Urdangarin va incomplir un codi no escrit de la Casa Reial respecte de les activitats mercantils

L'exassessor jurídic de Joan Carles I reitera que mai no van creure que l'Institut Nóos dugués a terme "activitats il·lícites", però sí que eren "inadequades"

L'exassessor jurídic de la Casa Reial, José Manuel Romero, ha assegurat davant el tribunal que va recomanar la sortida d' Iñaki Urdangarin de l' Institut Nóos perquè considerava "inadequat" que "el marit d'una infanta" dugués a terme activitats de caràcter mercantil. Romero, comte de Fontao, ha explicat que la recomanació responia a "pautes de comportament no formalitzades per escrit, però que sí que s'observaven". Un dels punts d'aquesta espècie de codi no escrit és que " els membres de la Casa Reial poden du a terme activitats mercantils per compte aliè, però no por compte propi".

L'advocat ha explicat que va ser a mitjan 2005 quan li van arribar els primers "rumors" sobre les activitats de l'Institut Nóos. Preocupat per la naturalesa d'aquests "rumors", va demanar permís a la Casa Reial per analitzar degudament l'estructura de les empreses d'Urdangarin i Torres. Quan li van donar el vistiplau, es va desplaçar a Barcelona, on es va entrevistar amb els dos exsocis. " Van admetre de bon grat la meva presència i les meves preguntes", ha explicat. De tot l'entramat d'empreses que va analitzar, allò més preocupant, ha dit, era l'estructura de l'Institut Nóos. "Era una associació de professionals, però no semblava que hi hagués incorporació de socis, sempre eren ells dos", ha afirmat. En aquest punt, l'exassessor jurídic ha volgut subratllar que " mai vaig deduir que existia cap activitat il·lícita per al marit d'una infanta d'Espanya, sinó inadequada".

Un cop comunicat el diagnòstic, Romero va rebre el permís del cap de la Casa Reial, Alberto Aza, per tornar a Barcelona i recomanar a Urdangarin que s'apartàs de Nóos. El comte de Fontao li va explicar que creia més convenient que Urdangarin operàs amb una fundació perquè "una associació té un control més difícil". "Fins i tot les associacions sense ànim de lucre tenen un règim més laxe que les fundacions", ha especificat.

Segons ha explicat, "Torres i Urdangarin semblava que acceptaven les recomanacions" i el comte es va desentendre del cas fins a principis de 2006. En aquest moment va ser quan es va produir la pregunta parlamentària del llavors diputat socialista, Antoni Diéguez, sobre el cost de l' Illes Balears Forum organitzat per Nóos a Palma. Romero, que sempre ha mesurat molt les paraules, ha explicat que, en aquell punt, " es va passar de la recomanació a una indicació no constringent, però sí important". Urdangarin i Torres van crear la Fundació Areté per substituir Nóos però Romero els va comunicar que, en aquest cas, l'estructura també era inadequada. "Els fundadors serien patrons vitalicis i les activitats a realitzar serien les mateixes que les de Nóos. Els vaig comunicar que no era adequat", ha explicat. Finalment, va donar el vistiplau a la Fundació Esport, Cultura i Integració Social, si bé va recomanar al cunyat de Felip VI que esperàs uns mesos abans d'integrar-se al seu patronat.

Romero suggereix que no estava conforme amb Aizoon

El comte de Fontao ha negat, en tot moment, haver tingut coneixement sobre les quantitats que Nóos ingressava ni sobre el paper de la infanta Cristina, amb qui Urdangarin comparteix a mitges la societat mercantil Aizoon. En aquest sentit, durant l'interrogatori de l'acusació popular exercida per Manos Limpias ha dubtat uns segons i finalment ha dit: "Vaig recomanar a la Casa Reial que tots els matrimonis es constituïssin en règim de separació de béns". Quan l'advocada, Virginia López Negrete, li ha insistit, Romero ha respost: "M'ha vist dubtar quan he contestat l'anterior pregunta. No vull dir més del que ja he dit".

La presidenta del tribunal, Samantha Romero, no s'ha pronunciat respecte a la petició d'expulsió del sindicat d'ultradreta formulada durant la sessió d'aquest dimecres.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF