85.000 balears no poden escalfar ca seva de manera adequada durant l'hivern
El III Estudi de pobresa energètica revela que més de cinc milions d'espanyols asseguren que tenen dificultats per mantenir la temperatura adequada durant els mesos més freds de l'any
PalmaMés de 153.000 persones, el 13,6% dels ciutadans balears, va destinar més d'un 10% dels seus ingressos a pagar les despeses en energia domèstica. És una de les moltes dades que es desprenen del III Estudi de pobresa energètica, presentat avui a Madrid. L'estudi, un dels més complerts que s'han fet mai a l'Estat, empra dades de 2014 i revela que 162.000 balears (un 14,4% del total) es van endarrerir per pagar algun dels rebuts de la llum o del gas. Més de 271.000 balears (el 24%) reconeixen que viuen en cases amb goteres, humitats o podridures.
L'estudi l'ha elaborat l'Associació de Ciències Ambientals (ACA), una organització sense ànim de lucre que amb la qual han col·laborat més de 100 entitats, empreses i ajuntaments per recopilar les dades. A nivell estatal, l'estudi revela que més de cinc milions de persones es declaren incapaces de mantenir la temperatura adequada a la seva llar durant l'hivern, un 22% que en el darrer estudi, elaborat el 2012.
Per damunt de la mitjana en alguns paràmetres
Balears se situa per damunt de la mitjana estatal en paràmetres com ara el nombre de residents que viuen en cases mal equipades per passar l'hivern o en la demora a pagar els rebuts. Amb tot, no és una de les comunitats on els ciutadans pateixen més la pobresa energètica. Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia encapçalen la classificació confeccionada per ACA. En canvi, el País Basc, Astúries i la Comunitat de Madrid és on es detecten menys casos derivats de les dificultats per pagar els rebuts energètics.
Una de les dificultats que s'han trobat els autors de l'estudi ha estat la manca d'una metodologia clara per estudiar un fenomen recent. En aquest sentit, l'estudi empra diversos mètodes emprats al Regne Unit, país líder en l'estudi dels efectes de la pobresa energètica. Així, per exemple, quan s'empra el mètode anomenat 'Low Income-High Cost' (LIHC) (Ingressos baixos-Costos elevats) en resulten afectats 116.000 ciutadans balears.
El LIHC determina que una llar es troba en situació de pobresa energètica si la quantitat que ha d'aportar cada membre per mantenir un nivell de confort adequat es troba per sobre de la mitjana del país i, a la vegada, quan es descompta l'import dels rebuts dels ingressos totals, en resulta una quantitat inferior al 60% de la mitjana d'ingressos estatal.
Una altra metodologia emprada estima que 291.000 balears (el 25,8%) del total es troben en situació de pobresa energètica perquè un cop es descompten dels seus ingressos les despeses associades a l'habitatge i l'energia, els queda una quantitat inferior al salari mínim interprofessional (662 euros). Aquesta metodologia es basa en l'indicador 'ingrés mínim acceptable', terme comú al Regne Unit però que encara no s'ha calculat a l'estat espanyol.
Conclusions i mesures
Una altra de les novetats d'aquest III Estudi de pobresa energètica és que analitza com afecta el fenomen en funció de la caracterització socioeconòmica de les llars. En aquest sentit, s'ha tingut en compte el nivell educatiu i s'ha detectat que un 31% de les llars on cap dels membres no sap llegir ni escriure pateix pobresa energètica mentre que aquesta només arriba al 7% de les llars on tots els membres tenen estudis superiors.
L'estudi també determina que la pobresa energètica incideix més en els habitatges en règim de lloguer. El director acadèmic de l'estudi, Sergio Tirado, també ha revelat que les dades reflecteixen una major incidència "en l'àmbit rural o escassament poblat" que en l'entorn urbà.
Els autors de l'estudi demanen que es posi en marxa una estratègia estatal de lluita contra la pobresa energètica que inclogui una millora de les ajudes socials i l'impuls de la rehabilitació energètica dels edificis.
