SOLIDARITAT

L’illa de Quios i els refugiats: Una visió crítica

ONG independents qüestionen la gestió del Consistori grec, que aquesta setmana visitarà Mallorca

El batle de la localitat grega de Quios, Manolis Vournus, serà el convidat estel·lar del Consell de Mallorca aquesta propera setmana. Dilluns, oferirà una conferència a la sala de plens de la institució amb el nom El drama humanitari dels refugiats, centrada en l’experiència que pateix l’illa que porta el mateix nom que la ciutat que gestiona, situada a només 10 quilòmetres de la costa turca i, per tant, una de les més afectades per l’onada de refugiats que s’inicià fa poc més d’un any.

La visita és una passa més en l’enfortiment de les relacions entre ambdues illes, un procés que es va iniciar el març passat amb la visita que hi va fer el president insular, Miquel Ensenyat, i que podria culminar amb un agermanament oficial. Mallorca vol ser solidària amb els refugiats, però la gestió de Vournus respecte del drama humà que aquests pateixen no està exempta de crítica.

Aquesta mateixa setmana, el Consistori grec ha anunciat que en un parell de mesos desmantellarà el campament de Souda, situat en una de les platges del municipi. “L’havien de començar a condicionar amb vista a l’hivern, però ara ja no ho faran. I què faran amb la gent? Ja ho veurem”, explica a l’ARA Balears Íñigo Mijangos, coordinador de Salvamento Marítimo Humanitario (SHM), una petita ONG basca que, justament, es va crear per donar assistència als refugiats que es tiren a la mar fugint de l’infern sirià i el poc acollidor purgatori turc. “Al principi érem set, ara només som quatre perquè ens van prohibir rescatar gent en alta mar”, es lamenta.

La incertesa sobre el futur dels refugiats de Souda es fa més preocupant si es tenen en compte els antecedents més immediats. A principis d’aquesta mateixa setmana, ja es va desmantellar el campament de Lipici, situat al centre de la capital. “Feia dies que es comentava, però finalment es va produir d’un dia per l’altre”, explica Dani Rivera, de l’ONG Zaporak, que actualment dóna de menjar a unes 1.300 persones al dia. “Hem arribat a tenir-ne un màxim de 2.800”, assegura. Aquest periodista reconvertit en cuiner explica que el Consistori grec va cedir davant les pressions dels veïns, esperonades per membres del partit d’ultradreta Alba Daurada. “Les darreres setmanes, van organitzar dues manifestacions contra els refugiats i contra les ONG que els donem suport”. L’única sortida per al centenar llarg de persones que dormien en tendes de campanya fou allotjar-los, a corre-cuita, en hotels. Acnur, l’agència de refugiats de l’ONU, es fa càrrec, des de llavors, de les seves despeses. “Aquí no hi ha planificació”, comenta Mijangos.

“Col·locar-los en hotels no els beneficia”, afegeix. “Els resulta més complicat rebre assistència mèdica; per mi és molt caòtic anar-los cercant un per un i estar pendent dels tractaments que necessiten”. “És més”, afegeix, “genera enveges i ansietat d’altres grups de refugiats que creuen que estan vivint en millors condicions, tot i que no ha de ser necessàriament així”. Posa l’exemple del menjar. I el de la seguretat. “Allà estan barrejats amb alguns turistes i a mercè de qualsevol individu que els vulgui fer mal. El que cal fer és construir un camp on puguin rebre les atencions que necessiten i viure en dignitat”, conclou. Mentre Acnur continuï pagant, vaticina, aquest pot ser el futur de molts altres refugiats. “Qui hi guanya?”, es demana retòricament. “Sens dubte”, respon, “els hotelers que tindran els establiments oberts. I el batle es podrà penjar la medalla que els ha omplert els hotels en temporada baixa”.

Abandonats per Atenes

Les autoritats locals, però, no són, ni de bon tros, els únics responsables de la situació caòtica que es viu a l’illa, adverteixen.

“Entre els residents, cala, de cada vegada més, la sensació que Atenes i Europa els han abandonat”, explica Rivera. Els neonazis, de fet -afegeix-, estan abandonant les proclames racistes i adopten aquest discurs, més populista. El voluntari assegura que en algunes manifestacions han arribat a reunir fins a 3.000 persones, gairebé la mateixa quantitat de refugiats que acullen. Per fer una equivalència amb la població de Mallorca, això suposaria que 50.000 persones sortissin al carrer i que l’illa hagués de fer-se càrrec de 50.000 refugiats.

Amb tot, Rivera considera que es fa difícil parlar, de manera objectiva, sobre l’arrelament de la xenofòbia a l’illa. “Aquí es coneix tothom i un no s’inscriu en un partit neonazi així com així. Després, és cert que han aconseguit un gran èxit de convocatòria”, comenta. En aquest punt, Mijangos en discrepa: “Normalment, són els veïns els qui protesten, farts de l’estancament de la situació. Llavors, apareixen quatre radicals i comencen a tirar petards a les tendes.”

El focus de les crítiques de Mijangos són les ONG internacionals. “Són tots una colla de lladres”, assegura. “Molts dels seus treballadors cobren sous altíssims i, és clar, ja els va bé que la situació s’estanqui perquè continuaran cobrant. Són hiperburocràtiques i treballen a ritme caribeny. Com pitjor vagi tot, millor per a ells”, conclou.

La destinació de la solidaritat

El Consell de Mallorca ja va donar més de 80.000 euros a les autoritats locals després de la visita de març. Ara, es prepara un segon programa d’ajudes més ambiciós gràcies a les aportacions extra dels consistoris . Els darrers dies, s’han publicat informacions referents al fet que l’objectiu seria contractar psicòlegs especialistes a atendre dones. “Psicòlegs? Els refugiats tenen molts problemes mentals, però el que els ajuda més és que se’ls tracti com a persones, que se’ls facilitin condicions dignes de vida, assistència mèdica i menjar de qualitat”, diu Mijangos.

Des del Fons Mallorquí de Cooperació Local assenyalen que la contractació de psicòlegs no és la prioritat, sinó que s’està treballant en un projecte d’atenció integral a les dones, el col·lectiu que es considera més vulnerable. Des de l’illa, Mijangos assegura que “si donen tots els doblers a l’Ajuntament, no aniran a parar tots als refugiats”. En aquest sentit, reclama que les institucions reparteixin les ajudes entre tots els actors implicats. “Nosaltres hem d’assaltar la gent del País Basc oferint-los polseres i després em trob que Acnur m’envia els refugiats a mi perquè els doni qualque medicament”, es queixa.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF