"A Quios s'està creant un brou de cultiu per a la xenofòbia. La gent ha perdut el sentit de la seguretat"

El batle de l'illa grega explica la situació dels refugiats al Consell de Mallorca, en una xerrada en la qual voluntaris li han retret la seva gestió del drama humanitari

Divisió d'opinions a la sala de plens del Consell de Mallorca davant la intervenció del batle de Quios. Manolis Vournous ha exposat, davant una cinquantena de persones, una anàlisi de la situació que pateix l'illa grega, un dels principals focus d'arribada de refugiats des que va començar la crisi humanitària. Vournous ha advertit que l'afartament de la població respecte de l'enquistament de la crisi està creant un brou de cultiu per a brots de xenofòbia i populisme. "Hi ha gent que l'any passat va anar a ajudar els refugiats i que ara hi està en contra", ha assegurat.

En aquest sentit, ha assegurat que fa un parell de setmanes unes 3.000 persones es van manifestar en contra "de la situació creada pels refugiats, no en contra dels refugiats". Feia més de 20 anys, assegura, que no sortia tanta gent al carrer en aquesta illa, on viuen poc més de 50.000 persones. "Hi ha un estat de tensió molt seriós, raonable en molts casos".

Un dels problemes més citats durant la xerrada ha estat la manca de coordinació entre els 15 actors implicats en la gestió de la crisi, des de la Comissió Europea als voluntaris de petites ONG, passant per Acnur, els ministeris de l'Interior i de Defensa grecs i la Guarda Costera. Vournos ha assegurat, en aquest sentit, que la crisi és "en un 80% un problema funcional i en un 20% un problema filosòfic" i ha reclamat que els esforços se centrin a solucionar el problema i que després Europa decideixi què fa amb les polítiques d'asil.

El batle ha llençat dures crítiques a la Comissió Europea per l'acord signat amb Turquia el dia 20 de març, un pacte que, assegura, només funciona "per als dos que el van firmar". La Comissió Europea, d'una banda, agraeix que la crisi desaparegui dels titulars mentre que Turquia "s'endú els diners". En aquest sentit, ha lamentat que li ha tocat assumir la pitjor part. "A l'hora de queixar-se, ningú no sap qui és el representant de la Comissió Europea però tothom sap qui és el batle". "La Comissió Europea hauria de ser conscient de les conseqüències que provoquen les polítiques que decideix", ha conclòs.

Per saber-ne més: Els refugiats i l'illa de Quios: una visió crítica Com sortir de la crisi

Amb vista al futur immediat, el batle ha proposat un pla de cinc punts: reduir el nombre de refugiats a les illes més properes a Turquia, més coordinació, més informació, més infraestructures i restablir l'imperi de la llei. En aquest darrer punt, Vournous ha explicat que molts residents de l'illa han perdut la sensació de seguretat perquè alguns dels refugiats, "en part de manera raonable", han començat a delinquir. Fins i tot ha assegurat que ja s'estan trobant amb bandes criminals organitzades dins dels camps. També ha lamentat que, a causa de l'estrès, s'estiguin produint petites revoltes dins dels camps cada setmana. Només en un moment de la xerrada ha fet referència als nombrosos intents de suïcidi i als problemes mentals que estan patint molts de refugiats, especialment els nins.

Tot i el quadre dantesc, el batle ha volgut destacar la iniciativa d'un grup de joves que li han solucionat, amb imaginació i dedicació, un greu problema d'acumulació de residus. Dels milers de salvavides apilotats a les platges, n'han fet diversos objectes, des de bosses fins a fundes per a ordinadors, que han aconseguit recaptar doblers per a l'illa. En només nou mesos, ha assegurat, han aconseguit reduir-ne el nombre en tres quartes parts.



Retrets en el torn d'intervencions

La intervenció, però, no ha convençut tothom, especialment un grup de voluntaris que ha passat entre un i dos mesos a l'illa. Una cooperant ha denunciat que el Consell es prestàs a organitzar "aquest despropòsit" i ha acusat el batle de mentider, tot al·legant que la major part de les ajudes les estan donant les ONG. "Que es llevi la màscara", ha dit.

Vournos ha respost que hi ha moltes ONG que fan molt bona feina "perquè tenen un finançament clar i saben el que cal fer", destacant la capacitat de coordinar-se amb el Consistori. La voluntària també ha retret al batle les constants referències al creixement de la delinqüència entre els refugiats, i Vornous li ha contestat que "no pots dir que tots no són criminals. Tota societat té criminals". Finalment, li ha retret a la voluntària que fos tan "absoluta" i ha admès que "tothom comet errors, nosaltres també". "Entenc la teva opinió, l'he sentida moltes vegades", ha dit abans de concloure que "hi ha una dificultat seriosa a Quios i no s'ha creat per si mateixa".


Una altra voluntària li ha retret que només hagi destacat la feina feta per les grans ONG i s'hagi oblidat de les petites, quan "les que treuen les castanyes del foc són les petites". En aquest sentit, ha qüestionat que el Fons Mallorquí de Solidaritat Local destini doblers al Consistori i a grans ONG, una intervenció que ha provocat una rèplica de la gerent del Fons, Antònia Rosselló. "Nosaltres tenim les portes obertes a tothom. Només cal que ens presentin projectes viables", ha dit.

La voluntària ha lamentat que només organismes independents donen atenció sanitària als refugiats a primera línia de costa i al campament de refugiats situat a primera línia de platja. "Les grans ONG no hi volen anar perquè se senten amenaçades. Els seus doctors hi han patit atacs", ha contestat el batle grec, que també ha criticat les 'ONG cowboy ' que arriben a lloc i "fan el que volen i quan volen, sense coordinar-se".

Finalment, a preguntes de la voluntària, Vournous ha admès que pensa desmantellar aquest campament perquè "hem d'encarar la veritat". "Era provisional, ha durat massa i ara necessitam més infraestructura". "I què passarà amb els refugiats?", ha preguntat, finalment. "Si tu has estat allà, ja sabràs que aquesta és la gran pregunta", ha dit.

La resta de les intervencions s'han limitat a felicitar el Consell per la  via solidària oberta amb Quios i, al batle, per donar a conèixer la realitat de l'illa.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF