Detecten per tercer cop ones gravitacionals

El Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB n'ha tornat a ser partícip. El seu descobriment apropa cada vegada més la comunitat científica a corroborar les teories d'Einstein

El Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estat partícip, per tercera vegada, de la detecció d'ones gravitacionals a l'univers a través de la col·laboració científica LIGO. Aquestes deteccions –ja van suposar el descobriment de l'any per a la revista 'Science'– permeten corroborar a la comunitat científica les teories d' Albert Einstein.

Com en les dues deteccions anteriors, que varen suposar una gran revolt positiva entre el món de la investigació, aquestes ones han estat generades per la fusió de dos forats negres que n'han format un de més gran. Té una massa 49 vegades més gran que la del Sol.

Aquesta tercera detecció va tenir lloc, informa la UIB, a principi d'any, dia 4. La primera va ser el setembre de 2015, en el primer període d'observació, i la segona, uns mesos més tard, al desembre. En aquest darrer cas, es tracta de la més llunyana, ja que es troba a 3 mil milions d'any llum. En la primera i la segona detecció, la distància era de 1.300 i 1.400 milions d'any llum.

Einstein torna a tenir raó

L'estudi posa a prova les teories d'Albert Einstein. Per exemple, s'ha cercat un efecte anomenat dispersió, que s'esdevé quan la llum ondula en un medi físic com el vidre i viatja a diferents velocitats segons la longitud d'ona (com un prisma crea un arc de Sant Martí). La teoria general d'Einstein manté que la dispersió no es pot produir en les ones gravitacionals en la propagació des de la seva font fins a la Terra. LIGO no ha trobat evidències d'aquest efecte, la qual cosa torna a fer palès que Einstein tenia raó.

Noves pistes

L'observació proporciona pistes sobre les direccions de gir dels forats negres. La UIB explica que en la mesura que les parelles de forats negres fan espirals un al voltant de l'altre, també giren sobre els seus propis eixos, essencialment en qualsevol direcció.

Les noves dades no poden determinar si els forats observats estaven inclinats, però sí que poden indicar que un possiblement no estava alineat en comparació amb el moviment orbital. Això dona pistes sobre com s'hauria format la parella de forats negres.

Hi ha dos models que expliquen com es poden formar les parelles de forats negres. En un, s'explica que s'uneixen al final de la seva vida a través de grups estel·lars densos. En l'altre, es proposa que neixen junts i es formen quan cada estel de la parella esclata i, llavors, com que els estels originals giraven alineats, els forats negres continuen alineats. Segons la detecció de LIGO, s'han posat sobre la taula evidències que poden no estar alineats, la qual cosa afavoreix la teoria dels grups estel·lars densos.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF