“He hagut de triar: o menjar o pagar el llum”

PalmaFernando viu tot sol i és un malalt crònic. De dia, i més a les nits, passa fred. Ca seva té 35 metres quadrats, és vella, humida i com que els materials amb què està feta no són de bona qualitat, hi entra aire. Però d’això no es queixa. No pot demanar més i es conforma. Viu de lloguer perquè no té família amb qui viure. La paga (que prové de la Renda Activa de Reinserció) és de 426€ i d’aquí a uns mesos serà de 368€ (li passaran la pensió contributiva). No pot pagar el llum des de fa dos anys i suposa que no ho podrà fer mai.

El cas de Fernando i dels que vénen a continuació és real. Aquestes persones seran les que es podran beneficiar de l'anunci que ha fet aquesta setmana el Govern per lluitar contra la pobresa energètica. A Fernando, des de fa dos anys qui li paga les factures domèstiques de l’aigua i el llum és Càritas. A partir d’ara, podrà ser el Govern qui ho assumeixi amb el fons de 200.000 euros que ha destinat a aquesta causa.

De mitjana, conta, gasta uns 25 euros de llum cada mes, amb la potència mínima i amb un descompte, i gràcies que s’acollí a un bonus social de l’empresa elèctrica Endesa.

Amb els 126 euros que li sobren després de pagar el lloguer, Fernando diu que la prioritat és menjar i les medicines. A més, apunta que amb un poc de sort pot estalviar qualque euro. Somia a tenir un calefactor que escalfi la casa i a poder dutxar-se quan vulgui. Tenir endollat el termo suposa haver de prescindir de tenir algun llum obert. Perquè l’aigua s’escalfi ha d’esperar, mínim, una hora. La de dutxar-se és una decisió que ha de prendre molt conscientment perquè “no pot ser tot” i no pot tenir en marxa el termo, el llum, la rentadora i la cuina. Per això, no cada dia pot sortir acabat de dutxar.

No és diferent el cas de Liam, que fa 10 anys que viu a Palma i té tres fills petits que han nascut aquí. Cada dia surt a cercar-se la vida, a cercar ferralla als carrers i contenidors. Liam conta que a casa seva no empren res que s’endolli i que les bombetes són de baix consum. No sap què és tenir roba planxada ni la seva dona sap què és eixugar-se el cabell després de la dutxa. No té calefacció, però té una bombona de gas que li serveix per cuinar, tenir aigua calenta i per a una estufa. Amb tot, n’empra només una per mes, que li costa uns 14 euros. “No em puc queixar ni em puc posar nerviós, som el pare de família. Passam fred a casa però els cinc tenim salut, que és el més important”, explica Liam mentre conta les mil aventures que ha fet per trobar feina.

Tampoc no es queixa Yolanda, que és mare soltera d’un nin de sis anys. Encara que no li agrada sentir com el fill li diu que té por de la fosca quan Endesa li talla el subministrament. Yolanda està tota sola. No té pares ni família pròxima que la puguin ajudar. Ha anat sobrevivint de treballs temporals d’hostalera, tots precaris, i el màxim que ha fet són mitges jornades.

Anà a la Creu Roja perquè l’ajudassin a pagar el deute amb Endesa i evitar més talls. Devia més de 2.000 euros, una quantitat “desproporcionada i irreal”.

Ella, que sap el que suposa ser desnonada i viure a un centre d’acollida, agraeix viure a un habitatge social per 145€. “No em puc queixar que m’han tallat el llum quan hi ha gent que passa fam. He hagut de triar: llum o veure que el meu fill rosega pa”. Yolanda, que ha pogut pagar ara unes ulleres al fill que necessitava des de petit, assegura que al petit l’afecten molt aquests canvis. Que ella és molt forta, però que s’enfonsa quan veu que el seu fill té fred i la petita estufa de butà no li basta.

Larisa, una jove marroquina que ha quedat tota sola a Mallorca perquè el seu home ha partit a cercar feina a fora ho té clar: “Res de llum a casa: empram veles i ens escalfam amb bosses d’aigua i amb el pes de les mantes”. Ella, com els altres tres, ha hagut de recórrer a alguna de les organitzacions socials de les Balears per fer front als pagaments d’aquestes factures domèstiques.

El perfil dels demandants

Des de la Creu Roja Balears ens expliquen que el perfil de la gent que demana aquestes ajudes és de “dones amb fills o amb persones dependents a càrrec seu, majoritàriament sense feina ni ingressos”. Càritas afegeix que també ho demanen famílies en què un dels dos membres fa feina, però el sou no els basta. En el cas de les famílies monoparentals expliquen que pràcticament tot són dones amb fills a càrrec que tenen feines precàries, com el cas de Yolanda. També hi ha un gruix de persones majors de 45 anys, totes soles i en atur, tal vegada cobrant una prestació però que necessiten un suport puntual, com és Fernando.

Anuncien que els darrers 4 anys ha aflorat un perfil nou de sol·licitant, el de les dones d’origen immigrant que estan soles perquè les seves parelles han hagut de marxar a cercar feina, com és el cas de Larisa. És un col·lectiu que abans de la crisi gairebé no havia sortit de casa i que ara comencen a conèixer els recursos existents, l’idioma i comencen a demanar ajuda.

Tant Creu Roja com Càritas coincideixen que el percentatge de sol·licitants s’ha anat igualant els darrers anys entre estrangers i espanyols. Quan arriben a aquests institucions, els demandants han de presentar el llibre de família, el certificat de convivència i empadronament i el certificat negatiu d’Hisenda i del SOIB per assegurar-se que no estan rebent cap ajuda, cartilles bancàries, nòmina...

Càritas, el 2015, ha pagat 343 ajudes i s’ha gastat 42.566€ per abonar factures elèctriques, de gas i aigua. Per part seva, Creu Roja ha fet 190 pagaments a famílies i assenyala que aquesta partida econòmica destinada al pagament de subministraments per combatre la pobresa energètica suposa un 12% del total d’ajudes socials urgents que donen.

Ambdues organitzacions tenen cursos de formació en educació energètica i domèstica, en què es revisen les factures i s’orienta perquè es pugui millorar, ja sigui amb una baixada de potència o demanant ajudes a les elèctriques. També ho fan individualment en les entrevistes amb les treballadores socials. En alguns barris de Palma els Serveis Socials de l’Ajuntament també ofereixen cursos en aquest sentit.

La proposta del Govern de destinar un fons de 200.000 per lluitar contra la pobresa energètica i ajudar directament a aquestes famílies ha estat molt ben acollida per les dues entitats. Càritas explica que “tot el suport que es pugui oferir des de l’administració pública a les famílies és positiu, necessari i, també, la seva responsabilitat”.

Des del Govern expliquen que la problemàtica de la pobresa energètica és “força preocupant” i que “són moltes les famílies que la pateixen”.

L’Institut d’Estadística de les Balears (Ibestat) resalta que el 6,6% de les llars no es poden permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada i un 9% de llars amb famílies amb fills, tampoc. L’Ibestat, a més, indica que el 18,1% té problemes per atendre les despeses domèstiques, un percentatge que en el cas de famílies amb fills arriba fins al 23,2%.

També hi ha estudis que reflecteixen dades més preocupants, com el de la Fundació Foessa, que eleva a 19,9% el percentatge dels habitatges que no poden mantenir-se a una temperatura adequada, i que el 31% de les llars han tingut problemes per pagar factures de llum, aigua i gas.

La presència d’entitats socials a la Mesa de Pobresa Energètica organitzada pel Goven servirà per fer una radiografia amb exactitud de la situació a les Illes i poder articular mesures d’emergència i lluita.