursa per salvar el planeta

Les Illes Balears, a la coa d’Europa en reducció de CO2 i en generació d’energia renovable
Cap a pitjor: així encaram la cursa per salvar el planeta.

Dia 12 d’octubre, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, va inaugurar el congrés Eurosun, coorganitzat per la UIB. En va tenir prou amb una breu intervenció per posar els pèls de punta als presents, majorment estrangers: “Un 3% de l’energia que consumim a les Balears és renovable”. A continuació, va afegir que, l’any passat, el 32% de l’energia elèctrica consumida a l’Arxipèlag es va produir amb carbó. L’astorament es va generalitzar.

Per saber-ne més --> Canvi climàtic: estam preparats?

L’anècdota val com a punt de partida per analitzar com encara l’Arxipèlag l’adaptació als objectius de l’Acord de París contra el canvi climàtic, que entrarà en vigor el 4 de novembre. “Anam a pitjor”, admet Groizard, immers actualment en la redacció de la primera llei de canvi climàtic de les Illes Balears, que confia que serà aprovada pel Parlament l’any vinent.

Un alumne poc aplicat

El text de l’Acord de París obliga tots els estats a presentar compromisos de mitigació del canvi climàtic i que aquests plans “suposin una progressió en el temps”, és a dir, que es revisin sempre a l’alça. Els compromisos de mitigació, expressat en genèric, poden ser de molts de tipus: des de retallar emissions fins a alentir-ne el creixement o incrementar el percentatge d’energies renovables.

En aquest sentit, les Balears són a la coa d’Europa Occidental en aquesta cursa per intentar salvar el planeta. Entre 1990 i 2013, les emissions de CO2 van augmentar un 75% i la generació d’energies renovables gairebé no ha avançat els darrers quatre anys. El 2012, es generaven 78 MW a partir de plantes fotovoltaiques i 4MW d’energia eòlica. Enguany, són 79 MW i 4MW. En paral·lel, la demanda d’energia elèctrica ha augmentat de manera considerable, en bona part pel creixement de la pressió turística: a Eivissa, un 6,7%; a Mallorca, un 4,2%, i a Menorca, un 3,2%. Per tant, consumim més i ho feim de manera més “bruta”.

Les renovables no avancen a prou ritme i només Menorca té opcions d’assolir l’objectiu de generar el 20% d’energia de manera neta l’any 2020. Això serà possible si s’aprova l’ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, a Ciutadella, un projecte que no ha estat exempt de polèmica pel consum de territori que genera. El darrer pla ja té el vistiplau del Consell de Menorca després d’haver reduït la superfície afectada un 40%. Projectes similars a Mallorca, a Llucmajor i a Santacirga, a Manacor, han generat rebuig, també, entre veïns i ecologistes. La resolució del debat sobre les renovables i el consum de territori és una de les assignatures pendents a l’Arxipèlag.

En tot cas, assenyala Groizard, també caldria obrir un debat paral·lel sobre el decreixement de la demanda energètica. L’Estat, explica, va fer una projecció de demanda per al període 2015-2020 amb tres escenaris. L’any passat, Menorca va quedar per sota de l’escenari intermedi, mentre que Mallorca gairebé va assolir l’escenari superior. Les Pitiüses van superar les pitjors previsions. Per tant, ja no és tant que consumim malament, que també, sinó que consumim massa.

L’handicap de l’addicció al cotxe

L’altre malson per als qui planifiquen un futur més net per a les Balears és la dependència del vehicle privat. El transport terrestre és el responsable del 35% del consum energètic de les Illes i, en un territori finit com és el de l’Arxipèlag, l’alta densitat de cotxes és un problema afegit per combatre l’escalfament global. Així, les Balears presenten una mitjana de 815 vehicles per cada 1.000 habitants, mentre que a la Península n’hi ha 667. La transició cap al vehicle elèctric és l’alternativa, però el procés està encara en una fase embrionària. Només un 2% dels vehicles venuts l’any passat eren híbrids o elèctrics. D’aquests, només uns 350 són purament elèctrics, segons els càlculs de la Direcció General. Les administracions s’estan posant les piles en la promoció d’aquest tipus de vehicles. S’ofereixen tota mena d’avantatges: des de la gratuïtat en els aparcaments de pagament fins a desgravacions fiscals per a hotels que ofereixin el servei de lloguer de vehicles elèctrics, una mesura aprovada fa poc a Formentera. A Mallorca, 10 municipis han signat un conveni amb el Govern i el Consell per iniciar un projecte pilot que té per finalitat impulsar el vehicle elèctric a l’illa.

L’ampliació dels punts de recàrrega continua sent un taló d’Aquil·les en bona part de les Illes, però serà la demanda la que en dinamitzarà l’aparició. La seva popularització també hauria de reduir-ne el preu, actualment bastant elevat. Finalment, la lògica del rendiment s’hauria d’imposar: recarregar amb electricitat un vehicle costa 1 € per cada 100 km.

Edificis deficients

Un tercer aspecte menys recurrent quan es parla de mesures contra el canvi climàtic és a ca nostra. Les Balears presenten xifres molt preocupants pel que fa a l’eficiència energètica dels edificis. Gairebé la meitat, un 41,69%, té la pitjor qualificació, la G, mentre que només el 0,23% té la millor, la A.

Segons els càlculs del Govern, si tota la superfície amb qualificació F i G fos objecte de rehabilitació fins a la categoria E, es podrien reduir les emissions de CO2 aproximadament 75.436 tones, i el consum d’energia primària no renovable, quasi 5 milions de MW.

En aquest sentit, des de la Direcció General recorden que encara està oberta una convocatòria d’ajudes per millorar la qualificació energètica dels edificis. En canvi, les que va posar en marxa per cofinançar la instal·lació de sistemes d’autoconsum energètic s’han esgotat. La bona acollida propiciarà que en els pressupostos de l’any vinent s’hi destini una quantitat similar.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF