Bauzá s’acostuma a les galtades

PalmaLes darreres resolucions judicials en contra del Govern per la imposició del Tractament Integrat de Llengües (TIL) s’afegeixen a un seguit de respostes dels tribunals contràries a decisions que ha pres l’Executiu de José Ramón Bauzá, sobretot en l’àmbit educatiu, però no només. Les tres sentències i quatre interlocutòries que en dos dies d’aquesta setmana han desmuntat el TIL no són les primeres que posen en dubte la legalitat de la política educativa dels populars.

Primer avís al TIL

El TSJIB ja va suspendre el calendari d’aplicació l’any passat

Sense anar més enfora, la mateixa Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) que ara ha anul·lat el decret que regula el TIL i ha suspès les ordres que desenvolupen la seva aplicació ja va suspendre cautelarment l’any passat el seu calendari d’aplicació per al curs passat, una suspensió que el Govern no va dubtar a burlar aprovant un decret llei exprés que va permetre mantenir el seu model lingüístic el curs passat.

Serveis mínims

Els que va fixar el Govern per a la vaga a l’educació eren il·legals

Però, a banda d’aquestes actuacions vinculades directament al TIL, se n’han produït d’altres. El juliol passat, la mateixa Sala del TSJIB va donar la raó al sindicat STEI i en dues sentències va considerar que els serveis mínims que va imposar el Govern Bauzá en la vaga indefinida a l’ensenyament que es va iniciar a principis del curs passat eren il·legals perquè vulneraven el dret de vaga.

Inspectors

El tribunal per elegir-los s’havia de triar per sorteig i no a dit

També la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, i també el juliol passat, va tornar a donar la raó al sindicat majoritari de l’ensenyament a Balears i va dictar una sentència que anul·lava la normativa amb la qual el Govern es va emparar per triar a dit els membres del tribunal de selecció d’inspectors accidentals d’educació en lloc de fer-ho per sorteig. Aquest òrgan elegit a dit va acabar decidint sobre la meitat de la plantilla d’inspectors, els 11 que recentment han estat acomiadats pel Govern excusant-se precisament en aquesta sentència.

Elecció de llengua

El TSJIB limita a la lliure elecció entre català i castellà

El TSJIB també va donar la raó a l’STEI en un altre contenciós obert en matèria educativa. El desembre de 2013 va limitar la lliure elecció de llengua vehicular a la primera matrícula en Educació Infantil o al primer cicle de Primària si l’alumne no ha estat matriculat abans. El Govern pretenia que les famílies que ja tenien fills escolaritzats puguessin triar entre el castellà o el català a tots els cursos d’Infantil i al primer cicle de Primària.

Sexennis

Es reconeixen els mateixos drets als interins que a la resta

I encara en matèria educativa, els jutjats contenciosos administratius van començar a donar la raó el maig de l’any passat als sindicats que havien obert un contenciós contra el Govern perquè reconegués als professors interins els mateixos drets pel que fa a sexennis que tenen reconeguts els docents que són funcionaris de carrera. Precisament ara, la Conselleria d’Educació ha iniciat les negociacions amb els representants sindicals per aplicar aquestes resolucions judicials, tot i que de moment sense acord.

Pujada de sous

El TSJIB anul·la l’increment salarial a l’equip de Bauzá

Al marge d’Educació, han estat diverses i sonades les derrotes judicials del Govern. Entre aquestes, hi destaca l’anul·lació del decret que emprà el president José Ramón Bauzá per apujar el sou al seu equip de col·laboradors més propers. Arran d’un recurs interposat pel sindicat UGT, el 13 de juliol de 2012 el TSJIB va suspendre cautelarment l’augment de sous de l’equip de Bauzá i el febrer d’enguany el va anul·lar amb una dura sentència que qualificava l’actuació del Govern de “despropòsit”. El TSJIB considera una “discriminació arbitrària” que s’incrementàs el sou a uns pocs càrrecs polítics mentre al mateix temps es davalla el salari dels funcionaris. La sentència afectava sis persones, que són personal eventual de Presidència de l’Executiu: els responsables de l’Oficina de Coordinació del gabinet del president i les secretàries de Comunicació, Atenció Ciutadana, Protocol i Relacions Públiques i Presidència. Segons UGT, havien de tornar cada un entre 4.000 i 7.000 euros. El Govern ha recorregut al Suprem i aquests càrrecs encara no han tornat res.

Lorenzo Bravo

En dues ocasions s’han arxivat les demandes de Bauzá contra ell

També ha perdut fins ara la batalla judicial oberta contra l’exsecretari general d’UGT, Lorenzo Bravo, que va qualificar Bauzá de “feixista, prepotent, pocavergonya i inútil”, i li va dir que “feia el cap de fava”. Bauzá va interposar demanda de protecció de l’honor contra Bravo i les seves pretensions varen ser desestimades tant en primera instància com per la Sala Tercera (Civil) de l’Audiència, perquè es va considerar que el dret a la llibertat d’expressió estava per sobre de l’honor de Bauzá. El president, que va fer servir els serveis jurídics de la Comunitat per demandar Lorenzo Bravo, no es va conformar amb dos arxivaments consecutius i va decidir arribar fins al Tribunal Suprem, que encara no s’hi ha pronunciat.

Acomiadaments

Els jutjats comencen a fer pagar indemnitzacions

En l’àmbit laboral, la política d’acomiadaments de personal, sobretot de les empreses públiques, també ha començat ara a ser qüestionada pels tribunals. El Govern, que va acomiadar els treballadors indefinits no fixos amb una extinció de contracte sense indemnització, va començar a guanyar els recursos que interposaven els acomiadats, però recentment el Tribunal Suprem ha canviat de criteri i de doctrina i ara hi ha bastants sentències que són favorables a la Comunitat que es troben recorregudes i que previsiblement acabarà perdent. De fet, recentment s’ha conegut una primera sentència ferma contra l’Administració autonòmica que obliga a indemnitzar empleats acomiadats per l’Institut Balear de la Joventut. Tot i que és impossible aventurar la xifra de cost real que tindrà aquesta manera d’actuar del Govern Bauzá, tot fa preveure que el total de les indemnitzacions seran milionàries, tenint en compte que el criteri ja ha quedat fixat pel Tribunal Suprem i que difícilment les resolucions ignoraran aquest extrem en els 113 processos judicials oberts per aquesta qüestió.

Constitucional

Mitja dotzena de lleis s’han canviat per avisos de l’Estat

Encara que no s’ha arribat als tribunals, el govern central ha amenaçat de dur al Tribunal Constitucional l’Executiu de José Ramón Bauzá en més de mitja dotzena d’ocasions, per normatives autonòmiques que o bé no s’ajusten al marc normatiu estatal o bé suposaven una invasió de competències estatals. Malgrat que els dos governs són del mateix color polític, Madrid ha forçat la convocatòria de comissions bilaterals com a passa prèvia abans de presentar un recurs al Constitucional per lleis autonòmiques com la Llei de turisme, la Llei de mesures territorials coneguda com a “llei Company”, la llei que permet moure de plaça els empleats públics, la Llei de pesca o, darrerament, per la llei que inclou el nou tribut que grava la compravenda de vehicles usats i que s’ha començat a aplicar enguany. Tots aquests conflictes oberts s’han resolt abans mitjançant la modificació de la normativa autonòmica i, d’aquesta manera, s’ha evitat que arribàs al Constitucional un recurs del govern central contra lleis balears.